S'acaba l'agost

Avui he passat prop de l’escola del Serrallo, el pati és ple de coloms i de gavines de la mar propera, les moreres sembla que ja fan la darrera demostració de generositat… i jo recordo que a les meves classes criàvem cucs de seda fins que cada nen pugues tenir el seu capoll. S’acaben les vacances dels mestres, aviat hauran d’anar a preparar el curs, fer programacions i deixar-ho tot a punt per rebre com cal a la canalla. Recordo cada moment de la meva vida professional i aquest era un dels més emotius, companys, nens, llibres nous, tot comença amb bona esperança i bona fe, un camí on em sentia plenament realitzat… 

Dinar de sant

Va ser el sant de la nostra amiga i aquest any ho hem celebrat aquí al Serrallo, al restaurant L’Àncora, que tot i que tenen molt bon producte, aquesta vegada no hem quedat gens contents. Bé, valgui dir que al mes d'agost no és bon moment per anar a un restaurant que té molta gent i és a primera línia de mar però tot i això que hauria d'estar previst, no hem estat ben atesos i fins i tot la nostra comanda ha estat mal interpretada. Bé, això a part, que suposo no deu ser habitual, l'estada amb la nostra amiga sempre és edificant, ella és un encant de criatura, amb la que ens trobem sempre com en família sana i feliç. Gran sant, gran dia amb tu… Moltes felicitats, t'ho mereixes tot i més!! 

És diumenge

És diumenge, camino pel port del Serrallo, soc a Tarragona, evidentment. Els pescadors no pesquen, no cobren, hi ha mala maror i molta necessitat, perilla la pesca a la ciutat imperial. Cada cop hi ha menys barques i tot és molt diferent de quan jo vaig arribar, on hi havia un moviment força interessant que donava vida a molta gent. Tampoc hi ha gaires iots d’aquells que es fan mirar, ara és estiu i van navegant de port en port… 

Avui, Serrallo!

Avui he passejat pel Serrallo amb la petita, preciosa, coquetona i entranyable església, el port dels pescadors, cada cop amb menys barques, el port dels iots dels xeics i els rics. M’he assegut una estona sota un pi que hi ha en un parc infantil i he vist les gavines fent moviments, com a senyalant canvi de temps. Mentre les mirava, de dins del pi, he sentit el cant preciós d’un ocell, semblant a un canari, potser no tan nítid, ni refilat, però d’una musicalitat impressionant. M’he estat una bona estona, a més no feia massa calor, corria un bon airet i s’estava molt i molt bé… 

Tarragona

Es bonica, atractiva, acollidora, mare, romana i romàntica per naturalesa. Després d’una setmana llarga per La Ràpita, ja som a casa, ja hem fet el primer tomb pel Serrallo, pel barri, per la ciutat, que continua amable i tranquil·la, sana i generosa, per mostrar els seus punts d’interès, que són autèntiques delícies culturals, naturals, històriques… Som a casa, a Tarragona, gaudint de tot allò que comporta el ser-hi. He tret al balcó de la terrassa la bandera del Barça, ja sóc aquí, els meus amics culers faran un somriure, quan la vegin onejar de felicitat, tot i olorant la lliga…

Nens feliços

Passo prop de l’escola del Serrallo, la cridòria dels nens al pati em clama i em reclama, m’apropo, sempre m’apropo, i em treu un somriure de complaença i de satisfacció. Veig els nens feliços, corrent amunt i avall, sembla que sense anar enlloc, van feliços, cercant aquella felicitat que potser ni ells saben que ja tenen. Un sempre recorda aquesta mena de felicitat de la infantesa i, per molt bé que li hagi anat a la vida, res supera aquesta santa i tendra innocència amb què la canalla viu la seva vida en general i els seus jocs en particular que, a vegades, es confonen de forma màgica i meravellosa. Nens feliços, són l’oxigen sa de la vida…

Som a Tarragona

De nou a la nostra estimada ciutat de Tarragona, el barri està tranquil, la gent marxa a la parcel·la, fa algun viatge per veure la família o a veure món, o simplement van a menjar-se la mona, com diem al meu poble. El cas és que el meu barri respira pau i aquest matí apenes hi havia algú circulant. La Teresa s’ha quedat descansant i jo he anat a esmorzar al Serrallo, després he passejat per la vora de la mar, on ja es veu més gent, fins i tot de fora, a qui el seu bon gust els fa apropar-se a la meravellosa ciutat de Tarragona, la imperial Tarraco tan estimada sempre…

Dinar d'aniversari

Aniversari de la nostra bona amiga de l’ànima. Ella no fa anys, ella reviu les seves primaveres i és un constant exemple de vitalitat i plenitud. Ho hem celebrat al restaurant l’Àncora del Serrallo, on hem estat atesos i aconsellats per l'amic Jordi, i a fe que ha valgut la pena de fer-li cas. Hem fet un aperitiu de pernil amb pa de vidre i uns calamars a la romana que estaven deliciosos, i com a plat principal, rap a la planxa amb escalivada, un vi blanc de la Terra Alta i unes postres de pinya amb crema catalana i flams d’ou casolans. Tot molt bo, tret del cafè que, com gairebé sempre, no ha estat a l’alçada. El millor, la bona companyia d’una persona que transmet aquella visió de la vida que et facilita entendre-la com cal…

Gavines cridaneres

Fa un vent suau, sembla una brisa que s’ha escapat del mes de maig. Fa bon caminar, algun roser encara té alguna rosa testimonial, llàstima que ja no fan olor, si més no les que són al meu abast. Les gavines del Serrallo estan una mica cridaneres, sembla que senyalen algun canvi de temps, o potser és queixen de la vaga dels pescadors perquè no reben les seves racions de menjar a la tornada de les barques. Bé, molt bon dia amics…

Avui és festa

És festa, l’escola del Serrallo és buida, és l’hora dels coloms i les gavines que a la nit donaran pas als estornells. Quan l’escola tanca s’omplen les places i els parcs infantils de canalla, el barri pren una altra vitalitat. A mi m'agrada, fins i tot surto i m’apropo i gaudeixo dels partits de futbol improvisats, o de veure als nens als gronxadors on s'ho passen pipa. Per a mi la cridòria eufòrica de la canalla és molt reconfortant, els nens han estat la meva vida i un aprenentatge constant. Molta salut i amor amics!!

Comparacions

Diuen que les comparacions són odioses, també diuen que el peix és d’on neix, aleshores un estima, valora i li agrada allò que li és propi i proper i, tot i que hi ha pobles amb indrets espectaculars, Tarragona és especial, romana, entranyable, amb vistes a mar d’una bellesa indescriptible, amb restes històriques i museus impressionants i un port al Serrallo que és una delícia. Bé, faig aquest elogi de la Imperial Tàrraco, perquè he estat uns dies per la Cerdanya i me n’he adonat que la bellesa contempla molts espais i molt diferents. M’agrada tot allò prop de la mar i la muntanya sencera. No, no cal fer comparacions, tots tenen la seva bona gràcia…

Primer pati...

He observat, per primer cop aquest curs, el pati de l’escola del Serrallo, vull dir l’esbarjo dels nens, després del musical senyal de sortida. He observat als mestres aguditzant les seves simpaties professionals i als nens fent de nens, amb actuacions de tots els colors. Bona cridòria, bons pulmons, els primers gols és celebren com cal. Bons entrepans de bones mares, algun nen porta fins i tot fruita tallada en una carmanyola de plàstic transparent. Es veu algun despistat que va per lliure, dues nenes xerren i passegen, un grupet de quart intenta encistellar sense massa èxit…

Menjar peix fresc

Viure prop del Serrallo a Tarragona és un privilegi impagable. Entre moltes altres coses com són el plaer de gaudir del mar i de la gent planera i sana del lloc, un té l’oportunitat de menjar peix fresc, molt fresc, a cops recent pescat. Aquests darrers dies he tingut la sort de poder gaudir d’unes sardines a la planxa delicioses, amb aquell especial sabor que tenen sortides de la barca. També seitó, que aquest cop no era fregit amb farina de cigró, sinó fet al forn amb un lleuger bany de pa ratllat. Avui planxa: una moixarra, un moll i un parell més que no estic massa segur el que eren, però això sí, meravellosament bons, espectaculars, molt fresc…

L'escola tancada

Avui m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo... l’escola tancada, silenciosa, el pati buit, bé amb algun ocell, colom, tórtora, fins i tot, a cops, alguna gavina de la mar propera. Tot i que era poden gaudir d’aquest espai amb tota tranquil·litat, potser els hi manca una mica alguna resta de pa, d’algun entrepà de la canalla. A mi em manca la cridòria d’un bon gol, abans que toque la música que els anuncia que l'esbarjo ja s’ha acabat. Molt trist el pati buit…

Mirar la mar

En el passeig d’avui, he caminat pel Serrallo fins al final dels tinglados, m’he assegut a unes escales que donen al mar, he observat l'aigua que una brisa lleugera movia una mica, la omplia de petites roses blanques d'escuma, o potser era la meva imaginació, que sempre m’agrada que la suposada immensitat blava pugui ser pintada de colors i perfumada per aquestes somiades roses blanques, amb les que juguen les sirenes. Mirar la mar… hi ha un espectacle més encisador? Com no sigui l’oceà…

Refugi per als insectes

Sempre m’aturo amb un cert plaer a contemplar les zones enjardinades que, molt ben conreades, hi ha vorejant els tinglados del port del Serrallo. Margalló, lavanda, romaní, farigola i d’altres típiques de la Mediterrània. Però avui me n’he adonat que, en un espai cap al final, hi ha una mena de caixa de fusta oberta amb uns quants amagatalls o com a refugi per als insectes, la qual cosa m’ha semblat curiosa i interessant…

Llobarro al forn

És diumenge i avui canviarem l’ordre, a dinar menjarem peix i a la nit carn. La Teresa ha comprat un parell de llobarros de ració i els farà al forn amb alguna mena de guarnició vegetal que ella sabrà preparar com cal. Algun diumenge també fem conill a la planxa i m’agrada molt perquè ja ve trossejat i a punt, trobo que té un sabor molt agradable i és una carn gens greixosa i fa de bon menjar. Bé, tot i la dieta, també gaudim de bones amanides i molt bona planxa tant de carns com de peix del Serrallo…

Un encant de criatura

Des d’una mena de taca-taca amb seient, el nen de cicle superior, diria, camina sol pel pati, es pot aixecar i, aguantant-se als braços de la cadira, és pot desplaçar fins arriba on són les monitores, que li fan una festa, s’asseu una estona, després torna a seure i es posa a aplaudir amb una mena de felicitat que para ells voldrien molts nens. Aquest nen és el mateix que un cop vaig veure que li apropaven una pilota i intentava encistellar a una cistella improvisada. Bé, algun cop l’he vist pel barri i avui l'he vist moure’s per l’escola, és un encant de criatura i molt ben atès…

Una sípia entre llisses

Quan passejo pel Serrallo, una de les aturades obligades és per veure les llisses. Cada cop hi ha més gent que els porta pa sec i fins i tot els restaurants propers els hi fan arribar. Avui una senyora els hi portava pa tallat a bocins petits, així com a de mos de peix, i n’han acudit de totes les mides i s’ho han cruspit en un no res. Sempre recordo que, per aquest espai tan agradable i concorregut, una vegada vaig veure una sípia, travessant lentament i deixant-se veure, amb tota la seva aparent poca traça de sípia grossa. Bé, una sípia entre les llisses, anava per lliure, sola…

La nostra ciutat

Diuen que a Tarragona fa bon sol, doncs ja som a la imperial i romana ciutat, que tan bé ens ha acollit des de sempre i hi vivim molt a gust. Torna la vida normal, esmorzar, caminar, contemplar, observar segons què més detalladament, escriure, llegir, ara estic amb l’"Adúlter fidel", de la meva companya Núria Puig, i m’ho passo molt bé. Sembla que fa un dia esplèndid, amb un bon sol, com diu la frase típica del principi. Bé, després anirem a passejar una mica amb la Teresa, avui pel port del Serrallo…