El pare i la Tessa

Avui fa 18 anys que va traspassar el meu pare i el mateix dia, avui fa deu anys, naixia la Tessa. Així que un dia com avui el cel s’enriquia amb una estrella més, la del pare, que m’acompanya i em guia per les meves foscors ocasionals i és feliç amb mi en els meus moments millors. El mon també està d’enhorabona perquè, també des d’un dia com avui, acull plena d'estima per part de tothom, una preciosa i sana criatura com la Tessa. Felicitats bonica, passa un gran dia, i per al meu pare un petó al cel… 

Sant Pere

Festa grossa a casa nostra, és el sant del meu pare, el meu i el del nostre fill. Amb el pare al cor, farem un bon dinar al restaurant Les Veles de Calafat i jo, com sempre, recordaré el meu sant des de petit, quan la mare em feia totes les viandes que més m’agradaven i procuraven regalar-me sempre coses de profit relacionades amb l’escola i roba que solia fer-me ella mateixa. Continuo sense sentir el soroll de coets dels altres anys, la qual cosa em fa pensar que, en aquest sentit, progressem adequadament. Moltes felicitats a tots el Pere, que estem orgullosos de dir-nos-ho. Sembla que aquest era un sant molt visceral, prou primari, tot cor, gran sant… 

Cítrics

S’apropa la degustació de les taronges i mandarines del meu hort, sembla que hi haurà bona collita, sobretot de taronges. Cap a finals de desembre ja es poden menjar, tot i que quan estan realment delicioses és a partir de finals de gener i febrer. Aquell cerimonial d’anar a l’hort, cercar el meu arbre preferit, agafar aquella taronja que, per color, mida i aspecte en general, em fa il·lusió, pelar-la amb el ganivet i menjar-me-la a galls, assegut a la cadira on seia el meu pare i que encara roman penjada sota el nesprer. Són records inesborrable...

No m'ha agradat gens

Un pare jove, amb barba negra, juga amb els seus dos fills, un d’uns dos anys és a la gronxadora, l’altre d’uns vuit anys i el pare, es passen una pilota de tal manera que la fan passar per damunt del nen de la gronxadora. Fins aquí correcte, però tot ha canviat quan el nen més gran li ha donat un cop de pilota al petit. La reacció del pare no m’ha agradat gens, s'ha posat com una pólvora i li ha dit que era un “gilipollas” quan, en realitat, ell també participava en aquest joc de passar la pilota per damunt del nen petit. El nen gran deia que no ho havia fet a propòsit…

És l'hort del pare

Anem de la mà a gaudir de l’olor de la tarongina, ara és l’hora de veure l’hort florit, és com si a la verdor de les fulles els hagin caigut uns flocs de neu, tan blancs ells, i ara fins i tot perfumats. Anem, passejarem una mica i ens aturarem per veure el carxofar, ara hi ha carxofes com el puny i en podem agafar unes quantes per fer-les a la brasa. Anem de la mà, és l’hort del pare, territori sagrat, beneït, sa…

Recordant el pare

Sovint em ve de gust recordar al pare, especialment per Sant Pere o Sant Josep. El meu pare era, bàsicament, un bon home, una bona persona, un excel·lent ésser humà que va fer de la seva bondadosa humanitat un patró de l’existència pacífica i generosa. Sempre porto al pare al cor i m’encanta molt reviure la convivència familiar, l’esforç del treball per sobreviure, sense massa salut però sempre amb un somriure, on ell i la meva mare sempre m’ensenyaven a estimar com cal…

Un temple per a l'abraçada

He escoltat el càntic de la cadernera, allà al mig de l’hort, sembla que està gaudint entre les branques florides, blanca tarongina que encisa i enamora a tothom. Són bonics, preciosos, els colors i els aromes de la primera i més sana primavera, els ocells són el toc de gràcia musical que li escau a tanta harmonia en pau. L’hort del meu pare, un temple per al record i l’abraçada…

L'avi i el pare

El meu avi de part de pare era metge i un gran catòlic practicant, a més d'una extraordinària persona, sana i molt bona. El meu pare m'explicava que si anava a missa els diumenges, l'avi li donava un duro, que es veu que en aquell temps, era una bon propina. Bé, tot això ho explico perquè recordo un fet que em va fer molta gràcia, resulta que en plena missa, durant el sermó, Mossèn Felip va dir "Tenéis que saber que sois aves de paso"... i el meu pare no parava de dir "Somos, somos", i l'avi, un sant home ell, el va fer callar amb un somriure. Bé, records entranyables… 

30 d'agost

Avui fa 16 anys que va traspassar el meu pare, un bon home, un bon pare, una persona senzilla, humil i amb una capacitat per a estimar a la família digna d'admiració. Un petó al cel, sempre present al meu cor per sempre més. El mateix dia va néixer Tessa, filla de la meva cosina Teresa Margalef, una delícia de criatura, que compleix 8 anys, plens de vida i bons estudis, i sent molt estimada per tota la família. El iaio Pedro, des del cel, ens ajudarà a tots per poder veure com les nostres nenes pugen com una clavellinera, com diria la iaia Ton. Salut per a tothom!! 

Sant Pere

Sant Pere, el sant del pare, el meu i el del meu fill, és aquella història que ja us he explicat alguna vegada… al pare l'anomenàvem Pedro, a mi que era el fill de Pedro, doncs Pedrito i, per fi, el nostre fill és va dir, es diu, Pere, orgullós de tenir el nom en català. Festa major a casa meva, fèiem cap tots, la mare havia preparat un bon dinar i, quan ja s'apropava el migdia i encara no havíem arribat, es col·locaven a la porta, agafats a la cortina fins l'arribada, que era per a ells i per a nosaltres la millor festa possible. Felicitats pare, avui el teu somriure presidirà la taula. Felicitats fill, tu ets la nostra felicitat i d'alguna manera la culminació de la nostra realització… 

Un plat de figues

Al pati teníem una figuera, plantada pel meu pare, d'on en penjava una gronxadora, una senalla lligada a una corda que, al mateix temps, estava amarrada a un coll de la figuera. Bé, record gratificant, però avui recordo quan bones eren les figues… jo me'n collia un plat, les pelava, les partia pel mig i agafava una forquilla i les convertia gairebé en un puré i, per acabar-ho d'adobar, encara afegia una o dos cullerades de sucre i allò era una de les meravelles que el plaer del sabor ens pot regalar. Bé, com veieu, el sucre que he tingut algunes vegades, me l'he guanyat a pols…

Taronges

Sempre he dit que les taronges del meu hort, de Deltebre, són espectaculars de bones i, tot i que al desembre ja en mengem, és ara al març quan són realment bones i l'acidesa ja és dolça del tot. La Teresa sempre m'ho diu, i sovint té raó, però a mi també m'agraden molt les primeres, quan l'acidesa només comença a fer-se dolça, i també les darreres, quan l'arbre sembla que els vulgui donar el darrer missatge de qualitat. Bé, sigui com sigui, mai agrairé prou al meu pare aquest meravellós hort…

Març i el pare

"Març, marçot, que mata a la vella i a la jove si pot", diu una dita catalana i, realment, en aquest mes sempre tinc el record del meu pare perquè se li activava la bronquitis crònica que tenia i havíem d'anar d'antibiòtics i xarops fins que, en començar la primavera, semblava que la cosa s'aturava una mica i l'home, tot i que cada cop més desgastat, anava reaccionant adequadament. Va viure fins als 93 anys i vaig poder tenir la sort, juntament amb la Teresa, de tenir-lo a casa, amb la mare, i van estar atesos tot el millor que vam poder. Em reconforta de pensar-ho…

Era un poeta

Era un artista, un poeta, un ser que parecía codearse con la belleza, como aquel que siempre se conduce por este hábitat tan natural. Mi padre hacía arte en su huerto, surcos magistrales, sembrados y plantas, delicadamente conseguidos. Era un amante de la poesía que solía recitarnos en sus espontáneas exclamaciones, siempre cargadas de ternura y simpatía. En la música, se extasiaba con los flamencos melódicos y, sobretodo, con los tangos de Carlos Gardel, del que era un fiel y cómico admirador…

Sant Josep

Ja sabeu que no m'agraden “els dies de…”, perquè penso que són propostes comercials i que els dies del pare, de la mare, de la pau, o de l'amor són cada dia, no són moments ocasionals, és un sempre sincer i de debò que s'ha de gaudir a cada instant. Bé, el pare és el pare, és especial, és l'heroi, l'amic, el defensor, la imatge, l'esperança, però és que al mateix temps tens un sentiment d'aquells que no es poden explicar, si no ets pare evidentment. El meu fill m'esperava cada dia, amb una il·lusió meravellosa que era la meva vida... Una abraçada pare, un gran pare!!

Paseando que es gerundio

Hoy estaba cantor y recitador, he recitado entera La Canción del Pirata, me he acordado perfectamente, así como algún trozo de Las Coplas, de Jorge Manrique, a la muerte de su padre y, no contento con esto, he cantado a grito pelado los himnos de La Salle, tanto el de Reus como el oficial, que és un poco más complicado però que también recuerdo con todo detalle. He recordado, por supuesto, a mi querido padre, que solía recitarnos alguna fábula de Iriarte o de Samaniego, aquello de la zorra y las uvas, o la de los galgos y los podencos y los conejos, y alguna otra…

Acaricia mi alma

Mi padre nos recitaba aquello de "Las brisas suaves de un mayo florido", el poema creo que se titulaba La Murmuración, pero yo ahora pienso en una brisa suave de un mayo florido y me sitúo automáticamente en el huerto de mi padre, bellos surcos de sanas hortalizas, naranjos, limoneros, un peral, dos manzanos, un cerezo… Y en el centro un níspero gigante, que parece cobijar todo el terreno y, claro, a la sombra del árbol que abraza, la brisa suave de un mayo florido acaricia mi alma.

Ou amb tomàquet

Al pare, a part de la sopa de galets i la carn de corral al forn, també li agradava molt l'ou amb tomàquet… la madre ens feia una mena de remenat, fregia tomàquet, batia uns ous ben batut, i després els posava a la paella, tot i remenat una estona. Al pare i a mi ens agradava molt i, cada cop que la mare en feia, nosaltres li fèiem  una festa d'agraïments, la mare es posava molt contenta i ens prometia que para el diumenge ens faria un braç de Fabiola, un pastis amb galetes, crema i coco, molt bo…

Recordant al meu pare

És una imatge preciosa, els meus tarongers ufanosos, d'un verd molt intens i blanquejats d'una aromàtica tarongina encisadora, com per fer fotos a cada arbre. Després, quan ja estan carregats de taronges, m'encanta veure’ls, són com una fita aconseguida i d'una bellesa natural insuperable. Per a mi és un plaer venir en aquest temps, anar al meu arbre preferit, collir un parell de taronges i menjar-me-les aquí a l'hort, tot i recordant al meu pare…

Colzets

El pare era un “sopero” total, sobretot la sopa que la mare feia amb brou de gallina criada a casa i una pasta que en dèiem colzets (galets petits) perquè tenien aquesta forma. Després, i tot i que el pare no era gaire menjador, el que més li agradava era la carn al forn, tant la de caça, com la de corral o les espatlles de xai. El pare menjava més amb la vista que amb la boca però era un home de pau i li agradava molt la bona convivència familiar. El pare ja s'haurà trobat amb la mare pel cel, segur que li farà colzets…