El millor camí

Sempre m’agrada veure com plou, sobretot quan sóc a casa i ja és de nit com avui. M’apropo a la finestra i penso en allò que deia el meu sogre: “Aigua a bufetes, aigua a bassetes”. I, aprofundint una mica en la pluja, penso, per què no, en la possibilitat de què, a més d’aigua, ploguessin solucions per certificat la pau i, un cop instaurada, tot un seguit de formes d’abraçada per mostrar allò que tots sabem i que sovint oblidem… la pau és el camí, segur, el millor camí.

M'agrada...

M’agrada pensar en el mar blau de cel, però sempre prop dels verds de muntanya, aquell verd de l’ull oliva tirant a negre, ulls blaus també, que semblen portar el sol a l’abast de tothom. M’agrada la calma de la tarda, és com si el dia comencés a madurar permetent-se alguna reflexió que el portarà a començar la nit amb capacitat per al relax i la pau total. M’agrada la pau interior perquè, independentment d’on siguis i el que facis, pots gaudir de tot allò que la vida et regala com cal…

Soy un cantor

Soy un guerrero sin guerras... hago mis cosas, incluso me canso porque parece que es el más lógico de los motivos para descansar bien y lo consigo fácilmente y duermo en paz. No me gusta tener cuentas pendientes, ni meterme en berenjenales, ni en camisas de once varas, así que quien me busque no me encontrará entre los entuertos que tanto pregonan los falsos amigos. Soy un guerrero de la paz y, si me apuran, un cantor de la buena amistad y del amor...

Patètic

Guerra, morts, bombes que maten persones innocents, nens, famílies sota l'estació del metre, fred, tot tancat, manquen aliments bàsics… Continuo dient que a les guerres només hi ha tristesa, no s'hi guanya mai, és la proclamació pública i a l'abast de què algunes persones s'han begut l'enteniment. És patètic veure morir gent innocent i que ningú pugui fer res perquè la conseqüència de tot plegat fora una tercera guerra mundial… nuclear. Evidentment, no a la guerra, mai!!