Entre tanta excel·lència que us vaig explicar del diumenge, m’he deixat l’arròs. La Teresa va fer un arròs amb sípia i costella com per a estar aplaudint eternament, sequet sense passar-se, amb el gra viu però cuit, amb tot ben al punt i amb un sabor, doncs de Teresa, aquest ésser tan humà i especial per a tantes coses i totes ben fetes. També aquest cap de setmana va fer albergínies farcides al forn, amb formatge de cabra i ben torrades, espectaculars de bones…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada