Sento l’abraçada de reconeixement del núvol, em sento estimat per la proclamació habitual dels sentiments que en el meu entorn prenen vida cada dia. Diria que hi ha un seguit de gestos automàtics que no cal reclamar perquè en el cor de cadascú ja venen així de programats. És com si tothom sabés de memòria allò que complau amb escreix al seu entorn més proper i això fa sentir aquella sensació de sentir-se molt estimat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada