Frases històriques

Al comunicar-li a una mare que els seus cinc fills havien mort en la batalla ella va respondre que només volia saber si Esparta havia vençut. Plora com un nen el que no has sabut defensar com un home. Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer. Jo arrancaré un a un els grans d’aquesta magrana. Tu també, fill meu? Bé, són frases molt conegudes, la primera és d’una mare espartana, la segona del pare de Boabdil, darrer rei de Granada, la tercera de Juli Cèsar, la quarta de Ferran el  Catòlic i la cinquena també del Cèsar. M’ha vingut de gust recordar-ho ja que això em feia la història més agradable d’aprendre i de recordar… 

Llegint a Estel Solé

Estic llegint un llibre de l’Estel Solé que es diu “Aquest tros de vida” i és premi Ramón Llull 2025. Bé, us explico això perquè avui m’he aturat per apreciar i valorar una frase que per a mi té un gran interès: “Em sento forastera en la meva llibertat; és difícil adaptar-se a allò que creus que no et pertany”. Penso que a tots ens agrada gaudir de la nostra llibertat, fins i tot diria que en tenim dret, però sense perdre mai el respecte i la consideració, a allò que a mi m’agrada anomenar la llibertat acompanyada, tot i recordant allò de la soledat acompanyada… 

Papa, caca i nona

Aquesta és una expressió que també havia sentit, sobretot a la meva mare, era semblant a una altra, que també deia molt, “Ofici del burgès, menjar, beure i no fer res”. Evidentment, feien referència a tot aquell que avui nomenaríem un paràsit social. La mare, que tenia amb mi com una obsessió en la meva educació, quan observava en mi alguna manera de deixadesa em llençava una d'aquestes frases, que a mi en fríen riure i que, després, quan ja vaig anar comprenent el significat, em van fer reflexionar i deixar la mandra i la deixadesa molt ben aparcades.

Una gola de llop

La tarda és fosca com una gola de llop, no sembla de primavera. A més, aquesta paraula em recorda una frase de la mare quan m’explicava que una veïna, quan veia que algú gastava massa en menjar, deia “Escolta tu, que per la gola es perden los barcos”. No crec que aquest sigui el nostre cas, tot i que les verdures i les viandes en general han pujat molt de preu. Sempre és un plaer recordar les expressions de l'àvia i de la mare, plenes de sentit i molt boniques i originals. Per la gola es perden els barcos, ja ho sabeu…

Saber posar i llevar

En el seu llenguatge tan original com musical i popular, la meva àvia tenia expressions tan maques com ”Saber posar i llevar” quan es referia a una persona assenyada i amb un bon equilibri i mesura per a totes les coses. A mi em fa pensar en tot aquell que és capaç de posar-se al lloc de l’altre com a primer pas per arribar a una bona entesa. També em fa pensar en la ja més actual figura del mediador, com a cercador de punts en comú. “Saber posar i llevar”, m’encanta la frase i el seu significat…

Algunes expressions de la mare

“El porten a ser bisbe”, quan veia que passejaven a algú que ja no disposava de les seves facultats físiques i mentals en condicions. “Qui no pot segar, espigola”, quan algú s’ajustava a les seves possibilitats reals. “Tal com vas te tracten”, fent referència a la manera de vestir i de presentar-te net i de manera correcta. “Si no t’importa el què diran, ja et pots fotre al riu”, i aquí jo a vegades no estava d’acord, però ella era molt curosa amb l’entorn i ho expressava així. “Fa ullets de "carinyo"”, quan de petit estava una mica empiocat i se’m posaven els ulls plorosos...

Ho he sentit dir algun cop

Estás con un llum de ganxo, com una cabra, com una regadora, estàs a meitat coure, no fas el quilo, et manca un bull com a les guixes, tens molt poc saber, més poc saber que una granera, et patina la mandarina, estàs poc afinat, et manca una fase, fas cara de pomes agres i de taronja sense suc, no fas el pes, ets més pesat que la dolor, ets un badoc, ets molt bajoca, molt bleda, un cagat, un que pixa fora del test, ets la mala peça del teler, cantes com una almeja, estás a la lluna de València, fas pudor…

Expressions dels avis

Dolç com un sucre. Verd com una ceba. Més negre que l'estalzim. Gelat com un cuc. Fill de pare tendre. Gelat com un vidre. Brut com una barra de galliner. Més borratxo que el vi. Anar més tort que un “rabo de tocino". Blanqueta com una llet. Xafar-li la guitarra. Té més cara que esquena. Calent com un torró. Passar la quartana. És un poca cosa. Dinar trencats amb col. Porta la castanya torta. Més ruc que una panera. Viu com la fam…

Recordant expressions del poble

• Fa ullets de carinyo (està empiocat)
• És fill de pare tendre (és una mica tou)
• Cap geperut es veu la gepa (no es veu els defectes)
• Qui és desgraciat amb els collons ensopega (tenir molt mala sort)
• Posa't lo morro al cul (cuida't de tu)
• Es torca les "busseres" abans de cagar (es posa la bena abans de la ferida)
• A ta mare la bufen (no sé ben bé que vol dir, però feia gràcia)
• Porta més places que les vaques del Xarnego (molt experimentat, que ha viscut molt)
• Més vell que l'anar a peu, més pesat que la dolor, més gos que el jeure, gelat com un cuc, més ruc que fet d'encàrrec, és ric com lo grill...

Oído en mis proximidades

Mi padre solía decir: "Allá donde vayas que de los tuyos haya"

Mi madre decía: "Tal cómo vas te tratan".

Mi tía decía: "Por qué no comes gavilán, porque no me dan'.

Mi abuelo decía: "Nunca seré más feliz que cuando vea que mi familia 

y mis amigos tengan más dinero que yo".

Otro familiar decía: "Al buen callar le llaman sabio"

Un amigo mayor decía: "Este tiene más notas que un abogado".

Un compañero solía decir: "No somos nada y en calzoncillos aún menos"

Mi abuela siempre decía: "Cuanto más azúcar más dulce".

También oí decir aquello de: "Tiene pelos en el corazón".

Y por último mi madre me decía: "Al que no le importa el qué dirán que se eche 

al río".

Dicen por ahí...

Ponerle el cascabel al gato. 

Bailar con la más fea.

Andar por la cuerda floja. 

Comulgar con ruedas de molino. 

No tener un pelo de tonto. 

Andar a cuatro patas. 

Liarla parda. 

Como agua de mayo. 

Fundirse como un azucarillo. 

Derrumbarse como un castillo de naipes. 

Pasarlas canutas. 

Vivir del cuento. 

Abrazar una farola. 

Andar de culo. 

Quedarse boquiabierto, cejijunto, cabizbajo. 

Ser más santo que la inocencia.

 

La nostra parla

Sóc a Deltebre, sempre un plaer i un honor gaudir de la família i del paisatge, ara ja verd, dels arrossars, paisatge pla de riu i mar, escoltar la seva parla tan agradable i musical, que sempre penso que ha estat poc valorada. Avui, en un bar, he escoltat un jove que s'acomiadava d'un altre tot dient: "Adéu mano meu, faig avio, vaig paca casa a gitar-me que, astic malmetut", la qual cosa en català més o menys normatiu, seria així: "Adéu amic meu (o germà meu), vaig de pressa cap a casa a posar-me al llit que estic cansat i mort". M'encanta la nostra parla i cada cop que sóc aquí ho gaudeixo... 

 

La nostra parla

La meva àvia li contava a una veïna que jo era un xiquet "molt amorós", i "molt assenciat", i que es notava que tenia "lletra". Bé, la forma de parlar de les Terres de l'Ebre, sempre m'ha semblat d'una fantàstica i entranyable originalitat... Amorós voldria dir afectuós, assenciat faria referència a assenyat, que té molt de coneixement i fins i tot coneixements, i tenir lletra, evidentment, vol dir que que el noi ha anat molt a l'escola i que ho ha aprofitat. Bon xiquet i treballador i molt “debò, debò", dient-ho quan presentaven algú com a un bon partit, algú apte i digne per a casar-se i formar una família tal com cal. És la nostra parla...

 

Frases interesantes...

• Lo deprisa asado, o crudo o quemado.
• Frutos y amores, los primeros son los mejores.
• Pimienta, pero no tanta que escueza la garganta.
• Fiesta sin comida, no es fiesta cumplida.
• Puesta la calabaza al viento, se enfría lo que tiene dentro.
• Al niño que ha de cenar, no le prives de merendar.
• Quien bien friega, limpio come.
• A veces, mal vestido el bien nos viene.
• No hay daño que no tenga apaño.
• Usa los remedios según te vaya con ellos.
• Hormigas y amigos no van donde los graneros están vacíos.
• Si al campo vas, lo que llevas comerás.
• Por falta o sobra de un grano de sal, el mejor guisado sabe mal.
• Más vale prevenir que curar.

 

Fer ullets de carinyo

Em venen al cap algunes expressions o paraules referides a malalties que utilitzaven al Delta: "Tenir mal de mare", "Tenir mai de masclí", "Té la quartana” que es deia així perquè la febre no començava fins al quart dia, "Tenir la liacrà”, crec que feia referència a la diabetes, “Tenir un refredat mal covat”, que potser volia dir que tenia la grip, i sobretot allò de "Ha mort d'un mal dolent". Recordo de petit que, quan estava una mica empiocat, la mare m'ho notava perquè trobava que feia "Ullets de carinyo", això s'arreglava amb mel i llimona, fent vapors calents de les fulles de l'eucaliptus bullides i un bon brou de gallina de casa…

Buenas frases

Ama todo lo que hagas.
Escucha a tu corazón.
Imagina tu futuro.
Confía en ti.
Equivócate, es necesario para crecer.
Sigue tu pasión.
Cree en tus sueños y los alcanzarás.
Ilusiónate con todo.
Arriesga para ganar.
No te engañes a ti mismo.
Sé sincero y honesto.
Procura ser agradecido.
No comercialices la dignidad.
Los hombres no pueden ser hombres si no son libres.

Maneres de dir del Delta 9

• I au mano i au!
• Bastonaga
• Morret i farinasses
• És un mangante
• Té una bòfia al dit
• Xica mana garrida
• A caçar gambosins
• Mano meu, manet meu!
• Lo passapà
• Aigua de borraines
• És molt pudenta
• És molt docte, cregut
• Té llom d'escrita
• Bufalleixes
• Una pota de cabra (eina)
• Un sacapous
• Fa molta bromera
• Un barret de rialles
• Al cul del sac tot es troba
• Les cames me fan figa
• Figa blana
• Porta una bufeta que rai pataques!
• Secar anguileta damunt d'un canyís
• Pateix dels nyirvis

Maneres de dir del Delta 8

• Ets molt arreu
• Arreu mariquito
• Carretera i manta
• Està com una regadora
• Se'n va com un sifó
• Llavor de llapis
• Un pollastret tomatero
• Té un copet de ratera
• Vaig a fer llapó per a les àdenes
• Eic dàtil!
• Eu, quina anguileta de pantena!
• Vaig a emblanquinar la barraca
• Empalls de la Catxa, dolços com un sucre
• Quina polseguera!
• Lo llimant per fer Sant Joan
• Sento l'esmolet, farà vent de dalt
• És una polpot, més puta que les gallines
• Sempre estàs carregat de romanços
• Té pèl de tatxa i ulls de gat
• Garagans, què bons!
• Anca d'ametlla!
• Borraines
• Estar armat (erecte)
• Llampa a la serra, aigua a la terra
• Llampa a la marina, ventolina
• Aigua a bufetes, aigua a bassetes

Maneres de dir del Delta 7

• Porta l'aixada que aquí hi ha taus
• T'arrancaré lo garganxó
• Fa molta tramuntana
• Arri matxo!
• Capçot!
• Brutelis!
• Poca cosa, desgraciat!
• Gos i calent
• Eic, no siguis tan golut
• No és més ruc perquè no s'entrena
• Porta un gat com un piano
• Poca solta, poc sabó, poc senderi
• Toca passa davant que m'esgarrones
• Aborginga feta a popets
• Fa olor de sutja
• És molt missero
• Avui soparem cullerots a la brasa
• Quins comptes més banyats!
• Té més poca vergonya que el govern
• Torna'm lo rel que no m’has fet gràcia
• Que té el rei a la bragueta, dos bales i una escopeta
• Anar a batre a pota
• Un remitjó d'arròs
• Amolla’m a mi!

Maneres de dir del Delta 6

• Torejar en lo canyís
• Los cadells se me foten les pataques
• Curiolet, curiolet, ensenyam lo caminet
• Avión portam una xiqueta
• Te fotré una catxamona
• José d'Herbetes era un personatge entranyable, deia que era de la companyia Diamera que anava per baix terra
• Arramba't que no tossa
• Vaig a solejar arròs en lo redable
• Xica garrons!
• Ti més mill que arròs
• És poc guanero
• Tinc los peus calents com un torró damunt del braser
• Demà m'afaitaràs
• Ortiga de matxo si em piques te mato
• Un mocador de farcell
• Vatuallà
• Fotut i escorregut de cigala
• Te fotré una galtada que estaràs dos dies buscant dents
• Anar a envasar en lo canastró
• Es un barret de rialles
• Cotxino marrano
• M'ha escarritxat
• Magranes pinyolenques i del gra moll
• Lo teu arròs puja a la sombra del meu