Festes a Torres Jordi

Ho veig tot una mica trist, disminuït, com a mancat de col·laboració en general, potser m’ho sembla a mi i potser és temps que la gent encara fa vacances i no pot acudir. Veure que no hi ha cap atracció firal per a la canalla, que no deixen aparcar a la plaça per a no posar res, ni una xurreria, ni res que digui que aquí estem de festa. Recordo, anys enrere, un bon ambient familiar i d’amics, atraccions, venien els diables del Serrallo i al final els nens del barri demanaven que els llancéssim aigua per les finestres, fins i tot la missa del diumenge era molt concorreguda, avui molt poqueta gent. Bé, una mica millorable tot, el barri s’ho mereix... 

Gegants

Diumenge de calor i pols sahariana, potser el sol no és tan intens però una lleugera brisa ho fa tot més suportable, dintre del desagradable que és la situació. He esmorzat el meu croissant amb cafè amb llet habitual dels diumenges i he anat a fer un tomb pel barri, i després cap al Serrallo on ja es fan actes per commemorar les festes de la Verge del Carme. Avui hi ha una concentració molt lluïda dels gegants d’arreu de Catalunya i la veritat és que impressionen una mica per la seva alçada i les originals caracteritzacions. Tots van acompanyats de les seves músiques i dels seus portadors. És una bona mostra de la nostra cultura i tradició… 

Jubilació de la Maria José

Bàsicament és una gran persona i una molt bona veïna amb qui pots confiar de totes totes. Quan nosaltres vam venir a viure aquí, ella ens va acollir amb molta cordialitat i ens va posar al dia de com funcionaven les coses. Ha estat presidenta de l’escala i ha estat també la nostra solució quan ens deixàvem les claus a algun lloc i no podíem anar al terrat, o al pàrquing, o simplement entrar al portal. Aquests darrers anys ha tingut cura de la neteja comunitària, fent sempre una bona feina, Bé, un plaer haver-la conegut, tot i que nosaltres ens seguirem veient, som veïns… 

Tornem a tenir nens

A l’estiu semblen desaparèixer, són a la platja, a la masia, a la parcel·la… el cas és que no se’n veuen gaires. En començar l’escola torna la cridòria entranyable de la canalla, l’entrada i la sortida de l’escola, amb la música habitual que posen amb molt bon gust i que tant m’agrada. En sortir, a les quatre de la tarda, solen fer un partit de futbol per aquí al barri i, tot i que normalment em desperten de la migdiada, m’ho prenc amb bon humor i acabo mirant el partit amb una certa gràcia. També vaig a veure'ls a l’hora del pati, són sempre un encant total, santa innocència!! 

La veu de la consciència

Sento la veu del nen i la del gos, la mare porta el berenar, la mainada juga a la plaça amb la seva cridòria habitual. Sento la veu de la gent del bar, i mira que n’és de feliç la gent que ja ha fet els seus deures i ara gaudeix de la pau del descans amb la impagable companyia d’una bona cervesa fresca. Sento les orenetes del meu balcó, la pilota que van xutant contra una porta metàl·lica. Sento, sento la veu de la consciència que em comenta amb entusiasme lo meravellosa que es la vida… 

Tarragona

Es bonica, atractiva, acollidora, mare, romana i romàntica per naturalesa. Després d’una setmana llarga per La Ràpita, ja som a casa, ja hem fet el primer tomb pel Serrallo, pel barri, per la ciutat, que continua amable i tranquil·la, sana i generosa, per mostrar els seus punts d’interès, que són autèntiques delícies culturals, naturals, històriques… Som a casa, a Tarragona, gaudint de tot allò que comporta el ser-hi. He tret al balcó de la terrassa la bandera del Barça, ja sóc aquí, els meus amics culers faran un somriure, quan la vegin onejar de felicitat, tot i olorant la lliga…

Avui és festa

És festa, l’escola del Serrallo és buida, és l’hora dels coloms i les gavines que a la nit donaran pas als estornells. Quan l’escola tanca s’omplen les places i els parcs infantils de canalla, el barri pren una altra vitalitat. A mi m'agrada, fins i tot surto i m’apropo i gaudeixo dels partits de futbol improvisats, o de veure als nens als gronxadors on s'ho passen pipa. Per a mi la cridòria eufòrica de la canalla és molt reconfortant, els nens han estat la meva vida i un aprenentatge constant. Molta salut i amor amics!!

La meva vida

Encara no són les set de la tarda i ja és de nit, la plaça és buida, un gosset petit, d’aquells que tenen mala llei, burda sense parar, se sent el pas d’un tren que no para a Tarragona. Avui he caminat molt, he fet més de 6 km i també he fet una hora de bici estàtica, la qual cosa vol dir que vaig ben servit d’exercici, tot per compensar una mica el que he menjat de més i no massa coherent d'aquests darrers dies. Bé, tornem a l’amanida i la planxa, tot i que dilluns marxem uns dies a Castelló…

I plovia, plovia...

Plou suau i bé, d’aquella pluja que diuen que rega bé sense fer mal. Tot i això, aquest matí hem pogut anar a esmorzar amb tranquil·litat però al tornar a casa ja plovia amb una certa gràcia. De totes maneres he tornat a baixar i he fet “balconi”, allò de passejar per sota dels balcons del barri on gairebé puc donar una volta completa sense mullar-me. Bé, he fet uns quants tombs i he tornat, he fet una hora i un parell de quilòmetres que per al dia que fa està prou bé. Molt bona pluja aquesta de Tarragona…

Festes del barri

Som al barri Residencial Palau de Tarragona, és el cap de setmana de festes. Avui han fet la missa comunitària i també el dinar on la gent es va muntant les taules al carrer i fan una fideuada popular que sempre resulta molt atractiva i agradable. És bonic i familiar, casi que diria que entranyable, veure amics i famílies gaudint de les festes, mentre la canalla s’ho passa pipa per les atraccions en forma d’inflables que hi ha per la plaça. Nosaltres solem ser al poble durant aquests dies, però és admirable veure la pau i bona camaraderia, una convivència que fa goig de veure…

Quelcom espectacular

Són les sis de la tarda, gairebé és de nit, sembla que al dia li han fet una molt bona mossegada, però també té el seu encant, sobretot si fa fred com avui i la canalla roman a casa fent deures o altres entreteniments educatius i el barri, sense xivarri, fa aquella sensació de desembre congelat que sembla anunciar quelcom espectacular i molt esperat per tanta gent…

Festes al barri

Sempre em fa feliç veure com la gent gaudeix de la seva festa major. Aquí, a Residencial Palau, ha estat sempre molt familiar i entranyable, solen acudir els familiars que no viuen aquí i fan esmorzars i àpats en comú, d'autèntica germanor, hi ha música per ballar, actuacions que els nens del barri preparen amb tota il·lusió, també jocs de tota mena per als nens i tothom es mostra actiu i molt animat. Potser aquest any no veig tanta gent, serà pel temps que amenaça molta pluja o que moltes persones encara són a fora o a la platja. De totes maneres, bona festa a tothom!! 

Tarda pacífica

Han vingut a arreglar l'aire condicionat, més aviat sembla que mancava gas o alguna cosa així, el cas és que en deu minuts ja funcionava tot correctament, el preu ha estat que se m'ha carregat la migdiada, però ara aprofito per a mirar per la finestra i veure la plaça buida i assolellada, només les orenetes que aprofiten la calma i el silenci per fer viatges al seu niu, que han tingut a bé de fer a la meva finestra. Bonic silenci, cau la tarda, la gent dorm o és a la platja, o a la piscina del barri… 

Negrets

Van en grup, els he vist varies vegades, avui n'he comptat fins a nou, son negrets, el més gran deu tenir uns onze o dotze anys màxim i el més petit uns cinc o sis, parlen en castellà prou correctament, però he escoltat que també ho fan en portuguès, estan jugant al parc infantil del meu barri. Criden una mica l'atenció perquè són d'un negre molt intens i tenen una simpatia i un somriure, amb unes dents blanquíssimes, que és encisador, a més porten samarretes d'equips de futbol, dos del Barca. un d'Argentina, un altre de Portugal… Són molt agradables, molt naturals… 

Els gats de la plaça

A la placa de La Farinera hi ha habilitats uns menjadors per als gats del barri i estan tan familiaritzats que pots passar a tocar i no et fan cap cas ni tenen cap por. A cops me'ls miro perquè són realment bonics i estan sans i llustrosos, romanen ajaguts cara al sol sota d'algun cotxe aparcat per la zona verda. A la nit se'n veu algun creuant la placa i, alguna vegada, fent alguna baralla. Bé, són els gats de la placa del barri…

Estic molt a gust

Sempre hi ha alguna estona en què m'agrada mirar per la finestra, veig la plaça i els blocs de pisos il·luminats, sobretot els dissabtes perquè les llums romanen enceses més temps, demà podran dormir una mica més… M'agrada la calma i el silenci de les primeres hores del diumenge, després, cap a les dotze, sobretot si fa bona hora, les famílies baixen als bars i la canalla juga per la plaça i el barri s'omple de vida fins a l'hora de dinar. És el meu barri, on estic molt a gust, envoltat de bona gent…

Hoy no habrá partido

También durante el día me gusta acercarme a la ventana, son las seis de la tarde, veo un niño con pelota nueva, otro con bici, dos con patines de ruedas… son felices a su manera, se conocen, se hablan, cada uno con su distracción más preciada, parece que hoy no habrá partido, pero el niño de la pelota nueva y del Barça tira la pelota contra la pared, el de la bici pretende ir algún momento sin manos y los de los patines se han cansado y se sienta a beber agua. La plaza, mi plaza, tiene vida…

Cap de setmana de Carnaval

És divendres, tenim el cap de setmana de Carnaval a tocar, tothom prepara les carrosses, flors, música, fotògrafs… Aquí al barri, van des de les quatre de la tarda amb la música cansina però agradable, tot i assajant els passos i els moviments dels braços perquè tots puguin anar ben acompassats i puguin ser un èxit com gairebé cada any. No he estat mai molt "Carnavalero", ni massa amic de les disfresses, però m'encanta l'entusiasme de la gent, la fe amb la que assaja i la familiaritat, el bons comportaments i les amistats que es fomenten en aquestes activitats tan especials. Posats a demanar, potser haurien de disposar d'un espai menys cèntric, per poder assajar sense molestar a ningú…

Ens ha deixat el Paco

Ens ha deixat un veí del barri, un amic que vivia a la meva escala, una bona persona, agradable i molt divertida, amb la qual sempre estava de conya, tot i comentant la seva jubilació… jo sempre li deia que havia de treballar molt perquè si no els jubilats no cobraríem i ell es volia prejubilar i estava fent gestions. Era un bon xicot, recordo que ens va ajudar a pujar uns llits articulats que ens vam comprar, tot veient que ens costava molt. Era un gran mecànic i molt bona gent, el trobarem a faltar. Només fa sis dies que xerràvem tranquil·lament, una pena… D.E.P.

Preparant Carnaval

Al meu barri estan preparant una carrossa per a la rua de Carnaval i a fe que ho estan fent amb ganes… Són quarts de set de la tarda i, amb aquest fred que fa, són a la plaça des de les cinc, amb una música molt forta, assajant el vals que acompanyarà tota la presentació de la carrossa del barri. Me’ls miro per la finestra, ja comencen a coordinar els moviments, avui porten fins i tot un ventall amb el que van fent moviments prou artístics. Bé, s'ho passen bé, no sé si guanyaran, però la cosa pinta bé.