Avui m’he assegut mirant el mar, he gaudit de la monotonia del soroll de les ones, de l’olor natural, tan original, tan indefinit, tan pur o menys, però sempre molt agradable per a mi. He observat la gent amunt i avall, alguns jubilats a bon ritme, d’altres, com ara jo, ja anem a poc i cercant el banc de fusta per a seure alguna estona. M’he aturat al parc infantil, un nen s’enfila per l’arbre de cordes, és àgil i ràpid, la mare té por…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada