En català, si us plau!!

Els nens que es queden a dinar són al pati, tenen un monitor molt eixerit, és un noi jove, ros, amb uns cabells com una escarola groga, però que té a la canalla completament atreta. Un grup gran estan mirant a dos que juguen a ping-pong i el monitor o el professor, que també podria ser, està radiant el partit i ho fa en un to argentí, després en italià, en castellà imitant a com es radien els partits de futbol, mentre la canalla riu amb ganes tot el que escolta… i jo em quedo amb les ganes d’escoltar que també ho faci en català… 

Cuina catalana

A Ribes de Freser, restaurant de l’hotel Sant Antoni, bona cuina, sana, catalana, sense collonades com va dir algú una vegada. Exemples: Canelons de rostit a la cassola, peus de porc amb salsa, embotits espectaculars, entrecot de vedella i carn de xai de gran qualitat, uns cigrons amb espinacs molt interessants, bon mató i bona mel, bona fruita, tall rodó de xai molt ben fet, galta de porc també molt ben cuinada. Bon pa fet amb forn de llenya, gran crema catalana, flam de mató, brou amb pasta molt casolà, fruites amb molt bona pinta i en general tot amb sabor de la cuina catalana que tant ens agrada. Bona nit, ho hem gaudit molt i no ens hem passat gaire, bé, una mica sí... 

Un desliz

En el frío, el cielo gris, la lluvia suave, de todas formas Barcelona sonríe y, sin darme cuenta, me he puesto a escribir en castellano… vale, no pasa nada si alguna vez utilizo la lengua de Cervantes, aunque seguramente la maltrate un poco. Siempre he proclamado mi respeto por todas las lenguas y una de mis frustraciones más acusadas ha sido no poder conocer mejor, para poder escribir, en inglés o en francés. Bien sabido es que uno se siente mucho más cómodo con el idioma catalán, que es la lengua de mis mayores y de grandes poetas y escritores que la proclaman y defienden como un gran tesoro… 

En català, si us plau!

És l’hora del pati, sempre que puc faig un cop d’ull al pati de l’escola. Avui em sorprèn una cosa que hauria de ser normal en una escola catalana, uns nens de segon, màxim de tercer, juguen el seu partit de futbol i parlen en català… “és fora de joc”, diu un, “no, no ho és”, diu un altre, i un tercer es fa passar per l’àrbitre i diu que ho va a veure al VAR, tot i fent amb les mans el quadre de la televisió, s’està una bona estona i torna esperitat tot dient que és gol i no hi ha fora de joc. Sempre m’han fet molta gràcia els nens de segon, tot i que jo sempre tenia els dels cicles mitjà, tercer i quart… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Immersió lingüística

Hem dinat a Tarragona a un restaurant xinès, el recordo de molts anys, que quan anàvem hi havia unes nenes petites, precioses, fent els deures en una taula. Avui, una d'aquelles nenes ens ha servit el dinar i ho ha fet parlant un català perfecte i després ha servit a la taula del costat en castellà, la qual cosa em fa pensar en l'efecte benefactor de la immersió lingüística a l’escola, i cada cop puc entendre menys la dèria que tenen alguns en carregar-se-la de mala manera i sense cap reflexió ni coneixement...

Defensem el català a l'escola

Dia plujós, humit, fins i tot fred, però nosaltres, amb el bus cap a la Rambla Nova. Allí hem participat en la manifestació en defensa de la llengua catalana. Ens hem trobat amb algun company jubilat i amb tota la raó i les raons per les quals cal defensar la nostra llengua i la nostra cultura. Com a mestre jubilat, sempre recordo la qualitat i encert de la immersió lingüística, com una manera de fer immillorable per a la convivència social de tots els nostres estimats alumnes. Defensem el català ara i sempre!!

Respeto al corazón

Abro la ventana a la palabra, amo con el corazón y felicito y proclamo mis mejores deseos con el corazón. Mi corazón es muy catalán y cuando expresa sentimientos lo hace en este maravilloso idioma y, para mí, es un orgullo poder hacerlo. Creo que hay que tener la sensibilidad necesaria para entenderlo... y no siempre es así, yo lo siento, pero seguiré escribiendo en catalán y en castellano y nunca, nunca, lo consideraré una falta de respeto, los respetos son mutuos y, por supuesto, muy respetables todos...