Un dilluns agradable

Els dilluns el bar “Hola, ola”, dels nostres amics alemanys, fa la festa setmanal i nosaltres hem aprofitat per recuperar un clàssic. Hem anat a la Pineda, al bar Sanchís, on tenen els millors croissants de tota Tarragona, així que cafè amb llet i croissant, i ho hem trobat tan bo que hem repetit, tot i que ja eren gairebé les 11 del matí. Després hem anat a veure el pessebre de sorra, que aquest any celebra el 25è aniversari i ho han celebrat fent un bon treball. Evidentment no hem dinat, si ens entra gana farem una mica de berenar i prou. Ha estat un matí molt agradable…

Temps de col·legi

I després de Santa Cecília, on fèiem un gran espectacle al teatre de l'escola, tocava preparar el Nadal, aquell temps que en diuen Advent, que no és res més que la preparació per al Nadal. Recordo el pessebre que muntàvem a classe i també un de comunitari per secció al passadís. Vam acabar fent meravelles perquè sempre hi ha algú, amb capacitat artística, que és capaç de recrear un ambient impressionant. Com no, recordar també les nadales que preparàvem a classe i, després, fèiem una celebració a la capella on cada classe de cada curs cantava la seva nadala amb música i, a mi, em posava la pell de gallina, ho fèiem molt bé…

Pessebre

Encara és veu algun pessebre, ara ja mecanitzats, automatitzats, il·luminats amb tota mena de colors i intensitats. Avui n'he vist un on els Reis pujaven en funicular fins a la cova, tota nevada, dalt de la muntanya. Respecto a tothom, també a les noves tecnologies, tot i que m'han agafat una mica gran, però en el meu concepte de pessebre els Reis venien en cavalls o en camells, a la menjadora hi havia una mula i un bou i els pastors portaven allò que podien per al Nen, Maria i Josep, els pares...

Feia el pesebre

A part de l'emoció que el cor et fa sentir per aquest temps, a mi m'agradava fer el pessebre, però res fabricat, cercava branques d'olivera una mica gruixudes, aconseguia una mena de cova des d'on penjava un àngel anunciador, feia camins de pedra i un riu amb paper de plata i també muntanyes amb llenya a trossos i branques de fulles de pi, ho nevava tot amb farina de blat, posava llums, m'ho passava d'allò més bé i em sentia com un gran arquitecte antic...