80 anys

Sempre que faig anys recordo quan la meva àvia en va fer 60 i a mi, que era un nen, em semblava impossible que una persona pugui arribar a tenir aquesta edat. Ara jo en faig 80 i em sona a allò del casament de Joan Capri: “Flors, música, fotògrafs, pom, pom, popom…, ja es veu ben bé que el porten enganyat a aquest pobre home”. Bé, en mi passa una mica el mateix… que si no ho sembla, que si estàs molt bé, que et veig millor que mai, a més et felicita tothom, fins i tot aquells que semblava que t’havien oblidat ara ressusciten i t’envien la seva abraçada més sentida i original. Bé, fer 80 anys va més enllà de tot plegat, és allò de que el cap blanquinós, cada cop té més color de carn, és tot allò del banc del si no fos, que no cal esmentar per no treure-li la gràcia a la narració, però també té la seva complaença de tot allò que he viscut amb plena intensitat, d’un cor ple d’afecte i d’amor. Per això que és també un moment excel·lent per a la gratitud, per donar gràcies a tots aquells i aquelles que heu donat sentit a la meva vida… gràcies a la família, als amics, a La Salle com a institució on vaig desenvolupar la meva tasca professional, i sobretot gràcies a la Teresa, que ha estat el meu far des d’aquell dia en el que vaig descobrir la sublimitat de la seva llum. Bé amics, un ja ha plantat els seus arbres, ha escrit algunes coses que podrien semblar un llibre i ha tingut un fill que ha esdevingut una bona persona, així que, com els deia de broma als meus companys, consulteu al diccionari i quan no trobeu la resposta, m’ho pregunteu a mi…