Pluja de justícia

A Tarragona plou bonic, amb parsimònia, fins i tot plou i fa sol, i ho fa amb una certa constància que es veu que es perllongarà encara uns dies més. Pluja… i un pensa que, posats a fer, podrien ploure indicis de felicitat, flocs d’esperança plena, guspires de justícia i de seny, sí, sobretot seny per a tots aquells que fan anar la guerra amb la poca vergonya de dir que ho fan en el nom de la pau. Pluja, l’aigua és vida, però un no pot deixar de pensar en la fam i el fred i en la tristesa de les guerres, on mai guanya ningú. Pluja, sobretot de justícia, repeteixo JUSTÍCIA, amb majúscules. Bona nit amics!! 

Aigua

M'encanta veure com plou, sobretot si ho fa amb moderació, és un plaer veure els pantans plens, fins i tot aquells que mai ho estan, m’encanta veure el pantà de Sau que té una església mig coberta i ara gairebé no es veu. A més, també ha nevat de forma generosa i això també serà aigua afegida, a més de la gran diversió i negoci que representa per a uns i altres. Una de les coses que més m’agrada és veure l’aigua del riu nerviós que baixa esperitada de la muntanya, també les cues de cavall, els salts d’aigua… Ull amb la borrasca Lorenzo, sembla que està fent mal!! 

Plou bé

A Tarragona plou bé i a mi m'encanta la pluja moderada, que cau amb parsimònia però que no atura a la gent per poder passejar, amb impermeable o un paraigües, amb un cert plaer. L’aigua és vida, com diem pel Delta de l’Ebre, si la pluja cau amb control i sense fer mal és, tanmateix, vida. Bé, he anat a esmorzar tot i l’amenaça del mal temps, el premi ha estat un entrepà de braó amb mostassa, espectacular… Bona nit!! 

Plou i fa fred

I plou i plou, tres dies que plou, i sembla que aquí a Tarragona sap ploure amb seny, també fa fred, però d’aquell com cal, que si et tapes bé no et congela els ossos. Confesso que m’agrada tant la pluja fina com el fred moderat i, aleshores, em complauen els menjars típics d'aquests temps, tant al meu poble de Deltebre com a Tarragona capital, on residim habitualment. Temps de fer calent (col, arròs i fesols), sopa i carn d’olla, i fins i tot farinetes de panís o de llegums. Nosaltres els canelons els fem per Cap d’Any com a tradició per celebrar el Sant del sogre, que es deia Manolo, un gran home… 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Plou

Sembla que tenim uns dies de pluja, sempre va bé l’aigua, sobretot si cau amb moderació i sense provocar les tan esfereïdores sortides dels rius. Alguna vegada plou fins i tot damunt d’un incendi i és com una benedicció del cel, d'altres ens quedem amb les ganes i contemplem impotents com es cremen hectàrees i hectàrees de bosc i terres conreades a punt de segar. He llegit que fins i tot se’ns apropa una DANA, i que ens passarà per damunt, aquí a Catalunya, esperem que si és així, haguem après bé la lliçó de tot allò que va passar al País Valencià… 

Pluja fina

Plou, bé, una mica de pluja fina, però que t’obliga a treure el paraigües per poder fer el meu passeig habitual. Quan arribi al meu barri, faré un bon tomb per sota els balcons que, com ja vaig explicar una vegada, tinc l’itinerari fet i el puc fer sense paraigües. Veig el pati de l’escola buit, m’imagino a tots els futbolers empipats, per no poder fer el seu partit de futbol. Recordo aquests dies en què no podíem sortir al pati i m’havia d’inventar algun entreteniment adequat per fer a classe. Ara plou bé i això sempre fa goig...

Mullats

Xerrem sota la pluja, plou, i gairebé no ens n’adonem. Ella m’agafa del braç i fa que ens aixopluguem sota un balcó, la conversa continua, fluida, deixant les coses clares, a cor obert, a cops musicals que acaronen en melodies i pures realitats. Mullats i feliços, a vegades no importa el lloc ni el temps, a vegades la veu de la veritat no té barreres i s'escolta arreu cada batec dels cors que experimenten la més pura afinitat…

Beneïa la pluja

Tempesta i pluja, trons i llamps, és un plaer està recollit a casa, mirar per la finestra i veure la plaça buida i neta. Recordo el meu poble quan jo era petit, les carreteres de terra, els bassals d’aigua, la il·lusió dels nens per lluir les seves botes d’aigua que els permetien circular entre els clots plens d’aigua. Recordo que vaig tenir un paraigües amb els colors del Barça i, amb les botes i el paraigües, beneïa la pluja i la reclamava. M’encantaven els llampecs i m'aterrien els trons, era un nen és clar…

La fosca remor

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta… Jo observo la fosca remor des de la finestra, sembla que algú per allà dalt està emprenyat, plou, de moment ho fa amb una certa prudència, però la dita és que pot fer-ho amb intensitat. És aquell temps que et convida a llegir, a escriure tot pensant amb l'àvia que era la més perfecta lloca de la família, o amb els pares, amb qualsevol de les seves demostracions d’amor total. També és un dia ideal per fer el nostre plat típic, col, arròs i fesols, amb morro, cua, o peu de porc. Bona diada en família i ben recollits a casa…

I plovia, plovia...

Plou suau i bé, d’aquella pluja que diuen que rega bé sense fer mal. Tot i això, aquest matí hem pogut anar a esmorzar amb tranquil·litat però al tornar a casa ja plovia amb una certa gràcia. De totes maneres he tornat a baixar i he fet “balconi”, allò de passejar per sota dels balcons del barri on gairebé puc donar una volta completa sense mullar-me. Bé, he fet uns quants tombs i he tornat, he fet una hora i un parell de quilòmetres que per al dia que fa està prou bé. Molt bona pluja aquesta de Tarragona…

Sant dilluns

Dilluns de pluja i trons i fins i tot una mica d’aparell elèctric, per fer aquells llumets que de petit tan m’agradaven i que ara em tenen el cor una mica arronsat. Dilluns plujós, caldrà romandre a casa i variar una mica allò que fem cada dia, potser baixarem al bar que hi ha sota casa i, després, dia de pis, on ja tenim la pràctica del confinament…

Somiar que plou

I per somiar que no quedi… i en el somni reclamo aquella pluja, que no sol ploure mai, és una pluja per tothom, una pluja que contradiu allò de què mai plou a gust de tots. I seguim somiant, tothom mullat, mullat d’amor, mullat de pau, mullat de bé. I el somni que no acaba perquè plou i plou i, al terra, creix i fertiliza cada gota d’amor, cada gota de pau, cada gota de bé…

Olor a terra mullada

És mitjanit, plou, la pluja tecleja per damunt els tendals de les terrasses, imagino també el so al fer-ho impactant sobre les fulles de les moreres. És un plaer poder escriure escoltant ploure per la finestra oberta. De tant en tant trec el cap, evidentment no passa ningú, ni els gats de la plaça, que es refugien sota els cotxes, prop d’on tenen els menjadors. Quan plou també fa una olor característica de terra mullada, de gespa reactivada de vida agraïda amb aspecte esperançat…

He vist ploure!!

Avui he vist ploure de prop tan de prop que he tingut de refugiar-me a un dels restaurants que hi ha al Serrallo, a primera línia de mar. He arribat just a temps perquè ha descarregat durant uns quinze minuts amb molta intensitat, després ha parat un parell de minuts i, quan ja era a punt de marxar, ha tornat a descarregar potser encara amb més ganes… i jo allí, sol, palplantat, a primera fila de l’espectacle, i encara sort que no ha hagut cap calamarsada, ni tampoc aparell elèctric, que sempre em fa molta por. Bé, he vist ploure a Tarragona, tot un immens plaer, total…

El millor camí

Sempre m’agrada veure com plou, sobretot quan sóc a casa i ja és de nit com avui. M’apropo a la finestra i penso en allò que deia el meu sogre: “Aigua a bufetes, aigua a bassetes”. I, aprofundint una mica en la pluja, penso, per què no, en la possibilitat de què, a més d’aigua, ploguessin solucions per certificat la pau i, un cop instaurada, tot un seguit de formes d’abraçada per mostrar allò que tots sabem i que sovint oblidem… la pau és el camí, segur, el millor camí.

Plou

He tornat a veure ploure, he tornat a veure tots els aplaudiments dels arbres del barri i la gespa que envolta el Francolí, tot i que aquest encara no mostra senyals de què és un riu. Hem anat en bus a una visita mèdica i hem caminat una estona amb el paraigües obert, i a mi m’ha semblat que cada gota d’aigua, cada bombolla que veia pel terra, em semblava que era com un gran tresor, un regal…

Simfonia musical

He vist ploure mentre esmorzava, he vist vist ploure també des del cotxe, mentre viatjàvem fins a Deltebre, i he vist com l’aigua regava el pi i els rosers del pati de casa. He somiat tantes vegades en que plogués a Tarragona que avui, tot i que ha estat per la carretera, ho he gaudit com un regal diví. Suposo que la primera collita pot arribar a bon port… mentre, la pluja damunt dels vidres sona molt bé i gairebé és una deliciosa sinfonía musical…

Un nas de pastanaga

La rosada damunt la gespa, damunt la rosa vermella, damunt de la figuera, tot i recordant la cristal·lina goteta de mel, com diria el poeta. La neu que apareix per sorpresa i accelera el somriure de nens i de grans, fan ninots a mà, amb nas de pastanaga i un barret de palla. Mentre, sembla que també plou una mica, poc, suau, amb prou feines tecleja la finestra de casa meva, però el somni continua, un dia nevarà…

Plou aigua i seny

Un riu d’amor, un mar de tot allò millor, tot regat de pau i bé. Tots els camins porten a Roma, serva bé i trobaràs bé i els que sembra vents dolents recull tempestes, potser no sempre és així, però jo ho vull pensar i creure i assolir-ho com una forma de conducta habitual. Plou una mica, si més no regarà i si a més plou una mica de seny, molt millor…