Abelles

Fa uns dies ha estat el dia mundial de les abelles, curiós aquest món i en autèntic perill, una pena, com tantes coses que el desgavell humà s’està carregant. Recordo que, quan era profe de La Salle, una de les sortides culturals que fèiem amb els nens de quart de Primària era anar a veure aquests animalons i procuràvem fer entendre als nens la seva importància gairebé vital. Tot plegat era molt divertit ja que ens posàvem uns vestits especials perquè no ens piquessin les abelles a l‘apropar-nos. Al final de la visita, sempre molt interessant, ens regalaven una espelma de cera…

Anem d'excursió

Quart de primària del col·legi La Salle de Reus, anem d’excursió caminant fins l’estació del ferrocarril, allí col·loquem bé a tots els nens al vagó corresponent, alguns mai havien pujat a un tren. Anem a Alcover, a l’Ermita del Remei, per ser exactes, la idea és fer una paella per als acompanyants i fer la representació d’uns quadres de pastorets que hem estat preparant a la meva classe. Els he escrit jo, tot i recordant els de Rovelló i Lluquet, que es representaven al meu poble i que em sabia de memòria perquè hi havia participat. Bé, tot un èxit d’excursió i els quadres de pastorets van quedar tan bé que, després, ho vam fer al teatre del cole...

Un home savi

Avui em ve de gust recordar una anècdota que em va passar amb un nen de quart, que no era de la meva classe. Havíem anat les tres classes d’excursió al zoo de Barcelona i, en un moment donat, se m'apropa un nen i em diu: “Hola professor, puc anar al seu costat, és que el meu pare m'ha dit que vostè és un home savi i al seu costat aprendré moltes coses”. Em vaig quedar molt sorprès i gairebé sense paraula, però vaig dir que sí, que no hi havia cap problema, i allò de savi, doncs… que només feia el que podia per ajudar als meus alumnes. Al final va resultar que era fill d’un antic alumne a qui vaig poder ajudar i acompanyar adequadament.

Tota una vida

Estic mirant un llibre de fotos que les meves companyes Txell i Marga, em van fer quan em vaig jubilar (juny 2010). Hi ha una mica de tot: fotos dels sopars de professors, fotos de les excursions més típiques, al zoo de Barcelona, al Delta de l'Ebre, o a les colònies que vam fer a Tamarit i que van coincidir amb un incendi que ens va tenir a tots els profes passant la nit en blanc, fotos amb els companys, precioses, i per acabar uns petits escrits de comiat dels meus alumnes. El llibre té el meu nom escrit en lletres blau i grana, i es titula "Tota una vida". Molt maco tot, gran record…

Jubilarse

Iba con sus alumnos, de visita cultural por la ciudad, nos hemos cruzado y, casi sin pararse, nos ha dicho que le faltaban tres meses para jubilarse, se la veía contenta, como satisfecha del deber cumplido y dispuesta a vivir plenamente su vida de jubilada. Y yo me pregunto… ¿la habrá preparado?, ¿qué planes tendrá?, ¿cómo gestionará sus nostalgias?, ¿cómo será la plenitud de su día a día sin todo aquello que durante tanto tiempo fue su vida y le dió vida? Yo la preparé minuciosamente…

Niños y jóvenes

En el paseo de hoy he visto varios grupos de universitarios de Tarragona y de Les Terres de l'Ebre, parece ser que tenían una celebración conjunta. La juventud es preciosa, diría que nuestros chicos son más altos, más atléticos y con unos comportamientos de gente en vías de formación, adelantada y conseguida. Al pasar por el parque infantil, había una excursión de niños de P3, de aquellos que se desplazan cogidos de la cuerdecita, y sus maravillosas caritas tampoco tienen desperdicio. Por lo visto y deseado, el futuro está muy bien garantizado.

Excursions

Dia esplèndid, el Serrallo és ple d'excursions… Una de jubilats amb un monitor que els explica, com cal, la qualitat del peix blau de Tarragona. Un grup de nens de sisè entra en un museu, un altre de dues classes de quart fan el viatge en la golondrina que fa un tomb per l'interior del port… Però a mi el que m'ha cridat més l'atenció és veure tres classes de llar d'infants, nens de dos anys que anaven agafats d'una corda, amb una profe al davant i una al darrera. He xerrat una mica amb una profe i m'ha dit que són d'Alcover i jo li he explicat que portava els meus alumnes de La Salle de Reus a l'Ermita del Remei i al  Niu de l'Àguila i ens ho passàvem molt bé. Les profes dels alumnes més petits tenen molt art…