La rosada damunt la gespa, damunt la rosa vermella, damunt de la figuera, tot i recordant la cristal·lina goteta de mel, com diria el poeta. La neu que apareix per sorpresa i accelera el somriure de nens i de grans, fan ninots a mà, amb nas de pastanaga i un barret de palla. Mentre, sembla que també plou una mica, poc, suau, amb prou feines tecleja la finestra de casa meva, però el somni continua, un dia nevarà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada