Coses meves

M’encanta veure com brolla l’aigua de la font, clara, neta, fresca i regalada, es va obrint pas i donant vida i bellesa a l’entorn. Observo un camp d’arròs a finals d’agost i recordo la feina dels pagesos que ho han fet possible i, encara més, penso amb la condició gairebé infrahumana d’aquest tipus de feina que, afortunadament, ha anat evolucionant i ara la maquinària ho fa tot més lleuger. Soc feliç de somiar amb un món millor, però ho tinc molt complicat, no hi ha cap notícia que faci pensar amb alguna actuació on el sentit comú mostri la seva destresa, però mai perds l’esperança… 

Recordant Deltebre

Anar a Deltebre ara, en aquest temps, podria treure de mi la millor versió poètica, tot contemplant la panoràmica immensitat verda dels arrossars. De totes maneres, no puc deixar de pensar en la condició, gairebé infrahumana, en què es feia aquest conreu antigament. Tot es feia a mà i dins l'aigua, des de sembrar, arrencar el planter, plantar, birbar, adobar, segar, fer les garberes i esperar que vingués la trilladora, tot i tenint cura de que no s'escalfessin massa les garberes. Bé, tot el meu respecte i admiració per a aquests pagesos irrepetibles, molt valents, molt… 

Deltebre en groc

El Delta comença a estar groc, algun pagès ja ha començat a segar i l’espectacle de la màquina tallant i engolint les espigues és molt edificant. S’està recollint la feina de tot el procés i la emoció està garantida. M’encanta observar amb uns prismàtics els ocells que van darrere de les màquines recol·lectores, allí ets pots trobar de tot, martinets blancs, ibis, bernats, gavines, esplugabous, camallargs, etc. Deltebre en groc, preciós!!

Temps de segar l'arròs

Al meu poble, a Deltebre, aviat començarà la recollida de l'arròs, i jo sempre recordo la falç i les garbes, el xerrac, la garba damunt l'empall, les garberes que, a cops, s'escalfaven i s'havia d'accelerar l'arribada de la trilladora. Recordo el tiràs o el barquet ple de garbes, les eres plenes d'arròs per solejar i algun pagès fent com a regadores amb els peus per tal de regirar-lo i s'assequés més aviat… Ara sega una màquina, afortunadament. 

De verdes y azules

Me emociono cuando veo los arrozales del Delta del Ebro, sus diferentes tonalidades de verde siempre me han maravillado, algo parecido me sucedió con los verdes del País Vasco  que también tienen su aquel, diferente pero precioso igualmente. También se me va la mirada y el corazón con los azules del cielo reflejados en el mar, me encanta ver cómo juegan con el sol mientras las rosas blancas de su espuma, aromatizan las sirenas… 

Anar a birbar

Tot i ser fill de Deltebre, gairebé mai vaig fer les feines de l'arròs. Una vegada vaig anar uns 15 o 20 dies a birbar perquè necessitava cèntims per fer un curset per treure'm el títol d'instructor elemental, sense el qual no et donaven el títol de mestre. Després vaig anar una setmana, llogat pel meu oncle Benjamí, i ja en sabia una mica, coneixia la jonça, la llengua d'oca, els casaments de d'arròs i mill, l'agram… Recordo que vaig anar sol i ho vaig fer molt bé i ho vaig acabar. Després la meva feina ha consistit en fer classes des de molt jove fins la jubilació als 65 anys.