Berenars de la mare i l'àvia

Recordo el clàssic pa amb xocolata, la típica truiteta a la francesa, la mare escabetxava sardineta i me la desmollava entre dues llesquetes de pa, algun entrepanet de pernil de casa, curat a casa, i per recordar, el pa amb vi i sucre de l'àvia amb el que molts nens vam berenar tantes vegades, o fins i tot sopes amb cafè, que algun cop ens fèiem d'amagat. També em ve present un gran plat de figues de la figuera del pati de casa…

 

Dissabte Sant

Fa uns dies que també camino una mica per la tarda. Després de la migdiada i de passar els petits escrits a la tauleta, baixo una horeta i faig un tomb pel barri, la qual cosa em permet arrodonir el meu exercici diari. A la tornada del passeig, berenem una mica… aquests dies toca un trosset de mona de Deltebre, evidentment, feta per la Teresa i aquest any farcida de cabell d'àngel, i un tallat curt de cafè. Bé, és Dissabte Sant, el barri està calmat, hi ha molta gent de vacances…

L'àvia Concepció

L'àvia, sempre l'àvia, tenia una petita botiga de queviures, on venia una mica de tot… sempre recordo, especialment, aquella xocolata ensucrada de la qual, per berenar, me'n donava una unça amb una llesca de pa, però l'espectacle començava quan em deia que, després, ens faríem sopetes amb cafè, amb molt de sucre, la qual cosa, juntament amb el pa amb vi negre i sucre, no estaven prohibides ni mal vistos. L'àvia i jo ens menjàvem els plàtans que ja estaven molt madurs i també una mica de raïm Moscatell, que era molt dolcet i molt bo… Bé, l'àvia Concepció i jo!!

Els berenars de l'àvia

La meva àvia, Concepció Bertomeu Callau, era, com dirien els francesos, una gran mare i a mi em solia fer el berenar, i sovint ho recordo com uns moments que esperava amb deler… una unça de xocolata ensucrada, amb una llesca de pa, pa amb vi i  sucre, plàtans que maduraven massa aviat i s'havien de menjar ràpid, també agafava figues seques, les obria i posava una ametlla o un parell d'avellanes i resultava boníssim… La meva àvia materna, una dona meravellosa en tots sentits, autèntica abraçada!!

Rincón de Guijuelo

Hem anat a netejar els nòrdics, la qual cosa costa mitja hora de neteja i mitja més per assecar, així que hem sortit amb la intenció de fer un tallat, però el bar proper de sempre sembla que ha tancat portes i, una mica més enllà, hi ha una tasca, Rincón de Guijuelo, i hem aprofitat l'avinentesa per fer un bon tast d'aquest pernil i un vinet. Al demanar el vi ens han preguntat si volíem Rioja o Ribera del Duero, y jo li he preguntat si no en tenien de bons… Tot ha acabat en una referència als nostres vins de Catalunya, Priorat, Montsant, Terra Alta, etc, que a nosaltres ens agraden molt més.

Un berenar sopar

Ha vingut el nostre fill Pere i hem anat a fer unes tapetes al Serrallo, al restaurant Ancora. Assabentat pels meus amics que ja és bon temps de sardines i seitó, hem demanat una ració de cada, a més d'una de calamars a l'andalusa, que al Pere li venien de gust. Bé, ha estat prou bé, a més feia temps que no berenàvem al Serrallo... i amb el nostre fill. Ha estat un plaer total, únic, immillorable...