Fer bondat en primavera

Portem pocs dies de primavera, però jo ja sento aquella olor de la terra humida i preparada, olor de llavors germinades, arbreda ja florida, pol·len… La primavera em desperta la gana, tot i que penso que mai l’he tingut adormida, diria que he baixat una mica la guarda i a partir de dilluns, com ja sabeu, tornaré a fer bondat, que també m’ho passo bé. De totes maneres, avui encara m’he menjat un entrepà integral de llavors, amb formatge curat i pernil salat, tot un plaer per als sentits, i no un cafè, no, n’he pres dos, curts i concentrats. Bé, dilluns començaré el dia a la bàscula i, després, anirem fent… bondat. Bona nit amics, molta salut!

Bàscula

Molt primmirada ella, sensible, extremadament sensible, no la pots tocar ja que s’enfila sense aturador de manera exagerada. A cops m’entren ganes de posar-la panxa enlaire, com si fos una tortuga, i així poder exercir una mica de venjança racional, però… si ho penses bé, si reflexionés com cal, si te n’adones de les seves actuacions davant la taula, de les diferents taules, aleshores pots arribar a comprendre-la una mica. Bé, dilluns ens veurem les cares en una trobada especial i, a partir d’aquí, ens anirem veient sovint, anirem controlant el pes… Cal fer salut!! 

Tornem a fer bondat

És allò de l’amanida verda sense massa distraccions, una mica de tonyina i algun tomàquet cirerol i para de comptar, i després alguna cosa, preferentment de carn, el menys greixosa possible, per a dinar. Per sopar verdura, cada dia diferent, i alguna cosa de peix a la planxa, també alguna truita francesa, o amb alguna cosa que no sigui de patates. De postres una peça de fruita a cada àpat i prou, cafè al migdia, a la nit no toca. Per esmorzar un mini entrepà, un aigua i un cafè. Amb aquesta dieta, en una setmana o dues recuperaré el meu pes ideal, si ho faig bé… 

Dos quilos de més

Soc d’aquelles persones que quan menja més del compte, i a més d’allò que no toca, s’engreixa amb una rapidesa sense aturador. Dilluns passat van anar a Barcelona i vam dinar al restaurant Tapas 24, excel·lent, divendres a Deltebre a La Cuineta d’en Sergi vam fer un sopar genial i el dissabte, de casament de mon fillol, al restaurant Ram-sol de Xert on vam estar tot el dia menjant. Aleshores passa el que passa, he pujat dos quilos i cent grams, la qual cosa cal reparar el més aviat possible, sobretot per la salut. De totes maneres ho hem gaudit molt, ens calia ja una mica de plaer sense massa miraments… 

Konjac

Com ja he comentat alguna vegada, procurem no menjar gaires hidrats de carboni, sobretot per allò que diuen que es transformen en sucres i un ja és prou dolcet com per a anar embolicant la troca. De totes maneres, trobo a faltar una bona fideuada i evidentment un bon arròs d’aquests de la Teresa. Bé, sembla que ho hem solucionat una mica amb un producte que es diu Konjac, és un tubercle que és mol, es fa farina i poden fer una mena de fideus i arròs, que agafen perfectament els sabors i que resulta prou digne. Hem provat els fideus, diumenge paella d’arròs… 

Estic content

Avui he anat a la meva doctora, que em controla els nivells de sucre, colesterol, triglicèrids etc, i sembla que tot està correcte, així que la meva prudència en el menjar, l’exercici i el saber fer de la Teresa a la cuina estan donant molt bons resultats. Hem sortit de la consulta a les dues de la tarda, així que hem anat a dinar a un restaurant, però continuant amb la dinàmica positiva de no ingerir massa hidrats i fer anar com cal la planxa, la verdura i la fruita. Bé, pròxima analítica d’aquí a sus mesos i a seguir fent bondat. Repeteixo, estic molt satisfet d’aquests resultats, que durin… 

Gaspatxo blanc (ΤΖΑΤΖΙΚΙ)

La Teresa cavalca un altre cop, ara anem a eliminar els hidrats de carboni per mirar de reparar una mica algun excés dels viatges de l’IMSERSO. Aquests dies ha fet un gaspatxo de cogombre amb iogurt grec, una mica de pebre i alguna cosa més, que es podia beure molt bé i molt refrescant. Si, si, fa meravelles, fa pizzes sense pasta, pa sense farina i amb les verdures ha aconseguit que em vinguin de gust, fins i tot les mongetes tendres i el bròcoli, tot i fent anar els formatges desnatats de manera magistral. Bé, el cas és que ja hem perdut una mica de pes i sense deixar de gaudir del bon menjar… 

Som a Tarragona

És diumenge, la Teresa descansa, jo agafo el bus i me’n vaig a esmorzar al “Hola, ola”, bondat… un entrepanet minúscul, un aigua i un cafè. En tres dies a Deltebre he pujat un quilo, però això inclou el suc d’anguila, les torrades de la cunyada, els gelats de xocolata i el dinar de celebració de l'aniversari de la Tessa. Bé, la Teresa i jo hem decidit que tornarem a fer la bondat habitual de cada dia que ens ha portat a perdre molt de pes, la qual cosa fa que ens trobéssim molt millor. Però ho hem gaudit com cal…

M'he pesat

Diuen que no hi ha dissabte sense sol, ni diumenge sense amor, però jo diria que mai manqui l’amor, tot i que el sol també és vital. He despertat prou bé, he dormit com cal i m’he pesat i la bàscula nota de seguida que darrerament hem fet algun dinaret, on ens hem regalat algun plaer prohibit. Bé, però només he pujat un quilo, tot i això cal vigilar perquè costa molt baixar de pes, però gens de pujar…

He baixat de pes

No sé si he batut un record o he rebatut el cor, el cas és que he fet una baixada espectacular de dotze quilos… i tot a base de no beure més que aigua i anar de rigorosa planxa i verdura. També l’exercici diari és una constant en la meva vida i el compliment dels objectius és espectacular. Clar, tot això em representa tenir unes analítiques que resulten perfectes. També de tant en tant puc fer algun extra molt bo…

Molt bona nit!!

M’acabo de dutxar i ho he gaudit molt, amb la dutxa em passa com en les amanides, que abans sempre em fa una mica de mandra, però després és un dels plaers que més em complau. Bé, ara em faria un got de llet amb galetes però, com no ho puc fer, em faig un iogurt zero-zero, amb uns quants nabius dins, i també m'agrada molt. Bé, molt bona nit i fins demà, descanseu i somieu coses boniques i possibles, tots i totes…

La bondad té premi

Fa uns dies que fem una dieta molt sana i prou atractiva de fer. No, no em cansa gens i, tot i que a cops penso amb algunes temptacions que abans em costaven molt, puc aguantar per davant dels entrepans, els croissants, i si, sobretot, per davant dels hidrats de carboni que sempre han pogut amb mi. Bé, la bondat té premi, m’ha sortit una analítica molt equilibrada, sobretot amb els sucre i el colesterol molt satisfactoris…

Gaudir de la verdura

Al migdia, amanida de brots verds, o enciam, o escarola, i tomàquets cirerols. A la nit verdura cuita, bledes, espinacs, bròquil, coliflor, mongetes tendres, carbassó, ceba, alls porros, etc, etc. Al migdia alguna cosa de carn gens greixosa a la planxa, i a la nit alguna cosa de peix també amb les mateixes condicions. Quan un es fa gran es va acostumant a la verdura i fins i tot gaudeix de tot allò que, en la meva joventut i no tan jove, em resultava força desagradable. Darrerament, torno a gaudir del bròquil i la coliflor, així com de les mongetes tendres, això era impensable…

Això de la dieta...

No us penseu, això de la dieta a vegades també té la seva gràcia, sobretot si com faig jo, al migdia menjo carn a la planxa i a la nit peix o ous. Quan a la carn, de vegades et pot tocar un entrecot de vedella que es fa aplaudir, una mica conill o pollastre, que no està gens malament, i del peix de la nit, també hi ha unes moixarretes de ració, o uns llobarrets també de ració, que són una autèntica delícia. Dieta, però sana i prou atractiva…

Sóc de bon menjar

Doncs sí, sóc de bon menjar, menjador de mena. Ara, el plaer el trobo amb el contrast dels tomàquets “Cherry” amb enciam amanit, és com si a la boca la dolçor del tomàquet agafes el sabor pertinent, amb la sal i el vinagre de l’enciam. Bé, no sé  si m’explico massa bé, però aquesta combinació a la boca la trobo forca interessant. Quan a la verdura, en dir-vos que ahir per la nit vaig gaudir de la coliflor, està tot dit...

Penso en l'arròs

L'altre dia us explicava que estic fent una mica de dieta, vigilant sobretot els greixos i els hidrats de carboni, i la veritat és que ho porto bastant bé ja que la Teresa, dintre de les possibilitats que té, procura variar els àpats i els fa prou atractius. Evidentment un és fill de Deltebre, la terra de l’arròs, i si alguna cosa troba a faltar és un bon arròs, amb col i fesols, o un arròs de conill, o una paella mixta o simplement marinera. Sí, sóc molt de l’arròs i de vegades l’enyoro una mica, bastant, però de moment fem bondat…

Una mica de dieta

Haureu notat que fa dies que no parlo de cap mena de menjar, estic a dieta, és allò de la neteja sanitària que, de tant en tant, va tan bé de fer-li al cos. Conec tota mena d'enciams, de brots verds, escaroles i, sobretot, els tomacons petits que tan bé combinen amb tot això. Per la nit verdures, ja ho sabeu, mongeta tendra, bledes, espinacs, bròquil, flor de col, com deia la meva àvia, o simplement col, tot evidentment sense patata ni ceba…

Amanida

Amb l’amanida em passa allò de què mai em resulten atractives del tot, però sempre les acabo gaudint molt més del que em pensava. La Teresa és una experta, fins i tot sol fer-les amb una presentació prou artística i sempre original. A l'amanida d’avui domina el color verd, el blanc i el vermell, el verd de l'enciam i les olives, el blanc de l’advocat i els daus de formatge, i el vermell d’aquelles tomàquets petites (Xerry) que sempre donen bon joc. Bé, al mig dia amanida i a la nit verdura cuita i alguna cosa a la planxa. Comencem un homenatge al cos que ja s’ho mereix…

Dudamos de todo

En este mundo cruel nada es verdad ni es mentira, todo depende del color del cristal con que se mira… Todo esto viene a cuento porque estos días voy leyendo contradicciones como que lo del Danacol no está tan claro y lo de las sacarinas y otros edulcorantes tampoco son muy recomendables y que incluso producen algún tipo de diabetes del tipo dos… Siempre pienso que la moderación debería bastar para que nuestro cuerpo se regularizara y que hay que tener mucho cuidado con los productos comerciales y presentados como soluciones milagrosas…

Operació bikini

Bé, en el nostre cas, en perdre uns quilets ja ens conformem, més per la salut que per l'aspecte, però cal tenir-ne cura. Avui hem començat ja amb l'amanida verda, un entrecot petit i una mica de fruita, sense pa, amb aigua, i un cafè amb sacarina. Ara la Teresa posarà en acció tot allò de les bajoques, les bledes, els espinacs, les carxofes, les pastanagues, el carbassó, les cebes… Ho acompanyarà amb alguna cosa de carn sense greixos o algun peixet, tot a la planxa. Bé, veurem com va tot plegat i si podem fer una mica de bondat per fer bona salut…