Sons

Sons com la cridòria dels nens al pati, el refilar eufòric dels ocells en festeig, la brisa suau d’un maig florit, com diria el poeta, fent moure lentament les ones de la meva mar amiga, la pluja fina teclejant damunt de les fulles de la morera per fer els sons greus, i damunt de les del pi per fer els sons aguts… tots aquests són sons, que a través dels meus dies m'han estat agradables, han estat o fins i tot encara estan molt presents en la meva vida. De totes maneres, com dic sempre, hi ha un temps per a cada cosa, sons inclosos i músiques…

Encara som aquí

Despertava la ciutat amb els seus sorolls habituals, la carnisseria obre les portes metàl·liques, un vaixell anuncia l’arribada, una ambulància ja es fa notar de bon matí, també un parell de nois comencen a fer anar la pilota, després en vindran més, faran el seu partit de futbol habitual. A casa toca el despertador, aquell so que ens activa i fa que no estiguem al llit fins a les onze, la vida continua, encara som aquí, vius…

Silencis i sorolls

A cops, gaudeixo del silenci, m'encanta quan em venç la son i no hi ha cap soroll que faci malbé el moment. Però també m'agraden els sons de la vida, la barca del pescador que anuncia feliç l'entrada al port, el tren que passa sense tenir aturada a Tarragona, el iot que marxa majestuós ell, tot i esperant que s'obri el pont per poder sortir cap el seu destí… Sorolls de la vida, silencis reparadors d'esperança… en la música d'aquests sorolls.