Passa un tren

Sento passar un tren, un d’aquests que porten pressa i que igual no s’aturen a l’estació de Tarragona. De jove pensava en el tren com per fer un viatge romàntic, més enllà de Barcelona, entre muntanyes fins i tot nevades o absolutament plenes de verds de diferents tonalitats, que també estaria bé. A cops, vaig a l’estació a veure l’arribada d’algun tren i esperar per veure com marxa. En aquest espai de temps sempre m’ho passo força bé observant emocions i aspectes de la vida de les persones…

És la vida

En apropar-me a l’estació observo el pas d’un tren, d’aquells amb pressa, que no paren i que sembla que té el seu destí ben definit. M’assec una estona, vull veure l’arribada d’un tren que estan anunciant, la gent es va apropant, tot i els avisos del perill. Poc a poc, arriba, para, baixen, pugen, alguna abraçada de benvinguda, també de comiat. És el tren, és la vida, vas, vens, tornes… o no.

Al tren

Vaig en tren, ella també, estic ben endormiscat, ella llegeix, més aviat diria que estudia. No puc per més que mirar-la, la imatge és tendra, dolça, discreta, té uns ulls preciosos i una boca molt ben dibuixada, lleugerament oberta, i a mi em fa el parer de què va tragant coneixements, que ho digereix tan bé que ho demostra amb una cara angelical… 

Avui, ciutat...

He pujat al bus 22, que l'agafo al peu de casa, i he anat fins a Pau Casals. D'allí, i ja caminant per la Rambla, he fet allò que la gent de Tarragona diuen anar a tocar ferro, al Balcó la panoràmica és espectacular, he vist fins a 12 vaixells a l'espera o l'ordre, com diuen els experts, per entrar al port. He baixat per la rampa fins l'estació del tren, on faig parada de descans, i pel carrer Reial cap a casa. Total uns 5 km, que està prou bé…

Els sorolls

A cops m'assec per recuperar una mica de cames, però els sorolls em treuen la pau del descans. Cotxes, camions, alguna moto d'aquestes que sempre porten massa pressa… però quan escolto el pas d'un tren és diferent, em fa pensar en l'estació, que em sembla un escenari on hi ha munió de vides que semblen començar, que semblen acabar o, fins i tot, que tenen una continuïtat esperançada... 

Soroll de trens

Són les nou del matí, toca la música d'entrar a l'escola del Serrallo, és una cançó en català, sona per tot el barri, potser una mica massa fort per al meu gust, però no dura massa i s'aguanta bé. Parlant de sorolls, som prop de la via del tren i el soroll dels trens durant el dia, a mi, no m'han molestat mai però ara me n’adono que, per la nit, sembla que fan reparacions y, certament, fan massa soroll i als veïns ens molesta molt. 

Sóc a l'estació

Sóc a l'estació de trens, m'assec, observo, la gent no porta gaire equipatge, majoria de joventut, hi ha algun tren que no para i el que para sempre ofereix l'emotivitat de la trobada, de l'abraçada, fins i tot la decepció d'algú que no ha vingut i era esperat amb impaciència. Més cap a l'estiu, encara és més interessant la visita a l'estació, et pots trobar amb grups de jovent que van cap a les platges properes, o les discoteques de moda, amb tot el bullici que comporten les seves alegries…

Es veu córrer la vida

Avui les escales mecàniques que agafo cada dia no funcionaven, aleshores he continuat caminant pel Carrer Reial fins arribar a la Plaça dels Carros i d'allí, en lloc d'anar fins als tinglados del Serrallo, he arribat fins a l'estació del tren, m'he assegut una bona estona, ha marxat un tren, n'ha arribat un altre, rutines, presses, sorpreses, alguna abraçada, alguna alegria, algun silenci de tristesa, molt poc dissimulat. Sempre m'ha agradat passar una estona a l'estació, es veu córrer el tren, córrer la vida…

Vaig en tren...

Vaig en tren, alguns són prou còmodes, tenen fins i tot tauleta escriptori i uns seients amb coixí i bon condicionament per a les espatlles, a més ara al tren pots pujar sense haver comprat el bitllet, després, quan ve el revisor li pagués i ja està. No cal conduir, pots llegir una estona i també fer una bona becaina. Porten calefacció, que ara s'agraeix molt, i n'hi ha que són molt ràpids i en poc temps et porten a qualsevol lloc. Vaig en tren, algún cop ho faig, recordo els temps d'estudiant en què hi anava sovint…

Mi tren

El tren, aquel que dicen que solo pasa alguna vez, o solo una, aunque suelen pasar muchos, muchas veces, y a veces no nos enteramos porque la mayoría vamos en coche… los mayores andamos cada vez más lentos y los jóvenes miran los trenes como unas piezas de museo. Diría que estoy hablando de oportunidades, o al menos así lo creo, aquella oportunidad que es el momento cumbre al que parece que, al menos una vez, todos tenemos derecho. Mi tren pasó en un tren, allí reparé realmente en la que ha sido la maravillosa mujer de mi vida, todo un cielo…

Una prudencia, un impacto...

En algún momento me hizo ilusión tener pareja, compañera, amiga, alguien con quién compartir la vida, alguien libre con quién discrepar y estar estar de acuerdo, con quién valorar los objetivos y darles la racionalidad natural y apropiada… pero pasaba el tiempo y uno se acomodaba a la vida de soltero, sin darme cuenta que cada vez era más esclavo de mi libertad. Alguna buena amiga, me decía no entender cómo me habían dejado pasar… buena y generosa gente que siempre hay. Pero ya saben, así como sin querer queriendo, una vez, en un tren, unos ojos, una prudencia, un impacto, una actitud, un silencio que ya no callaba...

11 de setembre

Avui he anat a comprar les samarretes d'enguany, són negres i posa “11S, 1O, Tornem-hi per vèncer”, i a sota posa “Independència” i a més m'han donat dues bosses que es poden portar penjades a l'esquena, com una motxilla, i sempre va bé per portar aigua, un paraigües, una fruita… Aquest any la Teresa i jo anirem en tren fins a Barcelona i com els actes es faran davant de l'estació de França, doncs baixarem al mateix punt on arribarà la manifestació i es faran els parlaments. El Pere treballa i no hi podrà ser, la cunyada també vindrà en tren, però des de l’Aldea, i ja ens trobarem per estar junts.Tot i la manca d'unió dels independentistes, nosaltres seguim fidels al servei d'aquest poble…

Aquel tren

El tren suele pasar más de una vez… Los pasajeros, algunos repiten, otros son nuevos y, alguna vez, la escena ocurre en el mismo vagón. Tú ibas en el tren y yo en el mismo vagón, me veías, te veía, te miraba, y yo creí ver que me mirabas, seria y dulce, como misteriosa, con todo el misterio que puede tener la dulzura juvenil de todo un proyecto de maravillosa mujer. Mira por dónde, aquel tren que ya creí que no pasaba, me llevaba, nos llevaba...

Tren turístic

Sempre em fan una certa gràcia els trens turístics de ciutat, ja sabeu una cabina con si fos una máquina de tren i dos o tres de vagons, tots amb rodes de goma i amb un aspecte lúdic i cultural que sempre és d'agrair. La Teresa i jo quan anem per alguna ciutat costanera i tenim l'oportunitat de pujar fem el recorregut i, fins i tot, alguna foto des de dalt del tren. A Tarragona també n'hi ha algun, que fa el recorregut per la part alta, per les platges i el port i també per algunes restes romanes importants.

L'estació del tren

Passava prop de l'estació del tren, m'he apropat, sempre té un gran atractiu per a mi, m'assec una bona estona, veig arribar i marxar algun tren i sempre observo la dinàmica mecànica d'alguns usuaris, però sobretot les arribades amb els braços oberts, o els acomiadaments amb alguna llàgrima mal dissimulada, aquell que es posa nerviós perquè el tren ve amb retard, o aquell que l'ha perdut per cinc minuts. L'estació… ara feia temps que no hi passava, potser hi ha menys gent que abans...

Todo un placer

El amor vino en un tren… Fue una observación lenta, placentera, con sumo gusto, fue un espectáculo edificante, la naturalidad en pantalla grande, con música y efectos especiales de suma calidad. Allí todos sobreactuaban menos ella, ella simplemente se comportaba, respondía con inteligencia y sin ninguna proclama de su superioridad intelectual que parecía muy evidente. El amor vino en tren, todo un placer…

De Tarragona a Sitges

Viatge en tren, a la dreta el mar, avui menys blau i sense roses blanques perquè el cel és una mica gris i no fa vent. En un tres i no res som a Vilanova i la Geltrú, després, en menys de deu minuts un rodalies ens apropa a Sitges i en cinc minuts caminant ja som a l'hotel Medium Park, al centre, prop de tot allò que té un cert interès per veure. Hem fet algunes fotos de l'hotel, i hem anat a dinar al restaurant Casa Tecla, una mica de pernil amb pa amb tomàquet i una safata de peix i marisc a la brasa, amb un cava brut artesanal, de les postres ja en parlaré... Bona nit!

Anirem en tren

Hem anat a esmorzar, després i amb bus, ens hem apropat a l'estació per preguntar com anar a Sitges en tren… sembla que el millor és anar fins a Vilanova i la Geltrú i allí pujar a un altre tren de rodalies que et porta directament a Sitges. La Teresa diu que de l'estació a l'hotel només hi ha deu minuts caminant, així que ja ho hem decidit, anirem en tren que per a mi sempre té un cert atractiu i molts bons records de la meva època d'estudiant, on l'agafava per anar de l'estació de Camarles, fins a Tarragona, a l'Escola Normal del Magisteri, la meva molt estimada escola.

A Deltebre en tren

Feia, potser, de quan estudiàvem a l'Escola de Magisteri que no anàvem en tren a Deltebre, així que ha estat una aventura de retrobament, tot i que els trens ara són molt còmodes, amb aire condicionat i molt bé de preu, ja que tenim la targeta daurada i ens fan un quaranta per cent de descompte. Ens ha vingut a buscar el Pere a l'estació de l'Ampolla i d'allí hem anat directes al restaurant Nicanor que, com sempre, és una garantia per passar una molt bona estona i a més gaudir de molt bona cuina. Desprès podrem veure a la Liah, una criatura que ens té el cor guanyat del tot...

 

Ver pasar la vida

Me gustan las aguas corrientes, las nubes en movimiento, ver pasar un tren, o contemplar la manada de elefantes pese a su lentitud… Lo que me pasa con el tren es curioso, suelo acudir a la estación, sin motivo, porque sí, porque me place contemplar aspectos de la vida que pueden ser muy trascendentes o no, hay abrazos de despedida, besos de llegada, alguna lágrima, algún suspiro, alguna cara de rutina, idas y venidas. Me gusta mucho ver pasar… la vida.