Toca ciutat

Ens llevem d’hora i agafem el bus, avui toca ciutat, esmorzarem a Can Pinyol, allà prop de la Rambla Nova, on fan la truita d’espinacs més encertada de Tarragona i possiblement el millor cafè. Després anirem a caminar, la Teresa diu que ha d’anar a comprar alguna cosa i anirà pel seu compte, jo baixaré fins la Plaça Imperial i després aniré cap a casa, tranquil·lament i parant, de tant en tant, per descansar i fer un cop d’ull al mòbil per dir bon dia als meus amics i anar responent als comentaris sobre els meus petits escrits. Bé, ha fet un dia preciós... 

Tapas 24

Avui hem anat a Barcelona per una visita mèdica rutinària, ho hem fet amb un bus que ha resultat molt còmode i pràctic. Hi va directe, per l’autopista de la costa i amb una hora i mitja et deixa a Gràcia, que és on volíem anar. Hem sortit de la visita als voltants de la una i hem anat a dinar al restaurant Tapas 24 que després ens hem assabentat que va guanyar el concurs Joc de Cartes al millor restaurant de tapes de Barcelona el gener passat. Ho hem gaudit, molt català, amb facilitat per promocionar la nostra llengua, productes de la terra i, fins i tot a la porta, un avi del Barça amb aquell cartell que diu: “Aquí hi viu un del Barça”... 

Sant diumenge

En baixar al carrer, un airet m’acarona deliciosament. Mentre espero el bus, observo expectant el vol de les fulles del plataner que ja romanen al terra marronoses. A l’ombra s’està força bé, al sol encara fa xafogor, és molt desagradable. A casa ens cal l’aire condicionat, però per la finestra veig que els tendals del veïnat es mouen amb una certa gràcia. L'airet ja és una mica vent, no és molt fort però si que refresca una mica. És diumenge, sant diumenge…

Sóc un senyor gran

Diria que sóc un senyor gran, d’una certa edat, prou com perquè els coloms se m’apropin cercant alguna cosa de menjar. I els nens, doncs, et tracten de senyor i al meu poble fins i tot et diuen oncle que, per cert, el primer cop que m’ho van dir, quan encara no era tan gran, em va fer sentir que ja tenia una edat. Bé, tot això ve a compte perquè avui he pujat a un bus que anava ple i una noia m’ha cedit el seu seient en veure, doncs això, que sóc un senyor prou gran, massa, però no em queixo gens…

Dimarts a Benidorm

Avui sí, avui ens hem apropat al carrer Ametlla del Mar, hem agafat el bus turístic i hem fet un molt bon tomb per tota la ciutat de Benidorm. Ens hem adonat de la gran quantitat i varietat de construcció, així com de persones d’arreu del món, espectacular la visió d’ara a finals de febrer i suposo que a l’estiu ha de ser un niu molt atapeït. Ens ha cridat l’atenció veure molts scooters, d’una o dues places, per gent que no pot caminar amb facilitat, sembla que hi ha una casa que en lloga i té un gran èxit, nosaltres hem estat a punt de llogar-ne un, però ho hem deixat per a una altra vegada. Bé, hem tornat amb el bus de l’hotel, hem arribat a la una a punt per dinar…

Avui, ciutat...

He pujat al bus 22, que l'agafo al peu de casa, i he anat fins a Pau Casals. D'allí, i ja caminant per la Rambla, he fet allò que la gent de Tarragona diuen anar a tocar ferro, al Balcó la panoràmica és espectacular, he vist fins a 12 vaixells a l'espera o l'ordre, com diuen els experts, per entrar al port. He baixat per la rampa fins l'estació del tren, on faig parada de descans, i pel carrer Reial cap a casa. Total uns 5 km, que està prou bé…