Sant Joan

El meu avi es deia Joan Bonet Serrat, era de Berga i era metge, però segons diu tothom era sobretot una gran persona, un ésser humà excepcional, capaç de posar-se a disposició dels seus pacients de manera incondicional, amb atenció encara més acurada per als més necessitats. El poble li ha dedicat un carrer, tot i recordant les seves bones obres, per les que no tenia horari i sempre estava a disposició de tothom. Va conèixer a la seva dona, Josefina Bo Benito, mentre pescava l’emborinada i ell feia una excursió de final de carrera, va prometre que tornaria i així va ser, va presentar-se i al cap d’un temps es van casar. Van tenir onze fills, entre ells el meu pare, que curiosament es deia Pere Bonet Bo i, el que és la vida, el meu pare no era bonet, ni tan sols bo, era una persona molt bona, entranyable, humana, espectacular, amb un cor que no li cabia al pit i amb una ànima que li facilitava els ànims per a actuar sempre amb el més fins dels somriures que mai més he tornat a veure. Aviat Sant Pere, el meu sant i el del nostre fill Pere, gran dia… 

Estic content

Avui he anat a la meva doctora, que em controla els nivells de sucre, colesterol, triglicèrids etc, i sembla que tot està correcte, així que la meva prudència en el menjar, l’exercici i el saber fer de la Teresa a la cuina estan donant molt bons resultats. Hem sortit de la consulta a les dues de la tarda, així que hem anat a dinar a un restaurant, però continuant amb la dinàmica positiva de no ingerir massa hidrats i fer anar com cal la planxa, la verdura i la fruita. Bé, pròxima analítica d’aquí a sus mesos i a seguir fent bondat. Repeteixo, estic molt satisfet d’aquests resultats, que durin… 

Costa d'entendre

La mort del doctor Miñarro ha generat tot un seguit de condolences que la gent normal ha expressat amb tota sinceritat, però sempre hi ha alguna part de la societat on no n’hi ha un pam de net, persones que no en tenen prou amb aquesta defunció, sinó que voldrien la completa aniquilació de tot el club blaugrana. Penós, però és així, igual de patètiques són les amenaces de mort que reben els àrbitres quan els radicals d’algun equip no ha rebut el seu favor. Cal educar des de casa i l’escola certes actituds perquè després ja és molt i molt difícil d'endreçar. El futbol no ha de servir per demostrar res més que no sigui esport…

Metges i farmàcies

M’he trobat amb un amic del barri, de la meva edat, i m’ha dit que venia del metge i ara anava a la farmàcia, i jo li he dit que abans anàvem de discoteca i que cada cosa té el seu temps. Metges, n’hi ha que per dir-te els resultats d’una analítica et fa una tesi doctoral i et fa les receptes amb lletra que sembla xinesa, però també n’hi ha que mostren la seva capacitat més humanitzada posant aquests mateixos resultats a l’abast entenedor del pacient. Bé, les farmàcies, a part de que van al cèntim, fan un molt bon servei, tot i que no deixa de ser un negoci més…

Revisió del marcapassos

Revisió anual del marcapassos, tot correcte, no ha hagut cap alteració i el cardiòleg em comenta que hi ha piles per a cinc anys més… i que fins l'any vinent, si Déu vol. Tenia la revisió a quarts de dues i a tres quarts ja érem fora i estàvem prop del restaurant típic català El Tiberi, on de tant en tant, quan ens volem fer un homenatge el visitem. Sense comentaris que podrien ferir la sensibilitat d’algú, ha estat una autèntica passada. Val molt la pena!!

Som a Tarragona

Sembla que tot estigui mecanitzat, programat, a l’hora i al punt. Agafem el bus i, en arribar, fem un cafè, visita mèdica rutinària, dinem a Can Piñol, caminem una mica i tornem a agafar el bus darrera del mercat, passem per La Caixa, per la farmàcia… Ja som a casa, migdiada a la meva butaca reclinable, tota una meravella. Baixo a comprar alguna cosa a la carnisseria, pujo, passo coses a la tauleta, escric alguna cosa, som a Tarragona, nosaltres anem de casa a casa, de Deltebre a Tarragona…

Tot correcte

Avui he tingut la revisió anual del marcapasos, tot correcte, tot bé i fins l'any que ve, m'ha dit que hi ha piles per a sis anys i que no em preocupi que ja me les posarà noves… estaria bé d'arribar, amb una certa dignitat, per a no donar gaire feina a ningú. Bé, per a celebrar-ho, la Teresa i jo hem anat a veure a un amic extremeny, on hem fet un vinet de la Terra Alta i una mica de pernil de la seva terra, després com ja eren quarts de dues, hem tornat a passar pel restaurant japonès i avui hem gaudit de les ostres i de les navalles, com a prioritat preferent, amb un bon cava brut català.