La veu de la consciència

Sento la veu del nen i la del gos, la mare porta el berenar, la mainada juga a la plaça amb la seva cridòria habitual. Sento la veu de la gent del bar, i mira que n’és de feliç la gent que ja ha fet els seus deures i ara gaudeix de la pau del descans amb la impagable companyia d’una bona cervesa fresca. Sento les orenetes del meu balcó, la pilota que van xutant contra una porta metàl·lica. Sento, sento la veu de la consciència que em comenta amb entusiasme lo meravellosa que es la vida… 

Aquella veu

Aquella veu que em diu que et digui, aquella veu que clama i lloa, aquella veu sincera, que gairebé pontifica en veritat, tot el sentiment del meu cor enamorat. Aquella veu que no calla i proclama la felicitat que generen els teus comportaments. Aquella veu del cor que no amaga veritats sota cap joc de paraules. Avui sento bategar el meu cor de joia i d'agraïment total. Aquella veu, la meva veu, la teva veu sublim…