Tot i les nefastes conseqüències, a cops recordo el plaer de fumar, fumar del tot… a mi m'arribava el fum als peus i em sortia pel nas, com aquell que no fa res. Després d'un bon àpat i un cafè, una cigarreta o un puret els gaudia com cal i el plaer era tan gran com la inconsciència del mal que m'estava fent. Bé, vaig poder deixar-ho a temps però, de vegades, encara tinc alguna tos recordatòria. Recordo que els professors fumàvem a classe, en aquells temps era permès i ara, cada cop que ho penso, em sembla una irresponsabilitat incomprensible. Bé, són records de la meva llarga vida. Quan ho vaig deixar ho vaig passar molt malament, però el meu cos ho ha agraït cada moment de cada dia… No fumeu, si us plau!!
