Diumenge d'esports

Aquest diumenge he viscut una jornada esportiva espectacular i amb resultats que sempre han afavorit als meus colors. Primer, Alcaraz guanya a Zverev la final de Roland Garros en un partit memorable dels dos jugadors a cinc sets. El Barça guanya la Champions d'handbol al campió de Dinamarca per un gol de diferència i lluitant tots dos fins al darrer segon. El Barca femení de futbol guanya al Betis per 5-1 i s’acomiada com cal a Mariona, Paños i l’entrenador. El Nàstic de Tarragona elimina al Ceuta i jugarà la final contra el Màlaga per pujar a segona divisió. I fins i tot l’Espanyol, del qual no sóc massa seguidor, va guanyar a Gijón per 0-1. Bé, ho he gaudit!

Quadern 147

Començo quadern Oxford, de tapa de color groc, número 147. Porto una tarda nit d’esports que Déu ni do! He vist el partit de tennis, on Alcaraz ha guanyat i ha passat a semis de Roland Garros, m’ho passo molt bé veient jugar a aquest noi, ho fa molt bé, té molta classe, molta varietat i una gran potència en els seus cops. Després, mentre sopàvem, ens hem enganxat al partit de futbol femení, Espanya-Dinamarca que, tot i anar perdent per 0-2, han acabat remuntant per guanyar per 3-2 i classificar-se per als campionats d’Europa. Bé, sóc un apassionat de tota mena d’esports…

Diumenge esportiu

Diumenge de casa, esportiu, amb l'esperança i confiança total de què l'arròs de conill sortirà com sempre, és a dir deliciós, i de moment l'Espanya-Barça guanya 1-0 a Anglaterra, veurem com va la segona part… A la tarda tenim un Girona-Getafe a les 19h i un Barça-Cádiz a dos quarts de vuit, llàstima perquè no els podré veure els dos complets. Per completar el cap de setmana esportiu, a quarts d'onze de la nit del dissabte, vaig veure les semis de tennis de Cincinnati, on el número 1, Carlos Alcaraz, jugarà la final. Espanya-Barça femení campiona del món, Girona i Barça han guanyat els seus partits, Alcaraz ha perdut la final… 

Tennis

Ha estat una llàstima, confiava gaudir del Djokovic-Alcaraz, però només ha estat possible durant els dos primers sets, que n’han guanyat un cada u, després Carlos s'ha lesionat, o ha tingut una rampa molt forta que li ha trencat el ritme i la continuïtat, i ens hem quedat sense partit. Igual en condicions normals Djokovic pot guanyar a qualsevol jugador del circuit, però aquest xiquet de vint anys, Alcaraz, ja està preparat també per poder guanyar a qualsevol. Bé, com veieu el tennis també m'agrada moltíssim... 

El Barça i Alcaraz

Ha guanyat el Barça i ha perdut el Madrid, ja els hi portem 14 punts i som només a tres de guanyar la lliga que podria ser la propera jornada al camp de l'Espanyol, que es juga la vida per no baixar a segona divisió. Bé, si no potser a Cornellà serà l'altra jornada al Camp Nou, on tindrà el goig i el plaer de tota la culerada, com ha de ser. Aquesta tarda he vist el partit de tennis entre Alcaraz i Zverev, Carlitos l'ha fulminat, aquest noi és tot un crack… 

Demà, pobles d'interior...

El cap de setmana ens ha deixat la victòria del Barça davant l'Atlètic de Madrid, amb un gran partit de tots dos equips, d'aquells que fan afició, som a 11 punts del segon, quan en manquen 24 per competir. Bona notícia també la victòria d'Alcaraz al Godó, és el segon any que el guanya i aquest noi pinta molt bé, veure'l jugar és un espectacle, ja que domina amb potència i molta classe totes les facetes del joc. Demà toca sortides i, segurament, buscarem algun poble d'interior, prop d'aquí n'hi han que semblen força interessants, veurem que diu la Teresa i decidim… 

Carlos Alcaraz

Al angelito le llaman "Carlitos", 19 años recién cumplidos y, en un par de semanas, ha ganado el Godó y el máster 1000 de Madrid, colocándose el número 6 del mundo, en espera del Roland Garros, donde más de uno ya está temblando. En pocos días ha derrotado al número 1, al 4 y al 3, con un tenis sólo al alcance de los superdotados, su derecha y sus dejadas ya són admiradas por todos. El gran Nadal ya tiene un digno sucesor...

Nadal

Confesso que sóc un enamorat del tennis, seguidor total de Nadal, tot i que en algun aspecte no seria pas sant de la meva devoció, però com a jugador de tennis, em té el cor guanyat. Estic mirant aquests dies el torneig de Roma i no té malbaratament, ha jugat dos partits contra dos joves a ple rendiment i un tercer contra el que li va guanyar a Madrid, han estat tres partits que ha tingut que emprar tota la seva experiència i saviesa i, sobretot, la seva força mental amb la qual crec que guanya molts partits que d'altres jugadors donen per perduts. A la final ha guanyat al número u del món i s'ha proclamat campió de Roma per desena vegada.

 

Avui, televisió...

A la tele fan una repetició del "Tu cara me suena", i Santiago Segura imita al Fary i és una conya marinera i fa riure molt. Arturo, el de Ahora caigo, fa de Miguel Bosé i va de solemne i ballarí, prou encertat. El programa té la seva gràcia i hi ha algunes imitacions molt aconseguides...

La tarda, ja sense Pere, es presenta futbolera i atractiva. A les sis, un València - Espanyol, amb aquests periquitos gairebé els últims de la classificació i sense més remei que puntuar o aniran ja molt maldades, sobretot per l'entrenador. A les vuit, un Barça - Saragossa, on l'espectacle deu de continuar, tot i el "virus FIFA" que allunya arreu del món i desgasta la plantilla del primer equip del Barça... ara perdrem Alexis per un mes, a més del cansament pels llargs viatges i els partits de selecció. A les deu, hi ha un Madrid - Atlètic de Bilbao, on no crec que els blancs tinguin massa problemes, sobretot perquè els bascos no acaben de funcionar i el senyor Bielsa, una mica especial ell, no treu l'aigua massa clara.

Demà també hi haurà la final del campionat del món de futbol sala, Brasil - Espanya, amb sis jugadors del Barça, no és per res... Aquesta tarda continua la final de la Copa Davis de tennis, de moment empatats a un. Sort que a la Teresa també li agrada el futbol i el tennis! Estarem bé, si Déu vol...