Domingo

Los domingos que ya llevan implícito el amor, si además tienen sol, son una auténtica delicia. El de hoy es un andar de fiesta, la gente se mueve y se "aterraza", y se "amiga", y se confronta y ameniza con placer. Parece que han anunciado que, a partir del lunes, podremos circular libremente por toda Cataluña, lo que para muchos es sublime. Comemos en casa, hoy es tarde de fútbol, tarde Barça, tocan PSG femenino y Villarreal de nuestra liga...

 

Pese a todo...

Pese a todo lo que cae, la vida tiene sus buenos momentos… estos asoman como colándose a través de las intransigencias y, de pronto, ves a alguien vestido de payaso en una mesa electoral, o alguien súper protegido, como para ir a la luna, otro que guarda el doble de la distancia reglamentaria… Mientras, los pasteleros se lucen con sus tartas de amor y las rosas ya vuelan de alma a alma… ¡Feliz día de San Valentín con amor!

 

Castells a Tarragona

No us parlaré de tecnicismes perquè no sóc cap entès avançat, però sí puc fer-ho de la bellesa, de l'ordre, del sentit, del color, de la calor del sentiment de fer pinya, de l'alçada de mires al cel... M'encanta quan, en plena construcció d'un castell de gama alta, es produeix un silenci de respecte, pell de gallina, castell amunt, l'enxaneta corona, esclat, fa l'aleta... Es descarrega, segur, lentament i l'eufòria, en ple viatge del cel a terra, omple el cor de l'abraçada dels catalans... 25ena edició: Concurs de Castells a Tarragona.

Castells

La Tàrraco Arena Plaça aquest cap de setmana s'engalana de llum i color, senyeres i estelades, per rebre l'espectacular concurs casteller, on totes les colles d'arreu de Catalunya demostren tot el seu esforç i bon fer... són una passada, un luxe de convivència i, al mateix temps, de competitivitat.

Recordo que la Roser Roca, companya a La Salle de Reus i casada amb un senyor de Valls, em parlava de la Colla Vella, que era l'antiga Colla Jove, i que entre les dues hi havia una gran rivalitat. Moltes s'anomenen Xiquets de Reus, Tarragona... però la majoria tenen el nom de la ciutat a la qual representen posant-hi, molts cops, un apel·latiu que fa referència a algun detall històric que els identifica: Els Bordegassos, Els Caps Grossos, Els Minyons... El cas és que tots hi posen la resta per carregar i descarregar tota mena de castells, tots donen aquella sensació de pinya dolça, d'unió coordinada, de màxima col·laboració i entrega total... l'objectiu, coronar i quan l'enxaneta fa l'aleta és l'èxtasi, i quan els dosos comencen el descens amb rapidesa i el castell es despulla fàcil i segur, en arribar a la pinya, es fa l'èxit total, la glòria, la consagració definitiva. Tarragona és una festa, la gralla sona aguda, nítida i melodiosa. L'any passat van guanyar els de Vilafranca... però aquest... veurem...