Penso en tu

És de nit, vaig en cotxe amb les llums llargues, vaig còmode, a la velocitat recomanada, m’acompanya una música suau, on destaca un violí ben afinat i un saxo que et fa obrir els ulls i les orelles per captar com cal la bellesa del moment. S’està fent tard però, un cop creat l'ambient idíl·lic, aprofito el moment per pensar en tu, tu en la pau del meu esperit, una llum perfecta i una música que convida a pensar, que t’agradaria ser aquí, tu ho mereixes tot i més, tu ets els més de tot plegat…

És possible que plogui

Tornem a ser-hi amb el cel de plom, tot i que a mi m'agrada més dir-li de plata, ho trobo més romàntic, més acollidor. Ens llevem a la mateixa hora i anem a esmorzar amb el paraigües, encara que és possible que agafem el cotxe per després anar a fer un tomb per les platges properes per veure com les gotes de la pluja teclegen sobre el mar i fan que sigui d’un blau molt més clar…

Simfonia musical

He vist ploure mentre esmorzava, he vist vist ploure també des del cotxe, mentre viatjàvem fins a Deltebre, i he vist com l’aigua regava el pi i els rosers del pati de casa. He somiat tantes vegades en que plogués a Tarragona que avui, tot i que ha estat per la carretera, ho he gaudit com un regal diví. Suposo que la primera collita pot arribar a bon port… mentre, la pluja damunt dels vidres sona molt bé i gairebé és una deliciosa sinfonía musical…

Observacions de jubilat

Sóc un jubilat que, a més de les obres, miro altres coses, gaudeixo de temps, fins i tot per observar unes flors que han sortit d'una planta que ha crescut entre dues rajoles d'una paret abandonada. Observo els cotxes aparcats a la plaça, fan uns models bonics, esportius, aerodinàmics, hi ha algun Mercedes que es fa mirar i fins i tot un Jaguar preciós, que hauria d'estar al seu garatge. També hi ha una parada de motos que, quan era jove, em tenien el cor guanyat, ara me'ls miro amb una certa emoció…

Calella

Primera sortida d’IMSERSO de la temporada, vuit dies, anem amb l'EcoSport i així podem fer els tombs habituals pels pobles, platges i interiores que ens aconsellin de visitar. De totes maneres, la idea sempre és de descansar i no obsessionar-nos en veure moltes coses. Potser farem algun àpat típic en algun lloc diferencial, però la resta al bufet de l'hotel, on es pot menjar bé, si prens consciència d'allò que cal i pots fer perfectamente. Un IMSERSO més, la Teresa i jo en pau i bé per sempre més. Som a Calella…

GPS

Hem fet el viatge amb l'EcoSport nou, ha estat perfecte, ell sol s'adreça quan cal i,  fins i tot, si observa que el conductor mostra alguna irregularitat, t'aconsella que estaria bé descansar una estona. Això del GPS és espectacular… t'avisa si hi ha alguna retenció, per obres o per algun accident, també si hi ha algun radar i els mapes, sempre actualitzats, et porten on sigui. Bé, la diferència amb els primers cotxes que jo vaig tenir és abismal, l'aire perfecte i el preu de la benzina abusiu, tot i que no gasta massa...

Restaurant Ben Fart

Hem portat a netejar l'EcoSport, per fora i per dins com fèiem amb el Kuga, i a tocar del rentat de cotxes hi ha aquest restaurant que crec que és del mateix amo. El cas és que sempre es menja molt bé i quan acabes de dinar ja tens el cotxe net. Avui hem fet uns espàrrecs blancs amb pernil, espectaculars, i de segon bacallà amb samfaina, com ho feia la meva àvia amb algun dau de patata com a toc definitiu, molt rebó… 

Un tomb nocturn

Sóc al llit, un pel cansat, però no tinc son, el dia ha estat llarg, moltes classes, les darreres costen una mica de passar. Tinc cotxe nou, se m'acut d'anar a fer un tomb per la nacional 340… dit i fet, ningú a la carretera, vaig amb llums llargues, tot es veu il·luminat, el cotxe pinta bé, gairebé no fa soroll, sembla que vaig sol, sóc entre Cambrils i Tarragona. Potser que vagi a dormir una estona, demà tinc clase a les nou i els meus alumnos es mereixen un profesor despert i en bones condicions...

Mirador de la Guardiola

L'EcoSport és una meravella, petitó, eixerit, es condueix des d'una alçada prudencial, facilitant la bona visibilitat i amb uns símptomes de gran seguretat que el fan molt fiable. Feia dies que tenia ganes de dir-ho… i ja està. Aquesta tarda hem anat a veure el mirador de la Guardiola, un lloc una mica empinat, on hem caminat uns cent metres quasi en vertical, i hem vist una bona panoràmica del port i el poble, al fons el Delta, si el dia és clar.

Cotxe nou

Som a Tarragona, sans i estalvis, ho hem passat bé, encara ens podem moure i gaudir una mica de la vida de jubilat. Després de quaranta anys amb nens, la Teresa i jo, tenim la sort de viure junts aquella llibertat en pau, que ens hem guanyat a pols. Aquesta tarda hem anat a cercar l'EcoSport vermell fantàstic i ens hem acomiadat del Kuga, al que teníem en gran estima. Hem anat al RACC i hem arreglat tota la paperassa de l’assegurança i ja està tot llest. Hem fet un tomb per Tarragona, va com una seda, és molt modern i ens fa molta il·lusió. Ara ja el tenim al nostre pàrquing, és maco!!

Cotxe nou!!

Hem anat a la Ford a cercar la documentació definitiva del cotxe nou del Pere, un Ford EcoSport blau, i un cop allí hem donat un cop d'ull a l'exposició i les propostes, prou atractives, per a aquestes dates nadalenques. Ens han valorat el Kuga molt bé perquè, tot i tenir deu anys, no hem fet gaires quilòmetres i està impecable, i aleshores, gairebé sense pensar-ho... ja tenim cotxe nou, exactament igual que el del nostre fill, només canvia el color. Bé, ja està fet, ens il·lusiona, sobretot a la Teresa… Salut per a tothom!!

El kuga sempre a punt

Hem fet la revisió al Kuga i ha passat la ITV, tot correcte i a punt, és una meravella de cotxe del que sempre hem tingut molta cura. Aviat farem un viatget a Sitges i els seus voltants, on la Teresa ja ho té tot previst, llocs a visitar, hotel, restaurants i possibles fotos per al record de les nostres sortides. Ens fa il·lusió perquè ja fa temps que volem anar i, per una cosa o una altra, no hi anem. Crec que ara és bon temps, ja que no hi ha massa gent i ho podem visitar amb menys riscos. Després, Nadal… passarem uns dies al nostre poble, Deltebre, amb el nostre estimat fill.

Cotxe nou i dinar d'aniversari

Qui estrena cotxe ha estat el nostre fill Pere, al final s'ha decidit per un Ford EcoSport que pinta bé, és més curt que el Kuga però té totes les prestacions actualitzades dels cotxes d'ara... sí, és bonic, és blau com ell volia i, el que és més important, li fa il·lusió. Aprofitant l'avinentesa hem fet un dinaret d'aniversari, aquest cop ha estat al restaurant Va de Gust, que feia temps que no hi anàvem i ens feia gràcia a tots plegats. Bé, la tardor comença amb bona cara per a nosaltres, a vegades la vida et regala petites coses que les pots viure amb la gent que estimes i això és impagable. Gràcies a la vida per deixar-me viure aquests moments amb la Teresa i en Pere que son... un regal diví. Salut, pau i bé per a tothom!!

Una estona de relax

Són les dotze de la nit, vaig per la Nacional 340, cotxe nou, de nit i amb les llargues, no hi ha trànsit, vaig a poc a poc, gaudint de la pau i del silenci. Veig un bar de carretera, m'aturo a fer un cafè, algun camioner amb la tovallola penjada al coll... fan massa xivarri, es distreuen com poden, la seva feina ha de ser molt pesada. Continuo, vaig cap a casa, s'està fent tard, demà és dia de feina, m'espera la fila de la meva classe, bé, m'he relaxat!

 

Un Gordini

Pues sí, al final me compré el coche, no era el que yo quería pero tenía buena pinta... Era un Gordini y yo pensaba que era un Ferrari galopando por los circuitos, era el tiempo en el que realmente aprendí a conducir, incluso tuve un accidente y di varias vueltas de campana, pero salí ileso. Luego me enteré que lo llamaban el coche de las viudas, por su falta de adherencia al suelo. Después vinieron otros coches, estrené algunos y los disfruté mucho... con mi señora.