Aquells dies en què no passa res, tot normal... un colom ha aterrat davant meu, cerca alguna cosa per menjar, una nena que jugava al parc m’ha dit “Gràcies senyor” perquè li he apropat una pilota, al bus un noi jove m’ha deixat seure com s’ha de fer amb els senyors grans, tot normal, tot correcte, no passa res, i és que és així com soc feliç, quan no passa res d’especial, res que maltracti les meravelloses rutines tan especials que, gairebé sense adonar-nos, hem anat creant al llarg del temps. Bé, la vida segueix, pot seguir regalant-nos una vida així...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada