Dia del petó

Diuen que aquests dies ha estat el dia del petó, ja sabeu que jo no estic gaire d’acord amb el “dia de”, perquè el dia és cada dia… si és que hi ha dies d’algú, com diria el gran Sisa. De totes maneres, vagi aquí i ara, la meva consideració total, juntament amb el meu respecte, al petó que es dona de tot cor i que és la culminació definitiva de l’abraçada sana, sincera i entregada. Cal recordar que hi ha petons de tota mena, que van des del petó de l'àvia, o de la mare, o de la parella estimada, fins al petó de Judes amb el que es pot arribar a la degradació definitiva... Salut amics, bon descans a tothom!! 

Estimar

Diuen que el cor té les seves raons, que la mateixa raó desconeix. T’estimo perquè sembla que ho he fet sempre, o perquè m’estimes i m’ho demostres en cada fet, que sembla espontani però és clar que són accions que surten teledirigides directament del cor. El meu cor també és a l’alçada i rep el premi que comporta estimar i ser estimat. Diuen també que l’amor és la raó de la desraó i que és, a la vegada, la millor raó. Estimar de debò mai no fa mal…

Bona llum

Llum, més llum, llum de cor, llum de ser màgia de l’ésser viu net i sa. Realment, aquesta llum és més llum, molta més llum que cap llum del sol. Aquesta llum de què parlo t’obre la ment i t'activa totes les possibilitats que té el cor per estimar. I estimar i ser estimat és també un esclat de llum, bona llum, immillorable llum, la que emana de tot aquell cor que estima, llum interior, llum de pau i bé, llum de veritat. Estima, que això mai no fa mal i també és una preciosa, meravellosa llum…

Ens hem fet un petó

He somiat que somiava… amb tu. Era un cap de setmana llarg, no calia despertar, l'activitat era plena i sublim. Hem freqüentat l’alzina centenària que sempre ens acull i ens abraça, la font plena de nenúfars amb flors blanques i alguna granota prenent el sol, tot i esperant que la festegi algun pretendent eixerit. Ens hem assegut al nostre banc, hem escoltat amb atenció els nostres silencis més sincers i ens hem fet un petó, aquell que certifica la nostra afinitat…

Va de petons

Avui va de petons… un petó al cel i a la vida, al passat i al present i fins i tot al futur. Avui va de petons d’agraïment, pels orígens, per la persistència, per la llarga durada d’una existència que no a tothom li és permesa. Avui va de mirar als ulls només per somriure, només per proclamar la complicitat, només per fer evident l’afinitat amb la convivència permesa i regalada que estic vivint. Avui va d’abraçada amb petó, amb el cos i tota l’ànima…

La capacitat d'estimar

Aquell amor d’ahir que semblava no arribar, aquest amor d’avui que sembla de sempre, fins i tot de quan no existia, aquell amor, aquest amor, l’amor, el de sempre, el mateix que et tria i et transporta a l’estat sublim de l'existència. Si amics, penso, sempre he pensat que, de totes les capacitats de l’ésser humà, la més preuada és possible que sigui la capacitat per estimar de cor…

La vida

Una mirada nítida, d’aquelles que convida a l’apropament, i el somni del petó és possible, és realitat, és continuïtat, és vida. Seguint amb el somni, em mantinc amb la idea de què l’existència hauria de ser la continuació d'aquest petó i aquí, com en totes les coses, sempre hi ha alguna possibilitat de millorar. Un petó que es va perfeccionant al llarg del temps i es fa etern. Un petó, la vida és un petó sens fi, fins a la fi…

Reflexió...

Amb les celebracions i felicitacions que hem rebut amb motiu del nostre aniversari de casament, una senyora em va dir “Aprofita-ho que això s’acaba”... resulta que ella havia perdut el seu marit l’any passat. Evidentment m’ha fet reflexionar, no imagino una vida sense la Teresa, no seria vida, també fora trist veure a la Teresa sense jo, no per res, sinó perquè jo sóc qui més l’estima, que és el que es mereix…

La vida és un petó

Tot arriba, a vegades totes les circumstàncies maduren a temps, la llum esclata i es fa efectiva la màgia del petó i totes les seves conseqüències produeixen efectes automàtics. El petó és la millor resposta positiva, es fa en un silenci apassionat on els cossos s’expressen tota mena de sentiments, com si tinguessin tantes coses per a dir-se que el petó no s’hauria d'acabar mai. La vida sovint és la continuïtat del mateix petó original…

Aquell t'estimo

El somriure beatífic de comprensió. El silenci aquell que no et dóna la raó però sí una pau que potser no mereixes i que no saps agrair. Aquella encaixada de mans o aquella abraçada que ha deixat de ser protocol·lària i s'estreny de forma ferma i sana perquè ho fa amb el cor, amb tot el cor, sincerament. Aquell t'estimo que surt amb música de l’ànima, que va del cor tremolós a la boca i aquesta ho expressa tal com raja, sense preparació, natural, espontani, net, real, sincer, pur, sa, de debò, total…

Estima

Davant la natura observes les meravelles de la creació, també davant la creació humana, tant artística com tècnica, un és capaç d’extasiar-se i fer palès tot aquell sentiment d'estimar, aquell que mai no fa mal, i també de gratitud, aquell que fa que un se senti ben nascut. “Estima, estima, això mai no fa mal”, cantàvem al meu estimat col·legi…

Procuro estimar

Estima, estima que això mai no fa mal, deia una cançó que cantàvem al meu cole. Crec que això fora la clau d’una bona existència i si això no fos possible del tot, aleshores, somriu, procura ser generós, fes un esforç per proclamar aquella simpatia que, per algun habitacle del teu cos, deus desar ben custodiada. De totes maneres, sempre penso en allò que diu “Fes bé i bé trobaràs” i la millor manera de fer bé és estimar…

Un aliment màgic

El petó llarg és la cloenda de l’abraçada eterna, després ja ve el cel, suposant que en aquest lloc és on l’esclat total del sentiment té tota la sublimitat de la realització definitiva. La proximitat està prou bé, però el contacte, sempre que acarone com cal, és aquell aliment màgic que fa de l’ànima un estat superior, a partir del qual l’ésser és música…

Estima

Hauríem de deixar brillar la llum que tots tenim al cor, diria que, per petita que sigui, val molt la pena de fer-ho… Tots tenim alguna cosa bona que oferir, quelcom deliciós que compartir, una abraçada amatent que porta pressa per trobar aquells braços que també abracen com cal. Cal posar en pràctica els bons sentiments i, com diu la cançó, estima, estima molt, que això mai no fa mal… 

Día del beso

Parece ser que también tiene su día y yo, como siempre, no le doy un día especial, cada día es propicio para el beso, siempre que sea sincero y dado con el corazón. El beso de la madre, el de la abuela, con achuchón incorporado, el primer beso de la niña luz que te incendió los sentidos y te hizo gritar a la vida y al amor, el beso de un hijo que te abraza como su mejor tabla de salvación, el de la esposa que precede al café y a la vida…