Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Estiu

El sol d’agost s’ha deixat anar, brilla i té tots els colors del verd, com diria en Raimon, la gespa que voreja el riu Francolí. Cal cercar les ombres, apropar-se als arbres del bosc proper i amic. Passo pel davant de l’aqüeducte romà de Tarragona, encara fa goig, m'endinso entre la pineda, on gairebé em fan una salutació una família d'esquirols, prop és la font on hi ha els nenúfars amb les seves precioses flors blanques i les granotes raucant en ple festeig per damunt de les fulles… 

Volia ploure

Volia ploure i en feia tota la cara, però aquí a Tarragona no en sap gaire, se n’oblida sovint, i quan ho fa, igual es passa tres pobles i ens deixa amb aigua fins al coll, com aquell cop en què va sortir el Francolí i ens va inundar tot el parking fent una malesa impressionant. Bé, avui es podia caminar per les ombres, on només treia el nas la típica xafogor d’aquesta terra tan maca, envoltada d’aigua del mar Mediterrani…

Un bany de pluja

Quan fa tanta calor com ara, sempre penso, i a cops somio, que vaig caminant per la gespa que hi ha aquí a la vora del riu Francolí i de sobte es posa a ploure, una pluja fresca, fina i contínua, i jo me la deixo caure al damunt amb tota la satisfacció del món. I si estic somiant em desperto amb un somriure de felicitat total. Em plou al damunt, estic fresc i bé…

Plou

He tornat a veure ploure, he tornat a veure tots els aplaudiments dels arbres del barri i la gespa que envolta el Francolí, tot i que aquest encara no mostra senyals de què és un riu. Hem anat en bus a una visita mèdica i hem caminat una estona amb el paraigües obert, i a mi m’ha semblat que cada gota d’aigua, cada bombolla que veia pel terra, em semblava que era com un gran tresor, un regal…

La ruta dels ponts

Vaig a corre cuita i, en un no res, arribo a la vora del riu sec, ja ho sabeu… aquella mena de camí blanquinós que alguna vegada venia ple d’aigua i ara és ple de canyes i altres herbes que ni se ben bé com poden viure, ja que a Tarragona no plou ni per casualitat. Però bé, jo camino per la vora, faig allò que en dic “la ruta dels ponts”, tot i recordant que de més jove podia arribar, juntament amb els meus companys, fins al Pont del Diable...

Coses del dia a dia

El riu Francolí és sec, com a blanquinós de sal, i el dia és humit, fred. He comprat llonganissa, hem venia de gust, i aquesta és bona, de confiança, tot i que no sé ben bé si soparem, ja que anem amb el dipòsit prou ple, com per arribar fins a demà sense repostar. Començo a gaudir del plaer de ser a Tarragona amb tot molt al meu gust…

El riu Francolí

He baixat a veure el Francolí, a vegades és un riu, ara fa una mica de pena, com tota la sequera en general. La gespa que el voreja, d'altres vegades és d'un verd encisador, ara és una zona marronosa i amortida i el riu sec és ple d'herbes i de canyes que surten d'un terreny de pedres blanquinós de sal del mar proper. Normalment a l'hivern porta aigua i, fins i tot, una vegada va provocar una inundació que ens va omplir d'aigua el pàrquing dels cotxes. Bé, va ser una situació molt complicada i perillosa.

El riu Francolí

El riu Francolí està sense aigua la major part de l'estiu, però en el seu tram final, n’hi ha una mica, gairebé tota de mar, que presenta un aspecte i uns sons propis del Delta de l'Ebre. Així, per les canyes pots escoltar, i fins i tot veure, el nyequejar dels ànecs, o el raucar de les granotes… Hi ha vegades que quan baixo la brossa als contenidors que són prop del riu, escolto sons com si fos al meu estimat Delta de l'Ebre… 

Gavines i coloms

Torno a caminar vora la mar, és d'aquells dies que pel sol s'està espectacular, però per l'ombra fa fred de debò. De totes maneres, em sorprèn la calma de la mar i la quantitat de gavines arrecerades, totes esperant que algú els llenci una mica de pa que, teòricament, és per a les llisses, però que elles també se'n beneficien. Bé, he anat també a veure els coloms de la desembocadura del riu Francolí, allí tenen el seu bon espai de pau i de tranquil·litat…

Nyequegen satisfets

La tarda comença a fosquejar, ara ja ho fa més aviat i el dia és més curt. He anat a fer un tomb pel Serrallo i, al passar prop de la desembocadura del riu Francolí, he escoltat el so claríssim que fan els ànecs, ells nyequegen satisfets pel seu hàbitat on cada cop en són més. M'encanta escoltar-los i, a vegades, també les granotes rauquen i, aleshores, un ja s'emociona i fins i tot es creu que és al Delta de l'Ebre…

Riu amunt

He caminat riu amunt… Bé, ara és sec, però una vegada va sortir de mare i fins i tot ens va omplir d'aigua el parking on teníem el cotxe, ara hi ha un mur de contenció que, a més, fa una bona ombra i pel matí es pot passejar molt bé. Vora el riu hi ha una gespa molt ben cuidada que fa molt de goig i alguns joves venen a fer partits de futbol i altres esports. Menys goig fa l'interior del riu, totalment descuidat, on les canyes i herbes de tota mena ho han convertit en una mena de selva. Tinc ganes de riu...

Sendero blanquecino

El río Francolí en su tramo final, ya está seco, el sol lo ha dejado como un sendero blanquecino en el que me gustaba pasear río arriba, pero este año la cosa es diferente, parece ser que los mosquitos van a proliferar de lo lindo y a mi me ponen histérico, además parece que los llamados tigre son muy peligrosos. Bien, no habrá paseo río arriba, mejor lo haré Serrallo abajo por los tinglados...

De baixada

Pujar amb bus i baixar a peu, descansat, lleuger i de baixada, i aquí un Brasília temptador, i allà una fruiteria refinada i amb productes de proximitat, i més enllà un Guijuelo i un vi negre, i el jardí vertical que ja no hi és, i a la dreta el riu Francolí, encara sec, i al fons el mar, amb el port del Serrallo presidint l'espectacle del meu amic el mar d'aquí… Tot, tot i fent una molt bona passejada.

Ara és com un camí

Vaig a veure el riu que no és riu, el riu que no té aigua, l'aigua que no baixa i ara és com un camí on creixen les herbes i les canyes. Mare meva... i això era un riu, i això una vegada es va omplir tant que va sortir de llera i va anar més enllà de tot el que ens podíem imaginar. Encara recordo el parking ple d'aigua i els cotxes fets malbé, i els meus  pares que van tenir que sortir del pis amb l'ajut super generós dels bombers...

 

Riu sec

He anat a veure el Francolí, ja és un riu sec, amb canyes precioses que creixen, fins i tot, per la llera del riu… M'encanta la gespa que voreja el riu, sembla que et moguis per un camp de futbol però, a més, surt algun brot de mini margarides blanques, les de tota la vida, i també alguna rosella que sembla que s'ha escapat d'un camp de blat. Bé, potser sense aigua, menys mosquits…

        

Ando y observo

Entre amarillos emerge alguna amapola, el río baja sus últimas aguas del año, paseo río arriba y me dan ganas de mojarme los pies pero por aquí ya vierten algunas tuberías de desperdicios y no creo que fuera muy sano. Aún no asoman los conejos, las cañas están muy altas, ando por la sombra del muro de contención, despacio, observo todo y lo gozo bien…

        

Cal fer allò que toca

Hem dinat a casa i hem baixat a prendre cafè, després hem tornat a anar a veure el Francolí, que ja baixa més moderat que ahir. Poc a poc hem arribat fins al port del Serrallo, hem entrat per una escullera per fer alguna foto i, com ja eren més de les quatre de la tarda, ens hem esperat a l'arribada de les barques de pesca, m'ha fet gràcia una que portava una gavina damunt de la cabina del patró. Bé, sembla que tot va tornant a la normalitat, hem caminat una mica, una horeta, que és el que ens toca.

Del puerto al río

Del brazo y por la calle, amanece claro y bello, y el sol está en su punto de luz y caricia te invita a pasear hasta el puerto, el mar parece más tranquilo, al menos por aquí...Todo está como azotado por el agua en desmesura, por el viento sin control, por el frío sin nieve, pero no por esto menos frío… Nos acercamos al Francolí, hoy sí salió de madre, va loco hacia el mar…

Estirar les cames

Feia un parell de dies que no podíem sortir de casa, per allò del vent, la pluja i el fred. Avui sembla que fa una mica de treva i ho aprofitem per anar a esmorzar i fer un tomb pel barri. Hem anat a veure el riu Francolí i, tot que ve prou ple, no surt massa de llera i encara aguanta prou bé. Ara, anant ja cap a casa, sembla que es torna a enfosquir, encara que la dita és que aquesta tarda vespre anirà pujant cap a Barcelona i Girona on, en aquesta darrera, hi ha autèntic perill de desbordament del seu riu… Bé sembla que encara no ha fet net, però dijous ja anirà de baixa, diuen.