Barcelona

Pujar al metro i contemplar l'entorn, la gent va o ve de treballar, molts amb el mòbil a la mà, algú un llibre o la premsa, dos festegen, un dorm… Baixar a la següent parada, sense mirar on ets, entrar a fer un cafè a una terrassa, no val res, vull dir el cafè, però hi ha un bon observatori, la gent accelera el pas, sembla que cauen quatre gotes grosses, en un no res es neteja el carrer. Procuro assabentar-me on sóc, tornaré a casa, ho faré en bus, sóc a Barcelona, gran ciutat… 

11 de setembre

Avui he anat a comprar les samarretes d'enguany, són negres i posa “11S, 1O, Tornem-hi per vèncer”, i a sota posa “Independència” i a més m'han donat dues bosses que es poden portar penjades a l'esquena, com una motxilla, i sempre va bé per portar aigua, un paraigües, una fruita… Aquest any la Teresa i jo anirem en tren fins a Barcelona i com els actes es faran davant de l'estació de França, doncs baixarem al mateix punt on arribarà la manifestació i es faran els parlaments. El Pere treballa i no hi podrà ser, la cunyada també vindrà en tren, però des de l’Aldea, i ja ens trobarem per estar junts.Tot i la manca d'unió dels independentistes, nosaltres seguim fidels al servei d'aquest poble…

Una veu que no morirà

Hem anat a la manifestació a Barcelona, em feia gràcia, sempre es veuen detalls interessants. He vist la gent una mica trista, però molt esperançada i ,en un moment donat, es veia despertar i reclamar aquella unitat que és imprescindible... i ho feia amb força i dignitat total. M'ha fet gràcia veure representacions d'altres comunitats de l'estat, i fins i tot alguna representació d'altres nacions… He vist als presos indultats participar molt activament i encapçalant la manifestació. Bé, aquesta és una veu i una esperança que no morirà mai, així ho sentim nosaltres de per vida...

Diada Nacional de Catalunya

Aquest any sí, anirem a Barcelona en tren i assistirem a l'acte de cloenda que es farà per allà als voltants de l'estació de França. En el viatge que vam fer darrerament a Vic vam comprar les samarretes commemoratives de l'11 de setembre d'aquest any, són vermelles i porten unes lletres que diuen "Lluitem i guanyem la independència", a més hi ha una estelada que un puny agafa i proclama amb fermesa… Veurem, l'any passat no ens vam moure de casa, però aquest tenim la intenció de fer presència. Nosaltres mai perdrem la fe, tot i les incoherències de tothom...

Un dia a Barcelona

Hem anat a Barcelona en tren, genial, còmode, tranquil, va sol… i aquest cop ha arribat bé, vull dir a l'hora prevista. Hem fet una petita gestió, ràpida, pràctica, positiva i hem passejat per la Rambla fins la Plaça de Catalunya. hem pujat al metro, feia temps que no ho fèiem, i hem vist la gent amb cara de rutina, amb el mòbil, amb el llibre o el diari, amb el silenci i sense massa comentari exterior, només ganes d'arribar al seu destí. Hem dinat prou bé, amb reserva de El tenedor, i a les cinc ja érem a casa. Hem passat un molt bon dia, és molta Barcelona.

Soy la muerte

Hola, soy la muerte, valiente,
perdón... cobarde, como siempre,
vengo empujada por el odio,
y elevada a los altares,
por la revancha, por la venganza,
para los que también sembraron horror,
por unas muertes también cobardes
y como éstas... incomprensibles.
Hola, soy la sinrazón, la irracionalidad,
soy miserable, soy la muerte,
en sus versiones de vileza total...

La ciudad más bonita del mundo...

La Teresa y yo estamos en Barcelona, ciudad importante donde las haya y, además, con mar, Mediterráneo, por supuesto, ciudad condal y archivo de cortesía... ¡En fin! para qué seguir, sólo hace falta tener buen gusto para dejar por aquí el corazón. Aparte de visitar todos los santos lugares, hemos ido a comer al restaurante ”Can Culleretes”, donde mis padres comieron cuando se casaron, hace la friolera de 76 años. Ha sido un placer y he captado la sonrisa de mis padres… Nosotros, como de incógnitos, anónimos, como dos novios, también hemos sonreído de placer, y después hemos paseado por el mar…

De regreso a casa

Podríamos haber ido al zoo, al Acuario, a la Barceloneta, Poble Nou, Montserrat, Tibidabo… pero ya lo hemos visto otras veces y, después de dos días a tope por Barcelona, ya teníamos bastante. Barcelona es como otras ciudades, pero en bonito y con mar... así que, llenos de cultura y placer, hemos cogido el tren y... “cap a casa manca gent”, hogar, dulce hogar en Tarragona. Hemos ido a comer a Ca l’Amadeu, a Vilanova d’Escornalbou… muy bien, pero con precios no habituales en los fines de semana y festivos, pero hay que reconocer que es una gozada. Bien, estamos en casa. Mañana vida normal… Teresa a la escuela y yo… veremos el tiempo que hace y decido sobre la marcha…

Segon dia a Barcelona

Avui tocava ruta turística gaudiniana... Hem sortit aviat de l'hotel, hem parat a esmorzar i, després, hem agafar la L2 del metro per arribar a la Sagrada Família, on ja teníem les entrades comprades per internet per tal d'estalviar-nos fer cues. L'hem visitat per fora i per dins... impressionant, tot i que fins el 2026, diuen, no estarà acabada del tot. Hem pogut entrar també a la parròquia que hi ha al soterrani, entrant per fora, just en el moment en què se celebrava una eucaristia. Després, hem agafat el bus 92 per arribar al Parc Güell, on hem visitat la casa-museu on havia viscut en Gaudí i una mica els voltants del parc. Ja una mica cansats, hem emprès la baixada, també en bus, i hem parat a dinar de camí a l'hotel, on hem pujat un moment abans d'anar al bar del davant a veure el partit Barça - Espanyol... un partidàs!! Demà, dia de tornada...

Calçotada a Barcelona

Barcelona, "archivo de cortesía", diuen els que parlen l'altra llengua, ciutat comtal, en diem nosaltres, els del terreny... la màquina del tren de les espanyes, diuen alguns d'aquests ministres còmics que tenim, i després la bombardegen sense escrúpols, perquè tot és vàlid si va contra el poble català. Però això és una altra història...

Avui ens hem reunit els pares de la Mar, la germana i el company, el Pere i la Mar i nosaltres dos i hem fet una calçotada. Lloc: Restaurant Carmen, carrer Valladolid, 44 de Barcelona (darrere Palau Balanyà), telf. 923303688. La presentació ha estat força bé: teula de calçots amb salsa romesco i allioli i carn a la brasa de carbó d'alzina (xai, botifarra, pollastre, xistorra i cansalada fresca), tot acompanyat de torrades de pagès, patates al caliu, mongetes del ganxet i tomàquets provençal, un vi de pagès, per cert de Tarragona (Bràfim, negre de 13º) i postres casolans. Hem sortit satisfets per tot plegat, perquè tot estava al punt i a l'hora. La salsa, que és la mare del corder, era molt bona i la resta a joc i repartint satisfaccions. Però el més important és que hem estat junts, que els joves es veuen feliços i els pares els farem costat mentre puguem. Hem fet fotos divertides de la trobada que quedaran per exaltar el plaer de la bona convivència...

Un tastet de primavera

És el dia de Reis i l'hem passat a Barcelona amb el Pere que, per raons de feina, ja ha acabat les mini-vacances. Ha estat tot molt bé, un encert. En arribar hem fet un talladet i ens hem apropat, caminant, a la Plaça d'Espanya per veure la zona de les Fonts de Montjuïc i del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Les vistes, molt maques, la pujada, amb escales mecàniques, assequible, el temps, uns 17º, com per a recrear-te en la contemplació del paisatge sense problemes.

La Teresa, quan baixàvem xafardejant arreu i amb les jaquetes lligades per les mànigues a la cintura, ha dit: "Sembla que tinguem un tastet de primavera". Ha estat un esclat de la llum de l'ànima per pintar la tarda d'un blau acollidor... tot i que ella és de ciències i maquinetes variades, també se li escapa, algun cop, el dolç de les seves expressions. Hem dinat al Txalaparta, un restaurant basc de molt bona pinta i qualitat en viandes pròpies d'aquest indret: lluç, bacallà i totes aquestes mitjanes i costelles immenses, de gran qualitat i sabor. Amb les postres i el cafè hem promès fer bondat amb el menjar, activar l'exercici, recuperar l'aigua, la verdura i la fruita... amén. Ha estat un bon dia de Reis. Hem fet bé d'anar...

Amb els joves

Tocava viatge de plaer a Barcelona. El Pere havia reservat taula al restaurant La Parra, i nosaltres, els quatre, confiàvem en fer-li els honors... Però avui no han estat a l'alçada de les circumstàncies, sigui perquè era diumenge i ho tenien ple o perquè no hem estat encertats en l'elecció dels plats... o que la qualitat de tot plegat, servei, viandes, espais, etc. Ha cavalcat amb la crisi i ha baixat aquell esglaó que el feia diferent. Però bé, l'objectiu l'hem complert en escreix... hem tingut pastís i cava i ha bufat el 25 anys com està manat. Hem aixecat les copes i ens hem desitjat el bo i millor, basat en un futur de llibertat i respecte a la vida.

A casa hem obert els regalets, hem descansat una mica, hem parlat d'una propera visita a Montserrat, amb possible cel•la incorporada i molts nombres per a la pau, la reflexió i la contemplació del futur amb ulls de bona esperança. Cap allà a les sis, esclat d'amor, petó i abraçadeta i cap a Tarragona. Pel camí, hem escoltat el disc de la Marató de TV3, que està força bé, tot en català, amb una mostra ben servida de la bona voluntat dels intèrprets. Són les vuit de la tarda, som a casa. Acabo la plana pensant en el Pere i la Mar... són com una il•lusió, fan patxoca, tendresa. A les nou comença el Barça, bon final del dia... o no.

Barcelona i Deltebre

És dissabte. Són quarts d'onze. Hem dormit una mica i ara baixaren a esmorzar. Marxem a Barcelona per passar el dia amb els joves. Comença el cap de setmana de tres dies i he pensat que una tarda d'aquestes podríem anar al Delta per obrir les portes de casa, fer un cop d'ull a tot i veure la família, especialment a la Teresa Llauradó, que ja és a casa seva i sembla tenir una certa estabilitat dins de la seva complicada situació. Hem fa il•lusió dinar amb el Pere i la Mar, i també veure l'arròs gairebé a punt ja per a la sega... tot un color groc daurat que fa que dels camps una altra i bonica originalitat. Delta i Barcelona, qui en dóna més?

El Pere havia demanat taula i hora al restaurant La Parra, també pastís d'aniversari (dimarts, dia 24, faré anys...) i un cava adient, i tots quatre hem brindat per allò de la pau i l'amor, la salut i la feina, i la convivència pacífica en tots els ordres de la vida. A part del seu somriure i abraçada, m'han regalat un recipient de vidre molt bonic i que utilitzaré per anar-lo omplint amb la meva col•lecció de taps de suro d'ampolles de vi d'arreu de Catalunya. Bé, gran dia amb els meus més propers. Ara toca Barça... final 0 - 4, tres de Pedro i un de Cesc. Força bé!

Temps bonics

I entre aquests, un gran dia, avui. El meu fill Pere i la seva companya venien d'Alemanya i Praga, i nosaltres a un quart de dues ja érem a la T1 de l'aeroport de Barcelona. Hem dinat junts, hem respirat millor, hem vist totes les fotos del món i, com sempre, el món ens ensenya les meravelles de la Creació i dels creadors.

Fa goig veure la família Abrines de festa de comunió per terres alemanyes, tots mudats i ben plantats i eixerits, acaronant d'allò més bé a la preciosa criatura, rosseta, d'ulls blaus angelicals, que menjava, per primer, cop el Pa dels Àngels. Bonics els pobles de nova creació, sembla que per allà això de la crisi no els afecta gaire... sempre va bé que algú se'n deslliure i pugui viure bé. Praga sembla el lloc somiat i tothom en parla d'originalitat i bellesa: museus, construccions exòtiques, història pura, esglésies artístiques, tramvies pels carrers de la ciutat, cases ben alineades amb segell senyorial.

A les set ja érem a casa, plena felicitat, començava el Saragossa - Barça. Un passeig, una victòria, ja som a punt. Temps bonics, gran dia d'avui...

Pobles i ciutats

Avui fem festa. La Teresa la fa per lliure disposició, és dilluns de Carnaval o després del Carnaval, i jo la faig perquè la Teresa està casada amb mi i, per no fer-li un lleig, doncs... ens n'anem a veure els nostres joves a la capital de Catalunya...

La Cava em sona a arrel, identitat, de la qual sempre m'he sentit molt orgullós per la seva autenticitat sense afectacions de doble cara. Jesús i Maria, pàtria primera del meu pare, semblant, potser una mica més polits, però el mateix del mateix terreny ferm i noble. Amposta, per més proper en tots els sentits, millor que Tortosa, que sempre em sona a clínica i exàmens lliures i orals. Sant Carles de la Ràpita i Alcanar o Les Cases d'Alcanar, fa reviure algún dinar de peix fresc, una bona graellada, una sarsuela o cassoleta, diferent del Serrallo, més ebrenca, més nostra... sense fer cap menyspreu a la cuina i al peix de Tarragona o Cambrils.

Reus em sona a La Salle, que ha estat la meva vida professional, als companys, germans i professors, que són els millors i l'ànima d'aquesta meravellosa institució. La gent, especial, diferent a la de les Terres de l'Ebre, però interessada per l'educació dels seus fills i, en molts casos, noble i agraïda. Tarragona, és Teresa i casa i família i vida en pau i felicitat. Tarragona és el niu i el port i el Pont del Diable, és caminar i anar en bici, són els nous companys, els nous espais, la nova descoberta d'altres sensacions, on les formes no es degraden i pots contemplar bellesa al natural de la meva mar i muntanya, també la de tots.

Barcelona, la capital de Catalunya i del món mundial, ciutat comtal, arxiu de la cortesia i tot el que vulgueu... hi ha de tot i bo, fins i tot, el clima i la convivència pacífica, gairebé indestructible, tot i els intents i atacs variats amb miserables intencions. Avui l'hem visitada, un cop més. Allí hi tenim els joves gaudint de la vida en català, prop del mar i Montjuïc. Hem dinat a La Tagliatella, evidentment, pasta amb diferents salses, unes postres de xocolata negra i blanca per sucar-hi uns daus de coca amb nous integral i un vi negre de la Ribera del Duero, anomenat Legaris, de 14º, atractiu, fins i tot el color. Després, volíem anar al Parc Güell, però s'ha fet una mica tard i hem acabat pujant fins al Castell de Montjuïc, des d'on es pot contemplar tota Barcelona i hi ha una vista panoràmica que és tot un regal. A l'interior hem visitat alguna sala oberta al públic, entre elles una exposició del plorat Lluís Companys, on s'explica com va haver de sortir de Catalunya, l'any 1939, per detenir-lo després, l'any 1940, i empresonar-lo al Castell de Montjuïc, fins que va ser executat al Fossar de Santa Eulàlia. Ha estat un dia bonic. El meu fill i la Mar i la Teresa... tot!

Cap de setmana complet

Pèssima jornada per als equips catalans de segona A: el Barça B per a casa (0-1), el Sabadell és apallissat per l'Almeria (5-1) i el Girona crec quer tampoc ha passat de l'empat a casa. La bona notícia, fins ara, és que el Barça de bàsquet jugarà la final de la Copa del Rei, després de desfer-se del Caja Laboral (80-69) amb un espectacular Huertas i un genial Navarro, que s'ha trobat millor i ha durat més que contra el Madrid. A les dotze, Barça - Getafe, dinar i cap al Delta, i dilluns cap a Barcelona a passar el dia amb els nostres joves preferits. Bon programa, no? Mentre, el Madrid golejava al Sevilla i el Mallorca, que no aixeca el cap ni amb Manzano, empatava amb l'Osasuna.

El Barça ha guanyat al Getafe (6-1) amb gols d'Alexis, Messi, Villa, Tello, Iniesta i Piqué. Tot un espectacle. Hi ha partits en què em cau la baba de veure'ls jugar... Iniesta, pilota d'or, ja!! També m'han agradat Alexis i Song, que han fet un molt bon partit. De veritat, ho he gaudit com mai, quin plaer, què bonic, quina traça, quina gràcia, tècnica total. Més bones notícies... el Barça de bàsquet ja és Campió de la Copa del Rei (85-69), amb una lluita i entrega total de tothom, però avui em quedo amb Michael, Huertas, Tomic i Hawai.

Més coses... l,'Espanyol ha golejat al Bilbao (4-0) en el darrer partit que es jugava a San Mamés. Un Bilbao molt justet en totes les línies i un Espanyol prou apanyadet i ja fora de perill. Així que, a la tornada de Deltebre i amb el cotxe carregat de taronges, Barça de bàsquet i Espanyol de futbol han estat les actuacions esportives més positives. Ara estan jugant el Rayo Vallecano i l'Atlètic de Madrid... al final, ha guanyat el Rayo (2-1), així que ara tenim al Madrid a 16 punts i a l'Atlètic de Madrid a 12, gens malament, fa patxoca.

Demà, si Déu vol, passarem el dia a Barcelona amb el Pere i la Mar, dinarem junts i, potser, anirem a veure el parc Güell, veurem... i els portarem taronges del "meu" hort.