Somiar que plou

En el meu somni d’avui ha fet acte de presència la pluja i l’he vist caure fina i decidida, amb una mena de somriure i un sentiment cofoi que es feia estimar per tothom. Especialment agraïts i amb una lluentor enlluernadora estaven els arbres del meu bosc amic, tan mediterrani i ressec d’altres vegades, ara fan un aplaudiment de fulles que sembla una orquestra afinadíssima. Somiar que està plovent, no us ha passat mai? Dona una sensació de calma, de serenor, de tranquil·la frescor, gairebé de pau… 

Un acabament digne

Diu el poeta que els somnis, somnis són, però també diu que tota la vida és somni. I jo somiava en ser un futbolista com en Kubala i, després, en poder arribar al la universitat i ser un mestre com Don Santiago Candela, i després somiava en poder estimar i ser estimat per una dona amb la que pogués parlar de tot, amb gran respecte i convivència plena. Somiava en ser feliç i fer extensiva la meva felicitat, vull dir contagiosa, i fer del somriure i la bona voluntat un acte quotidià. Somiava, i continuo somiant, en tenir un acabament digne, sense patir ni fer patir, amen!! 

Somiar a la carta

He somiat que volia somiar i somiava, i ho feia a la carta, com diu la cançó, amb un somni que no havia somiat mai. He somiat que la veritat no era muda, que a la impotència li havien tret la “im” i que la fermesa honrada en la recerca de la raó no té límits. He seguit somiant que es recuperava la joventut que, decebuda davant de l’espectacle actual, nefast i incomprensible dels partits majoritaris, han fet un gir cap a l’extrem encara més incomprensible de la política. Bé, he somiat a gust meu, a la carta, i he despertat amb un somriure prou reparador… 

He marcat un gol

Somio que soc un nen de quart de Primària i avui, a l’hora del pati, bé fet un gol amb l’esquerra, que gairebé mai xuto però li he donat amb força i ha entrat per allà on diuen que les aranyes fan el niu. Diuen que els somnis sempre tenen alguna relació amb alguna cosa que has fet, o has pensat, o si més no imaginat… i jo que vaig tenir molts anys nens de quart, i molts cops intentava posar-me al seu lloc per poder-los ajudar millor, fa que sigui possible que tingui somnis així. Gaudeixo molt de somiar així… 

Records, somnis...

Sempre he tingut una certa facilitat per visualitzar els records i sembla que com més gran em faig ho gaudeixo més i ho veig amb més precisió i més nitidesa. Semblant em passa amb els somnis que, a diferencia de molta gent que conec, normalment els recordo perfectament i m‘encanta esbrinar d’on ha pogut sortir i quina va ser la vivència que va desembocar després en aquest somni. Ja fora massa que, en ple somni, pogués intervenir com a director de la pel·lícula de la meva vida en seqüències, però això ja fora massa. Molt bon començament d’any, sobretot amb molta salut, pau i amor…

Somiar prop del mar

I, si et toca somiar, és millor fer-ho prop del mar d’hivern, on el mar és també més fred i mogut, l’olor és molt més natural i el somni s’escampa per les roses blanques d’escuma i surfeja per les ones, i marxa a jugar amb les sirenes… Potser el somni puja a les espatlles d’un dofí i, aleshores, tots plegats tenen la mobilitat màgica dels ballarins xinesos i tots ja poden gaudir fins allà on arribi tota la sublim imaginació, que només desperta la realitat…

Somiar que plou

I per somiar que no quedi… i en el somni reclamo aquella pluja, que no sol ploure mai, és una pluja per tothom, una pluja que contradiu allò de què mai plou a gust de tots. I seguim somiant, tothom mullat, mullat d’amor, mullat de pau, mullat de bé. I el somni que no acaba perquè plou i plou i, al terra, creix i fertiliza cada gota d’amor, cada gota de pau, cada gota de bé…

Un petó de bona nit

Vaig a pesar figues al regne de la son, com diria Salvador Espriu, és a dir vaig a dormir, a descansar una mica i a somiar. Crec que com més gran em faig més somio i sovint me'n recordo d’allò que he somiat i em resulta com a divertit esbrinar d’on han pogut sortir aquests somnis, ja que tots tenen el seu origen en alguna cosa que has fet o has pensat. Bé, abans de dormir sempre va bé alguna cosa relaxant, una música apropiada, una lectura adient, un petó de bona nit, sentit, real, de cor…

Cal somiar

Són bonics el somnis, bonics i edificants, sembla que tots tenen una raó de ser, alguna cosa que ha passat, que has viscut, que has pensat… A cops, però, el somni et juga alguna mala passada perquè tu no hauries volgut que acabi així, d'altres et resulta corregit i augmentat i tot acaba amb músiques que celebren aquella realitat que volies tan millorada. Bé, cal somiar, mai deixem de fer-ho…

Somiar

M'encanta somiar i recordar-me'n del somni, i procurar esbrinar d'on ve, quin és el seu origen i, fins i tot, per què ho he tornat a reviure, gairebé millorant-ho a la meva mida. Sí que ho penso, els somnis sempre tenen relació amb alguna cosa que hem viscut o que hem pensat i és cert que a vegades o somiem, com deia abans, millorat, i també pot passar que no es desenvolupi de forma tan positiva com semblava en el seu origen. Bé, jo desitjo a tothom que mai deixi de somiar i que sempre sigui en positiu…

En el meu somni

En el meu món que somio sovint, veig a la gent sana i activa, gaudint del seu treball i rendint com cal, ja que és ben remunerat, tothom té el seu temps d'esbarjo i pot anar al bar per fer una cerveza i fer-la petar amb els companys i els amics. En el meu món que somio sovint, la gent surt a passejar amb la família i se'ls veu pels parcs infantils, i mirant el mar o el bosc, o fins i tot la plaça del poble on, tancant els ulls, et pot imaginar on vulguis. De tornada, en el meu somni, la gent va a dinar a un restaurant i fan una bona graellada o mariscada mediterrània...

Sueño refrescante

Ya saben, con el calor me imagino bajo la lluvia, pero no se preocupen, yo no canto, ni mucho menos bailo. Así que, si me lo permiten, les pinto y les cuento un campo con césped para andar descalzo y con la lluvia cayendo, fina y plácida, sobre mi cuerpo, tan sediento él, de una fresca caricia, fría y natural… Por supuesto que se trataría de una lluvia que no enfría, solo refresca, y a una temperatura que tampoco baja mucho sus baremos...

Un somni deliciós

Recordo el somni en el que vaig anar, amb catifa voladora, a veure els boscos de la lluna… Allí els ocells semblen seleccionats per la seva dolcesa en el trinar, ni una flauta de bambú activada pel millor virtuós faria una escala de sons tan espectaculars. Els arbres semblen tenir branques d'altres arbres, altres fulles, altres fruits, un passeig per l'arbreda és com caminar per una fruiteria, que exposa totes les seves delícies a l'abast de tothom. Ha estat un viatge màgic, un somni molt agradable i un despertar amb un somriure d'orella a orella i més...

Un somni a dos

No sé ben bé si he despertat i els somnis es fan realitat o és que continuo somiant en la profunditat del meu son… Sigui com sigui ja m'està bé, tu i el cafè sempre sou presents i el teu bonic somriure és la primera llum del dia, el somni continua, seguim anant per la vida i, com diria el poeta, sabent que ens seguim estimant. Un dia més en la realitat d'un somni meravellós a dos, sí, un somni que mai té fi, una realitat...

La felicitat anticipada

A tothora pensava amb ella, a casa, a la feina, a la nit… i el son només era bon son si pensava amb ella. I la somiava, i a vegades m'arrencava una llàgrima, però d'altres un somriure tan emocionat que em despertava de sobte per no perdre detall del possible esdeveniment positiu. La pensava, la sentia, la vivia, sempre i a tothora, com un sentiment tan profund que semblava la felicitat anticipada...

Se escapó del guion

Hoy he reñido a un sueño, por soñar lo que no toca y por no tener el final que el director, o sea yo, siempre tengo dispuesto. Teresa y yo nos habíamos comprado un terreno con una casita en Andorra, con la idea y la ilusión de criar animales sueltos, fuimos a verlo y nos encantó, ya nos imaginamos el cercado y el montaje, la naturaleza al lado y la vida bucólica y rural a tocar… Pero, siempre hay un pero, y, antes del despierto, un toque de realidad, que no viene al caso, se escapó del guion de los finales felices y estas películas yo no las dirijo nunca jamás...

 

Un cierto escalofrío

Hoy es de aquellos días en los que uno recuerda lo que ha soñado... un mendigo, ya de cierta edad, sentado en el suelo con bote delante, con carita de benevolencia, le pongo unas monedas y me doy cuenta que fuera del bote hay unas cuantas desperdigadas, las voy recogiendo una a una y las deposito en el bote, casi se lo lleno, y le digo que se tendrá que buscar un bote más grande, y me alejo tranquilamente, no sin antes darle una última mirada y contemplar su cara resignada, sosegada, casi de una emergente felicidad, y yo me voy con cierto alivio y escalofrío emocional...

 

He vuelto a soñar

Vaya con los sueños... He soñado que hacía tarde al colegio, lo he pasado mal, qué vergüenza, la fila ya no estaba, algún compañero generoso me la subió, he subido las escaleras de dos en dos, pero cuando he llegado arriba estaba confundido, perdido, no encontraba mi clase, la de cuarto A de Primaria, que estaba al final de las escaleras, a la derecha, era la primera, misterio, no entendía nada… por suerte me he despertado, entre angustia y un gran alivio reparador por lo soñado y una cierta decepción porque ya no voy a la barca que conduce los destinos...

 

Un buen sueño

Ya les conté que disfruto con la siesta, hoy puedo añadir que además suelo soñar, generalmente cosas bonitas, de aquellas edificantes y que hacen que me levante con una sonrisa de satisfacción. Hoy, por ejemplo, he soñado que estaba en el pueblo y he ido a un supermercado para recoger la compra de unos vecinos, de la tercera edad, que se ponían muy felices cada vez que me veían... el caso, lo curioso, es que yo era mucho más joven, incluso más alto y más guapo, y me sentía feliz de hacer una buena obra. Bien, ha sido reconfortante y muy buen sueño…

A veces sueño...

A veces sueño con mis alumnos, en cómo me gustaba buscar el saber llegar a su interés... aquellas mariquitas de los jardines de París que se comían los pulgones, además de decorarlos con sus hermosos puntos negros y rojos, o aquella serpiente, una boa constrictor del zoo de Barcelona, que se comía una cabeza de cerdo después de desencajar sus mandíbulas y abrir la boca de forma espectacular... mis alumnos abrían sus ojos como naranjas disfrutando de todo.