La lluna

Sempre he tingut una certa atracció per la lluna, sobretot quan va de plena i guapa i es banya al mar d’aquí,mentre un saxo i un violí amenitza l’amor que es deixa veure entre dues copes de cava. Certament, sempre li veig un toc romàntic, per mi mai ha estat un ull tafaner, com creuen alguns, sinó més aviat una aura còmplice que fa més apassionades les afinitats. La lluna, lloc freqüentat per alguns dels meus alumnes, lloc on també m’hagués agradat acudir per trobar-me amb ells i fer possible la tornada… o no, igual s’està millor del que sembla… 

La lluna tota plena

La lluna va de plena i propera, encara hi ha tardor que conserva vestigis de l’estiu. I, com no, un pensa en la terrassa mirant el mar, a la llum magnífica i generosa d’una lluna que només sembla inventada per acompanyar la màgia de la nit, la resta ho fa una música de saxo i violí i una veu que canta suau al dictat dels sentiments més emotius que provoca l’amor. Em recolzo i em descanso en el record d’aquell capvespre amb tu, amb la lluna tota plena de testimoni… 

El respecte de la lluna

Cercaré un esplèndid bosc verd, més aviat del color de les maragdes, el cel serà de plata, amb munió d’estels precipitats i a punt per il·luminar l’entorn, i la música, evidentment, serà d’un saxo que, aquest cop, serà proper i suavitzat per un melodiós violí, algun ocell pot fins i tot fer una aparició en solitari per donar naturalitat a tota l’harmonia. En un ambient així, voldria ser amb tu i veuríem com s’amaga la lluna, tot respectant la nostra gran i consolidada felicitat…