No s'hi val a badar

El Barça guanya al Llevant 0-3 i ja podem abaixar l’accelerador, ens defensarem amb la possessió, res d’anar a per més gols com sempre fan al Barça femení, i passa el que passa, una pèrdua de Xavi Espart i una gran intervenció d’un jugador català del Llevant i et fan dos gols, i aleshores corre-mi tots, glaçats i una mica espantats. Hem tingut la sort de què Adeyemi ha tornat la moneda i també ha entrat fins a la cuina per a fer un gran gol i recuperar la tranquil·litat a tota la culerada. No s'hi val a badar. Visca el Barça i visca Catalunya!! 

Visca el Barça!!

Segon partit de lliga, 0-4 al camp del Sevilla, un Barça molt superior, amb una Hansen estel·lar que em té el cor guanyat i fa que el seu treball sigui diferencial i impagable. Substituir a Alexia, Salma, Ona i Mapi no serà fàcil, tot i que s’ha fixat prou bé, però aquestes són primeres espases. Pel que he vist en aquests dos primers partits, la cosa pinta bé i, si recuperem a Aitana i a Laia Aleixandri, podem fer un bon paper, fins i tot a Europa. La Renée van Asten m’agrada molt i la brasilera Kerolin, quan entre en dinàmica d’aquest equip, també ens anirà bé. Com sempre tenim una pedrera molt bona. Per cert, l'equip masculí ha guanyat 0-5 a València, que tampoc està gens malament… 

Futbol

Futbol de debò, de primera, de competició, res de partits de preparació o de costellada. Un Barça - Bilbao per obrir boca a casa, que no ha estat gens malament, ha guanyat el Barça 2-0, però en podia haver fet 5 o 6, si Lamine hagués estat una mica més afinat. Bé, he gaudit del meu equip, Pedri torna a ser Pedri, Gordon pinta molt bé, Raphinha no para de pressionar i això, unit al la seva gran qualitat, el fa insubstituïble, Fermí, Pau, Rodri i tota la resta, que fan que tots els seguidors estiguem molt il·lusionats. L’equip té les idees molt clares, és molt jove, juga amb les línies molt avançades i, sempre que pot, al primer toc. Veurem com va tot, però aquest equip pot jugar molt bé a futbol, només cal que li deixin fer… 

Campions!!

Bon dia, fa bon dia, és un bon dia, diria que l’home amb el futbol fins i tot s'espiritualitza, i a mi em sap greu per tota la comunitat argentina, sobretot pel que significa per a ells perdre aquesta final, i de manera tan clara, sent superats clarament pel combinat espanyol. Capítol a part en mereixen les llàgrimes de Messi, desaparegut gairebé tot el partit, potser la seva trajectòria es mereix un final millor però la vida, a cops, és així i no hi ha cap dubte que la victòria d’Espanya és justa. Enhorabona a tot l'equip, especialment als jugadors dels Barça que han estat decisius… 

Gaudir de les orquídies

Les orquídies estan en plenitud, la Teresa les ha recol·locat una mica, perquè algunes han florit de tal manera que les branques toquen al terra. Gaudir-les és un plaer, tinc la bicicleta estàtica aquí, prop d'elles i de la finestra, que aquests dies de calor roman oberta, i amb la bandera del Barça onejant per honor i glòria de tots els culers. Tornant al les meves orquídies, tot i que no es caracteritzen per la seva bona olor, a mi, mentre soc damunt la bici, m’arriba una aroma de perfum suau, fi, net, deu ser pura suggestió, però benvinguda sigui... 

La Champions també

Doncs sí, calia posar la cirereta al pastís i ho han aconseguit de manera brillant i contundent, Barça 4 - Lió 0, mostrant aquella capacitat per fer allò que toca a cada moment i acabant posant contra les cordes a un molt bon equip com és el campió francès. Ha estat memorable i la Teresa i jo ho hem gaudit amb molta emoció i gran intensitat. Per acabar d’adobar el que ha estat una tarda genial, han vingut els joves a sopar amb nosaltres, la qual cosa sempre ens fa feliços. La nota penosa ha estat el descens del Girona pel que sento especial simpatia... 

Campiones de tot

Aquest equip femení del Barça és una meravella de comportament, de qualitat, de joc, i guanyen gairebé sempre, aquí a les competicions nacionals no tenen rival, han guanyat la supercopa, la lliga i ara la copa de la reina, jugant la final contra l’Atlètic de Madrid, al que han vençut per 3-1. La cirereta a un pastís insuperable, fora que es pogués aconseguir la Champions, que juguen la propera setmana contra les campiones de França en un camp neutral a Oslo. Bé gran temporada futbolística a Can Barça, tant ells com elles són campions de lliga i la culerada és molt feliç, però tots sabem que això va com va, per això cal gaudir-ho com cal… 

Petits plaers de la vida

Despertar cada dia ja és un motiu de joia, la Teresa prop, el cafè a punt, les orquídies lluint la seva bellesa habitual i a la finestra, onejant com cal, la meva gegantina bandera del Barça. Sí, ha estat un dia força agradable i, per acabar-ho d’arrodonir, he escoltat la roda de premsa del senyor Florentino Pérez, on tot el món és dolent i va contra el Madrid, i no ha fet el mínim gest d’autocrítica davant del lamentable joc que el seu equip ha fet durant l’any, tot i tenir una plantilla feta a cops de talonari, és a dir, una plantilla, però no un equip. Bé, un dia prou complet... 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Jornada en clau Barça

Tot ha començat amb la victòria de l’equip femení de futbol que ha guanyat a  A Coruña per 0-2, tot i que ha tingut que treure a tota la cavalleria per aconseguir-ho. A la tarda, el masculí de futbol ha guanyat al Sevilla per 5-2, prou contundent i amb alguns detalls que m’han agradat molt, com per exemple, Cancelo que cada cop ho fa millor, la tornada de Gavi que és un tot terreny espectacular i, sobretot, que la majoria de jugadors són molt joves i formats a la Masia. També teníem eleccions, sembla que Laporta ha guanyat per golejada i a mí em sembla molt bé. Visca el Barça i visca Catalunya!! Bona nit amics, fins demà!! 

Gran Barça!!

El Barça, que és el rei de copes, aquest any no jugarà la final de la Copa del Rei, ha caigut amb el cap ben alt, tot i guanyar el partit per 3-0 i estar a un no res de forçar una pròrroga que ha merescut de totes totes. Jo era dels convençuts que superar un 4-0 a l'Atlètic de Madrid era una missió molt complicada, però veient el partit, crec que només ens ha mancat una mica d’encert per superar als madrilenys i jugar la final. Vull felicitar a l'equip perquè ho ha donat tot i s’han deixat la pell, ben fet!! 

Les portes obertes

A l’escola del Serrallo els diumenges deixen les portes obertes del pati i moltes famílies del barri amb els nens venen a prendre el sol i a jugar a bàsquet o a futbol. Avui, a la pista de ciment, hi havia un pare amb dos nens de cicle mitjà, vestits amb la samarreta del Barça i, tot i que parlaven en castellà, eren més culers que jo, ja que cada cop que feien un gol, anomenaven a Lamine, a Pedri, a Ferran, a Cubarsí…, i ho feien realment molt emocionats. M’agrada la idea d’aquesta apertura dels patis i jo, com sempre que hi passo, m'apropo i faig un cop d’ull als futbolers… 

Supercampiones

El Barça de futbol femení ha guanyat el primer títol de la temporada. És allò que mai em cansaré de repetir, guanyar al Reial Madrid és sempre especial i, tot i que ja són força competitives, amb el Barça no poden. Bé, nou títol i primer objectiu al sac. Veure a Patri fent de Patri, és el millor regal per al futbol, la Vicky impagable i la resta, totes, a un molt bon nivell d’entrega i compromís. Ja fa uns anys que gaudeixo d'aquest equip. Visca el Barça i visca el seu gran futbol, sou les millors… de llarg!!
 

Visca el Barça!!

El Girona ha guanyat a l’Osasuna i surt i es consolida fora de la zona de descens. El Barça femení li n'ha fet dotze al Madrid CF, amb un gran nivell i amb incorporacions del filial molt interessants, com ara la Carla Julià. I la traca final ha estat la final de la Supercopa d’Espanya. Dic el de sempre, guanyar al Reial Madrid, per a un culer de naixement com jo, és un plaer d’aquells que em dura molts dies, se m'escapen somriures per tot arreu, trec i faig onejar per la terrassa la meva bandera del Barça gegantina i procuro no abusar dels meus amics merengues, però els faig comprendre que avui, com a equip, el Barça és molt més equip i majoritàriament amb jugadors formats a la Masia. Bé, estic futbolísticament molt satisfet… 

Més Barça!!

Reconec que l’Espanyol aquest any està força bé i potser ha merescut alguna cosa més en el partit d’avui contra el Barça, però s’ha trobat davant un molt bon porter que ho ha aturat tot. El tracte a Joan Garcia m’ha recordat a allò del nen que va llençar una pedra a una perera i l’arbre, generós, li va regalar una pera, doncs igual, Joan al tracte rebut ha respost amb una actuació memorable, pròpia dels millors porters del món. Avui diumenge i per acabar-me d’arreglar el cap de setmana, el Barça de bàsquet ha guanyat a la pista del Reial Madrid, cosa que feia anys que no passava, i és que aquest Pascual és un gran entrenador, el millor. Visca el Barça sempre!!
 

Tarda de futbol

No solc mirar la selecció espanyola de futbol, però des de que estan pràcticament totes les jugadores del Barça, doncs, m’ho miro. Han guanyat la final de l’europeu de nacions contra Alemanya i a doble partit, al primer les alemanyes van estar millor, però avui Espanya ha estat molt superior i la Vicky i la Pina han fet uns gols espectaculars. Després he gaudit de la victòria del Barça contra un equip rocós i molt complicat de guanyar, com és el Atlético de Madrid, però aquest Barça ja comença a semblar-se al de l’any passat i, tot i patir una mica, ha guanyat justament, amb un Pedri que és tot un plaer veure’l jugar. Bé, bona tarda de futbol amb la Teresa, que ho veu bastant com jo i així no discutim gaire i comentem… 

Nico Williams

Confeso que m’agrada el futbol, sobretot el futbol espectacle, de toc, ben jugat i amb aquella predisposició per a l’atac. Soc del Barça i aquest any ha estat una passada i he gaudit del futbol com mai, sobretot amb els partits contra el Madrid, que han estat tot victòries. M’havia il·lusionat el fitxatge de Nico Williams perquè hauria augmentat el bon joc de l’equip però, al final, sembla que tot ha estat una presa de pèl, amb aixecada de camisa impròpia per a un club com el Barça. Un recorda aquells temps en què quan es començava a parlar d’un fitxatge ja estava tot lligat i ben lligat. Molt penós tot plegat, no n’hi ha un pam de net… 

Barça, gran campió

Campió de gairebé tot, perquè no jugarem la final de la Champions per una actuació arbitral indigna d’aquesta competició. Ahir i al camp de l‘Espanyol, que sempre ens tenen ganes, el Barça va donar per acabada una temporada que es pot considerar excel·lent. És digne de resaltar que aquest equip, per la seva edat, tot just comença un camí que pot ser espectacular durant uns quants anys. Aquest any ens han fet gaudir molt, sobretot en les quatre victòries sobre els merengues, alguna de les quals amb bany tàctic i de futbol. Visca el Barça masculí i femení, grans campions de lliga!!

Pedri

De la pedrera canària, bon futbol, recordo un tal Guerres que m’encantava. Algú amb seny i bon coneixedor del futbol el va fitxar per al Barça, on hi ha la millor escola de futbol del món i aquest nano ha acabat de formar-se per a esdevenir el millor jugador del mig del camp que hi ha en aquests moments. Després d’un període de lesions inoportunes, sembla que ha trobat la tecla per a la seva posada a punt i ara és tot un espectacle de clarividència i perfecció veure’l jugar. Pedri millora tot allò que toca i cada intervenció és un monument a la bellesa i plasticitat d'aquest joc apassionant que és el futbol. Pedri, possible pilota d’or. Pedri, tot un senyor crack culer…

Costa d'entendre

La mort del doctor Miñarro ha generat tot un seguit de condolences que la gent normal ha expressat amb tota sinceritat, però sempre hi ha alguna part de la societat on no n’hi ha un pam de net, persones que no en tenen prou amb aquesta defunció, sinó que voldrien la completa aniquilació de tot el club blaugrana. Penós, però és així, igual de patètiques són les amenaces de mort que reben els àrbitres quan els radicals d’algun equip no ha rebut el seu favor. Cal educar des de casa i l’escola certes actituds perquè després ja és molt i molt difícil d'endreçar. El futbol no ha de servir per demostrar res més que no sigui esport…