Records de l'escola

Quan escolto la cridòria de la canalla de l’escola del Serrallo sempre m’emociona una mica i em fa reviure el meu col·legi de La Salle de Reus. Allí, i durant 41, anys vaig gaudir d'uns companys excel·lents i d’unes criatures que sempre em van ser una magnífica font d’ensenyaments. Els nens a l’hora del pati són una altra història i jo que era el seu ministre d’assumptes complicats, dono fe de tot allò gairebé impensable que poden arribar a fer. Quan algú feia  alguna malifeta, l’amenaçaven: “Aniràs al professor Pere i veuràs què et passa”, i jo feia la meva justícia cercant sempre la pau i la bona entesa entre tothom. Bona nit!! 

Les portes obertes

A l’escola del Serrallo els diumenges deixen les portes obertes del pati i moltes famílies del barri amb els nens venen a prendre el sol i a jugar a bàsquet o a futbol. Avui, a la pista de ciment, hi havia un pare amb dos nens de cicle mitjà, vestits amb la samarreta del Barça i, tot i que parlaven en castellà, eren més culers que jo, ja que cada cop que feien un gol, anomenaven a Lamine, a Pedri, a Ferran, a Cubarsí…, i ho feien realment molt emocionats. M’agrada la idea d’aquesta apertura dels patis i jo, com sempre que hi passo, m'apropo i faig un cop d’ull als futbolers… 

En català, si us plau!

És l’hora del pati, sempre que puc faig un cop d’ull al pati de l’escola. Avui em sorprèn una cosa que hauria de ser normal en una escola catalana, uns nens de segon, màxim de tercer, juguen el seu partit de futbol i parlen en català… “és fora de joc”, diu un, “no, no ho és”, diu un altre, i un tercer es fa passar per l’àrbitre i diu que ho va a veure al VAR, tot i fent amb les mans el quadre de la televisió, s’està una bona estona i torna esperitat tot dient que és gol i no hi ha fora de joc. Sempre m’han fet molta gràcia els nens de segon, tot i que jo sempre tenia els dels cicles mitjà, tercer i quart… 

Cada persona és un món

La meva àvia solia dir sovint allò de què “Cada persona és un món”. Avui a la una mirava els nens de l’escola del Serrallo que es queden a dinar, esperaven el toc de música per entrar al menjador. En observar-los m’ha cridat l’atenció la diversitat d’actuacions i comportaments de la canalla: un nen dibuixava damunt d’una taula de ping-pong, un grup de handbol, un altre de futbol, un grupet de nenes xerrant prop de la porta de sortida, els més petits no paren de córrer tot i que hi ha un grup que està jugant amb la terra. Bé, cada persona és un món i, en aquestes edats, prou divertit… 

Records

És diumenge, el pati de l’escola del Serrallo és buit, no hi ha l’eufòrica cridòria habitual, però jo m’aturo igual a fer un cop d’ull, i els tanco, vull dir els ulls, i penso i recordo i faig gairebé present la presència de la canalla en estat pur i jo entre ells exercint la meva sagrada missió de ministre d’assumptes complicats. Quants records, quantes situacions còmiques, tendres, naturals, especials, espontànies, emotives, totes propis de la canalla en estat pur. Obro els ulls i vaig cap a casa amb un somriure de complicitat i feliç com un anís. Bons i grans records... 

He marcat un gol

Somio que soc un nen de quart de Primària i avui, a l’hora del pati, bé fet un gol amb l’esquerra, que gairebé mai xuto però li he donat amb força i ha entrat per allà on diuen que les aranyes fan el niu. Diuen que els somnis sempre tenen alguna relació amb alguna cosa que has fet, o has pensat, o si més no imaginat… i jo que vaig tenir molts anys nens de quart, i molts cops intentava posar-me al seu lloc per poder-los ajudar millor, fa que sigui possible que tingui somnis així. Gaudeixo molt de somiar així… 

Tornem a tenir nens

A l’estiu semblen desaparèixer, són a la platja, a la masia, a la parcel·la… el cas és que no se’n veuen gaires. En començar l’escola torna la cridòria entranyable de la canalla, l’entrada i la sortida de l’escola, amb la música habitual que posen amb molt bon gust i que tant m’agrada. En sortir, a les quatre de la tarda, solen fer un partit de futbol per aquí al barri i, tot i que normalment em desperten de la migdiada, m’ho prenc amb bon humor i acabo mirant el partit amb una certa gràcia. També vaig a veure'ls a l’hora del pati, són sempre un encant total, santa innocència!! 

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

La naturalitat del nens

He tornat a gaudir de la cridòria dels nens, m’he apropat al pati de l’escola del Serrallo i he observat la felicitat de la canalla, aquella cara del murri que, tot i que no té mà esquerra, s’escapoleix amb encert de tots els embolics on es freqüenta. Però a mi m’encanta veure el riure espontani, el crit esfereïdor, la forma palesa de fer-se notar, tot plegat forma part d’aquell comportament tan natural i tan infantil i tan conegut per mi que, cada cop que passo prop de l’escola a l’hora del pati, m’he d’apropar i emocionar-me una mica tot recordant la meva llarga vida professional. Una abraçada a La Salle de Reus…

Primer pati...

He observat, per primer cop aquest curs, el pati de l’escola del Serrallo, vull dir l’esbarjo dels nens, després del musical senyal de sortida. He observat als mestres aguditzant les seves simpaties professionals i als nens fent de nens, amb actuacions de tots els colors. Bona cridòria, bons pulmons, els primers gols és celebren com cal. Bons entrepans de bones mares, algun nen porta fins i tot fruita tallada en una carmanyola de plàstic transparent. Es veu algun despistat que va per lliure, dues nenes xerren i passegen, un grupet de quart intenta encistellar sense massa èxit…

Les flors del pati

Per aquí, a la Costa Daurada, solc quedar bocabadat contemplant aquelles solitàries flors que hi ha en alguns penya-segats propers, però el que realment m’agrada recordar són les torretes de les finestres de la mare i el jardinet del pati. M'encanta anomenar-les com ho feia ella: floreta del dia, boquetes de conillet, arracades de la reina, floretes de Sant Josep, lliris blancs, clavells vermells, que feien una olor que ara sembla que ha desaparegut, i em deixo per al final la seva filera de rosers de colors, on destacava un impressionant roser de roses blanques…

L'escola tancada

Avui m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo... l’escola tancada, silenciosa, el pati buit, bé amb algun ocell, colom, tórtora, fins i tot, a cops, alguna gavina de la mar propera. Tot i que era poden gaudir d’aquest espai amb tota tranquil·litat, potser els hi manca una mica alguna resta de pa, d’algun entrepà de la canalla. A mi em manca la cridòria d’un bon gol, abans que toque la música que els anuncia que l'esbarjo ja s’ha acabat. Molt trist el pati buit…

Un encant de criatura

Des d’una mena de taca-taca amb seient, el nen de cicle superior, diria, camina sol pel pati, es pot aixecar i, aguantant-se als braços de la cadira, és pot desplaçar fins arriba on són les monitores, que li fan una festa, s’asseu una estona, després torna a seure i es posa a aplaudir amb una mena de felicitat que para ells voldrien molts nens. Aquest nen és el mateix que un cop vaig veure que li apropaven una pilota i intentava encistellar a una cistella improvisada. Bé, algun cop l’he vist pel barri i avui l'he vist moure’s per l’escola, és un encant de criatura i molt ben atès…

La cridòria de l'escola

Quan escolto la cridòria de l’escola se’m posa, una mica, la pell de gallina, si puc m’apropo, tant si és l'hora de sortida o és el temps d’esbarjo. Gaudeixo molt de veure els nens en llibertat, aquella estona que els pares els deixen jugar a la plaça, abans d'anar a dinar i en què els nens no veuen mai l'hora d’acomiadar-se dels seus companys. L’espectacle per a mi es magnífica a l’hora del pati ja que, durant els meus més de quaranta anys de docència, vaig tenir unes experiències molt edificants i enriquidores. Els nens em van ensenyar sempre molt…

La felicitat dels arbres

Veig als arbres aplaudint a la pluja, sobretot una olivera reseca que fins i tot s'escanya i té les fulles obertes per captar tota la humitat possible. El camp de futbol de l’escola del Serrallo està ple d'aigua, això no sembla que tinguin cap voluntat de solucionar-ho, però sempre hi ha algú que ho aprofita… hi ha coloms, tórtores, gavines de diferents classes, fins i tot d’aquelles que semblen molt més grosses i de colors diferents. Bé, la llàstima est que la canalla estarà alguns dies sense poder jugar a fútbol…

És l'hora del pati

Sóc davant de l'escola del Serrallo, és l’hora del pati, avui arribo a temps, toca la música i la cridòria eufòrica de la canalla gairebé m’emociona, em poso còmode, observo i recordo… Els futbolers cada cop tenen més noies i per jugar a bàsquet no cal ser gaire alt. Hi ha nens i nenes que no paren de correr, sembla que han de cremar alguna cosa que els ajudarà a estar més estables a classe. També n’hi ha que xerren tranquil·lament i, fins i tot, algun “llanero solitario” immers amb les seves meditacions…

Jugaven a ser gossos

L’escola del Serrallo té un pati gran, amb un camp de futbol de terra i un altre de ciment per a utilitzar gairebé per a tot. Avui, com faig sempre, m’he aturat a veure els nens a l’hora de l’esbarjo i he vist a dues nenes i un nen de segon de Primària, que jugaven a ser gossos. Estaven damunt d’una taula de ping-pong i deien que eren gossos i que s’havien d’olorar… i ja me’ls veus a tots plegats olorant-se, tot caminant a quatre grapes, és a dir amb els peus i les mans. M’ha fet gràcia perquè ho feien tot amb una naturalitat molt sana, tendra, infantil, jugant i passant-s’ho súper bé…

Són nens

És blau fins i tot el sol en el fred matí del mes de febrer, passa un tren amb pressa, d’aquells que sembla que no paren enlloc, passen els nens cap a l’escola, amb una calma i parsimònia impròpia que s’esbravarà a l’hora del pati i algun és possible que ho faci abans, són nens, les millors flors de la vida, l'esperança d’un món millor i més natural. Ja torna algun avi de portar el net a l’escola…

Records que mai moren

Sempre m’agrada fer un cop d’ull al pati de l’escola del Serrallo. La cridòria de la canalla a l’hora de l’esbarjo gairebé m’emociona una mica, no puc més que aturar-me i observar totes aquelles coses que passen al pati i que possiblement no tothom deu veure amb la meva experiència de més de quaranta anys. Se m’ha dibuixat un somriure, he recordat algun company i alguna de les mil anècdotes que vam viure i gaudir plegats…

La poda dels arbres...

Quarts de sis de la tarda comença a fer-se fosc la plaça és buida, trista, sense nens ni cap vianant amb pressa, no passa ni un gat que a cops campa tranquil pel seu barri. Avui he passat per l’escola del Serrallo, de vacances, però estaven podant totes les moreres i els altres arbres, fan una feina en equip, van tallant i al mateix temps ho van posant a una máquina trituradora, i ho deixen tot net. M’agraden els arbres així podats i tot el procés de renaixença és del tot meravellós…