Bon equip, em cau simpàtic… per català, per eixerit, pel seu bon joc, pel seu entrenador, que ha fet de la seva integració a Girona un exemple d'allò que hauria de ser normal i natural. Evidentment, la meva admiració a aquest equip avui es veu augmentada després del bany que li han donat a tot un Madrid, que sembla que ja va dient adéu a la lliga de forma gairebé definitiva. El Girona, amb aquesta victòria 4-2, sembla certificar la seva permanència i ara es permet el luxe de mirar cap endavant, ànims!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
dijous, 27 d’abril del 2023
El Girona
Etiquetes de comentaris:
futbol,
Girona,
pensaments,
persones
dimarts, 13 de febrer del 2018
De Girona a Tarragona
Ayer andamos tres horas y hoy las hemos superado. Nos hemos pateado (amorosamente), toda la parte antigua de Girona, escaleras incluidas, y nos ha servido para hacernos perdonar, alguna comida con la que nos hemos homenajeado. Al final no ha hecho tanto frío y se ha podido pasear, incluso por la noche, para ver las luces reflejadas en el río. Mañana regresamos con el AVE, un lindo suspiro hasta nuestra querida Tarragona…
El Gironès
M’encanta la parla simpàtica i musical que tenen per la comarca del Gironès, ja quan vam estar a La Garrotxa (Olot), recordo que la noia del bar on anàvem a esmorzar, ens rebia amb un”Bon dia, com esteu”, però fent una melòdica entonació, que fa molta gràcia. Avui, a Girona capital, també hem notat aquesta agradable calidesa, que acarona i et deixa com si t’haguessin fet una abraçada maca. Girona, gran ciutat, gent culta i acollidora, bones persones catalanes.
dilluns, 12 de febrer del 2018
Cap de setmana a Girona
Estem a Girona, a l’hotel Ultonia, passegem per la vora del riu Onyar. Hem passat pel pont de Sant Agustí i hem anat a la part antiga per veure la catedral, després hem visitat allò que eren els banys àrabs, força interessant tot plegat. El restaurant es diu El Boira, som a una tauleta per a dos que dona al riu, espectacular i romàntic... Veiem gavines i ànecs en parella que es capbussen i fa gràcia de veure les parelletes amb el cul a l’aire. Del menjar, gens malament, em quedo amb un entrecot de carn d'aquí, i una mousse de crema catalana…
dilluns, 3 de març del 2014
Cap a Barcelona
Anirem per la costa, tranquil•lament, i ens aturarem allí on faci gràcia: Malgrat de Mar, Calella, Mataró... Veurem, depèn del temps. En sortir plovia i, fins i tot, feia una mica de fred... així que només hem parat a fer un cafè a Malgrat de Mar i, després, a Calella, on hem fet un tomb amb el cotxe, però sense fer ni fotos. Pels voltants de les dues érem a Barcelona. A un quart de quatre ha arribat el Pere, que venia de treballar, i ens n'hem anat a dinar al Niu. Hem estat bé, ho hem passat bé i ara ja som a casa. És un quart de vuit i estem una mica cansats. Ahir vam caminar molt. El nostre llit és el nostre, encara que Déu n'hi do com en són de bons pel món, però la casa d'un... Hem gaudit de Girona amb un fons de sardana i havanera...i en català!
diumenge, 2 de març del 2014
Girona: part vella
Hem esmorzat a l'hotel, molt bé per cert, i hem anat caminant fins al Pont de Pedra, on hem agafat el tren turístic que ena ha portat pels llocs més significatius de la ciutat. El tomb ha durat uns quaranta-cinc minuts i, després, hem anat pel nostre compte, per fer algunes fotos i recrear-nos en la contemplació, especialment de la part vella: Basílica de sant Feliu, per fora i per dins (avui sense pagar), Església de Sant Lluc, Banys Àrabs, Catedral de Girona (també amb entrada gratuïta) de gran bellesa artística i espiritual i on hem fet moltes fotos, Convent de Sant Domènec, Universitat de Girona, Museu d'història de Girona...
Bé, més o menys... abans, el trenet amb rodes de goma ens ha portat per l'estació del ferrocarril que, per cert, els trens travessen Girona per una via alçada sobre la ciutat, que la deixa lliure per al passeig i la circulació. Destaquen, també, la plaça de la Independència, la Rambla de la Llibertat, l'edifici de correus, l'Ajuntament, el Teatre Municipal i molts altres edificis emblemàtics.
Hem dinat gairebé a les tres de la tarda, i ho hem fet a base d'unes tapetes i una cerveseta, prou bé, de sobres. Després hem anat cap a l'hotel, on la Teresa s'ha estirat una mica i jo estic veient els Madrid a l'ordinador, per veure si poden perdre tots dos, però com això no pot ser, almenys a veure si perd el Real. Després anirem a un bar a veure el Barça... Demà, més pobles, de camí ja a Barcelona, on volem dinar amb el Pere i la Mar. Tot a l'oli!
Bé, més o menys... abans, el trenet amb rodes de goma ens ha portat per l'estació del ferrocarril que, per cert, els trens travessen Girona per una via alçada sobre la ciutat, que la deixa lliure per al passeig i la circulació. Destaquen, també, la plaça de la Independència, la Rambla de la Llibertat, l'edifici de correus, l'Ajuntament, el Teatre Municipal i molts altres edificis emblemàtics.
Hem dinat gairebé a les tres de la tarda, i ho hem fet a base d'unes tapetes i una cerveseta, prou bé, de sobres. Després hem anat cap a l'hotel, on la Teresa s'ha estirat una mica i jo estic veient els Madrid a l'ordinador, per veure si poden perdre tots dos, però com això no pot ser, almenys a veure si perd el Real. Després anirem a un bar a veure el Barça... Demà, més pobles, de camí ja a Barcelona, on volem dinar amb el Pere i la Mar. Tot a l'oli!
dissabte, 1 de març del 2014
Segon dia per Girona: pobles de costa
Avui hem decidit anar a donar un tomb per la costa gironina, des de Sant Pere Pescador passant pel conjunt històric de Sant Martí d'Empúries, per l'Escala, per Torroella de Montgrí fins a arribar a Palamós, on hem dinat d'allò més bé al Restaurant la Gamba. De tornada cap a Girona, hem passat pel costat de Platja d'Aro on no hem pogut entrar per la gran animació que hi havia amb motiu del Carnaval.
divendres, 28 de febrer del 2014
Cap a Girona
Amb el somriure fresc i l'esperit jove de cama enlaire, ens hem llevat i cap al Kuga, que ens esperava content i a punt, amb la revisió i una bona rentada de cara recent. Tots plegats, ens hem arribat al Carrefour on hem posat benzina i hem esmorzat una mica. I cap a Girona, bé, primer fins a Lloret de Mar, una espècie de Salou però amb el seu encant particular. Hem fet un tomb pels interior, destacant un edifici d'art modernista català contemporani, ja del segle XX, a qui li hem fet algunes fotos.
Després de mirar algunes opcions, hem dinat al restaurant Can Tarradas on, tot i ser a la costa, ens ha vingut de gust una graellada de carn, a compartir, i uns entrants de pernil i formatge. Ha estat bé... s'havia fet tard, teníem gana, hi havia un Enate del Somontano i, ja se sap, aquests manyets, a més de simpàtics, també fan bon vi.
De Lloret a Girona hi ha uns quaranta minuts, sense problemes. El GPS és un savi i la Teresa el seu profeta... així que ja som a l'hotel URH**** de Girona. Té cara de bona pinta, modern, gran d'espai, amb bon escriptori per a dos, amb endolls suficients, wifi a l'habitació, etc. Tenim cobert també l'esmorzar, per allò de sortir ja lliure per tombar i, si ens convé, té restaurant, La Sargantana, que sembla estar a l'alçada d'aquest bon invent. Demà anirem a veure alguns pobles de la costa i diumenge ens dedicarem a veure la part antiga de Girona: muralles, catedral, call jueu...
Després de mirar algunes opcions, hem dinat al restaurant Can Tarradas on, tot i ser a la costa, ens ha vingut de gust una graellada de carn, a compartir, i uns entrants de pernil i formatge. Ha estat bé... s'havia fet tard, teníem gana, hi havia un Enate del Somontano i, ja se sap, aquests manyets, a més de simpàtics, també fan bon vi.
De Lloret a Girona hi ha uns quaranta minuts, sense problemes. El GPS és un savi i la Teresa el seu profeta... així que ja som a l'hotel URH**** de Girona. Té cara de bona pinta, modern, gran d'espai, amb bon escriptori per a dos, amb endolls suficients, wifi a l'habitació, etc. Tenim cobert també l'esmorzar, per allò de sortir ja lliure per tombar i, si ens convé, té restaurant, La Sargantana, que sembla estar a l'alçada d'aquest bon invent. Demà anirem a veure alguns pobles de la costa i diumenge ens dedicarem a veure la part antiga de Girona: muralles, catedral, call jueu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

.jpg)