Anar a fer un tomb

He fet un tomb pel port dels pescadors del Serrallo. A un extrem d’escullera hi havia un cormorà que semblava que m’estava esperant i, en apropar-me, s’ha capbussat i ha sortit uns metres més endins per tornar a fer el mateix i mostrar-se un altre cop al meu abast. Evidentment a mi m’ha recordat allò del senyor gran a qui se li apropen els coloms, les tórtores, les llisses i ara, segons he pogut comprovar, també els cormorans. Bé, bromes a part, fer un tomb pel Serrallo sempre és atractiu i edificant... 

El Serrallo del 83

Avui em ve de gust recordar el Serrallo de quan jo vaig arribar. Era l’any 1983, aquell barri amb un segell especial, on alguns pescadors venien la seva part, les tonyines i els peixos espasa eren exposats al carrer i les subhastes es feien a l’aire lliure i cantades a viva veu. Se sentia l’olor de les sardines a la planxa i del seitó fregit, també del brou de les paelles. Hi havia més barques i recordo la típica escena del pescador caminant cap a la barca amb una galleda de plàstic i una ampolla d’aigua dins i també com la sirena anunciava l’arribada de les barques…

Gegants

Diumenge de calor i pols sahariana, potser el sol no és tan intens però una lleugera brisa ho fa tot més suportable, dintre del desagradable que és la situació. He esmorzat el meu croissant amb cafè amb llet habitual dels diumenges i he anat a fer un tomb pel barri, i després cap al Serrallo on ja es fan actes per commemorar les festes de la Verge del Carme. Avui hi ha una concentració molt lluïda dels gegants d’arreu de Catalunya i la veritat és que impressionen una mica per la seva alçada i les originals caracteritzacions. Tots van acompanyats de les seves músiques i dels seus portadors. És una bona mostra de la nostra cultura i tradició… 

Un pati buit

Un cop més m’he aturat a veure el pati de l’escola del Serrallo, sense cridòria, buit, al mig de la pista es veuen un parell de gavines en plena conversa i, damunt d’una de les porteries del camp de futbol, dues tórtores fan, o intenten fer, l’amor amb una certa desesperació. Bé, a mi me resulta fàcil omplir el pati, només em cal tancar els ulls i ja veig els diferents grups gaudint del seu temps d’esbarjo, hi ha de tot, però tots tenen aquella gràcia i aquella innocència infantil que també, a vegades, cal corregir i orientar adequadament, però sempre val molt la pena… 

El Serrallo

Port de pescadors i també de iots força interessants. El recordo de quan feien la subhasta del peix al carrer i fins i tot podies comprar alguna cosa de la part dels pescadors.També hi havia més botigues, farmàcia que ha estat fins fa pocs anys i també l’oficina de la Caixa, que ja no hi és. Hi ha bons restaurants i sempre és un punt de referència a Tarragona, però sembla, al menys m'ho sembla a mi, que no se li ha donat la volada que mereix per la seva situació espectacular i la bona gent que hi viu. Sempre m’emociona la processó de Sant Pere amb els pescadors tornant el Sant a l’església, fent el darrer tram de genolls i descalços… 

Seitó

Viure prop del Serrallo i freqüentar-lo sovint té un valor important per a tots aquells que ens agrada gaudir del peix fresc. Aquest cop ha estat seitó, el primer d’aquesta temporada, i té aquell sabor tan agradable de sempre i més si és fresc i d’aquí. Volíem convidar als joves però tenien compromís, així que hem anat la Teresa i jo i ens hem permès el luxe de fer una copa de vi negre i unes postres també molt especials, que el nostre amic alemany prepara com cal, i un bon cafè, que han estat dos, com a cloenda d’un dinar genial.  

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Ja som a l'abril

És bonic el plorar de les roses, quan la rosada les acarona amb aquelles gotetes de vida, jo no puc per menys deixar de pensar amb les figues i la seva cristal·lina goteta de mel. Em continua sent molt temptadora la passejada de la meva mà per damunt del romer florit, i arrancar-ne fins i tot una branqueta perquè aquell aroma de natura pura m’acompanyi fins a casa. Al port del Serrallo hi ha moviments que t’apropen al bon temps, les gavines semblen estar en ple festeig i ja comencen a deixar-se veure els cormorans que descansen damunt de les cordes on s'amarren les barques. Som a mig abril i el camí cap a l’estiu és ferm. Molt bona nit!! 

Els iots del Serrallo

Sembla que és el temps on els vaixells dels rics venen aquí al Serrallo, per fer descans, neteja i alguna reparació si s’escau. Avui he tingut el plaer de veure el iot de titani, un petit veler, que diuen que pertany a un ministre, també un vaixell escola anglès que té més 30 ulls de bou només al pis de baix, també hi és el Solange, que és preciós i un que es diu Tatoosh, grandiós i molt maco, un altre que es diu Mogambo, una mica més petit, i al final, gairebé a tocar del pont d’entrada al port, el Katara que és l’estrella, una meravella, blanc, blanquíssim, majestuós, de gran presència. Bé, n’hi ha molts, tot un luxe, tot i que a mi m'agrada tocar de peus a terra… en tots sentits. Bona nit!! 

Un pensament de primavera

M’encanta quan algun dia del mes de març es vesteix de primavera i a mi em transporta a aquells dies de l’encesa generalitzada de tota la meva persona… és allò de les faldilles de quadres amb botons pel davant, les cues de cavall ben altes i ben pentinades i, fins i tot, les trenes, o la trena, que les mares d'aquells temps feien a les seves filles i que eren autèntiques obres d’art. Tot i ser dilluns, el dia és preciós, la vegetació nota que hem estat ben servits d’aigua i els bars amb terrassa de primera línia de mar ja van escampant cadires. Però jo penso en aquella primavera del despertar, de la curiositat, de l’esperança total en l’esclat de la plenitud, estava tot per veure, hi havia molt per veure i per viure… 

Llisses i gavines

Nosaltres, habitualment, no mengem pa a casa i teníem desat un paquet de pa torrat, que estava caducat, així que avui l’he agafat i els hi he portat a les llisses del port del Serrallo. Com podeu imaginar l’espectacle ha estat impressionant, allí han acudit llisses que et pujarien a coll-i-bé pel port de pescadors, a més, les gavines tampoc s’han volgut perdre el festival, són molt cridaneres i gairebé espanten una mica, però també es deixen veure de prop i jo m’ho passo pipa de veure-ho tot plegat… 

Records de l'escola

Quan escolto la cridòria de la canalla de l’escola del Serrallo sempre m’emociona una mica i em fa reviure el meu col·legi de La Salle de Reus. Allí, i durant 41, anys vaig gaudir d'uns companys excel·lents i d’unes criatures que sempre em van ser una magnífica font d’ensenyaments. Els nens a l’hora del pati són una altra història i jo que era el seu ministre d’assumptes complicats, dono fe de tot allò gairebé impensable que poden arribar a fer. Quan algú feia  alguna malifeta, l’amenaçaven: “Aniràs al professor Pere i veuràs què et passa”, i jo feia la meva justícia cercant sempre la pau i la bona entesa entre tothom. Bona nit!! 

Les portes obertes

A l’escola del Serrallo els diumenges deixen les portes obertes del pati i moltes famílies del barri amb els nens venen a prendre el sol i a jugar a bàsquet o a futbol. Avui, a la pista de ciment, hi havia un pare amb dos nens de cicle mitjà, vestits amb la samarreta del Barça i, tot i que parlaven en castellà, eren més culers que jo, ja que cada cop que feien un gol, anomenaven a Lamine, a Pedri, a Ferran, a Cubarsí…, i ho feien realment molt emocionats. M’agrada la idea d’aquesta apertura dels patis i jo, com sempre que hi passo, m'apropo i faig un cop d’ull als futbolers… 

Pop

M’encanta el pop, sempre li he trobat un sabor especial i molt agradable en totes les diferents formes de presentar-lo. Aquest cap de setmana al bar “Hola, ola” del Serrallo, hi haurà tapes i menús de pop, davant del meu entusiasme i esperança. M’agraden els petits guisats amb ceba, també a la gallega, un clàssic de sempre, amb arròs, o guisat amb patates. Recordo que la meva àvia els atonyinava amb una canya i deia que així es coïen millor. Bé, els amics alemanys del “Hola, ola”, faran la seva versió que, segurament, serà molt bona perquè ell és un gran cuiner, a més d’una gran persona. Ho espero amb desig i confio gaudir-ho com cal. Bona nit!! 

Records de l'escola

És dia d’escola, faig un cop d’ull al pati de l'escola del Serrallo, m’ho passo bé observant la canalla i, a cops, fins i tot em fa una mica de por de què algú pugui pensar que soc un pervertit, però a mi em distreu i, evidentment, em fa reviure la meva vida professional. Observo diferents situacions que em són molt familiars i recordo que sempre tenia com a objectiu aconseguir una estabilitat entre els meus alumnes, procurant rebaixar fums i aixecar timideses, tot i que cal anar amb molt d’ull perquè, a vegades, hi ha nens que van de sobrats, però és a base de molt d’esforç i treball, i nens que no fan acte de presència i la seva inhibició és un acte de mecanisme de defensa per no treballar ni fer cap mena d’esforç… 

Nadales

Els alumnes d’una classe de l’escola del Serrallo han sortit a la placa de La Farinera per assajar una nadala en anglès. Un parell de mestres joves ho estan organitzant força bé, han posat als nens en semicercle, ajupits a la gatzoneta, i han començat a cantar, tot fent salts i diferents moviments que demanava la cançó. Per cert, tot i que no soc un expert en anglès, em sonava prou coneguda i ho tenien gairebé a punt per lluir-la al festival de Nadal. Bé, em porta a molt bons records, inoblidables per a mi… 

Les llisses del Serrallo

Quan està la mar en calma i una mica baixa surten a la superfície les llisses grosses del Serrallo. L'aigua és clara i neta, el sol adequat, la brisa és molt suau i elles fan el seu passeig per ser admirades amb una certa devoció, com la meva i la d’altres jubilats que també ho gaudeixen com jo. Avui els he portat una mica de pa sec que els he esmicolat perquè se’l puguin cruspir més aviat i sense problemes. Realment són molt grosses, sembla que alguna et pujaria a coll-i-bé i et passejaria per tot el port… 

Cada persona és un món

La meva àvia solia dir sovint allò de què “Cada persona és un món”. Avui a la una mirava els nens de l’escola del Serrallo que es queden a dinar, esperaven el toc de música per entrar al menjador. En observar-los m’ha cridat l’atenció la diversitat d’actuacions i comportaments de la canalla: un nen dibuixava damunt d’una taula de ping-pong, un grup de handbol, un altre de futbol, un grupet de nenes xerrant prop de la porta de sortida, els més petits no paren de córrer tot i que hi ha un grup que està jugant amb la terra. Bé, cada persona és un món i, en aquestes edats, prou divertit… 

Sensesostre

Aquest matí he caminat pels tinglados del Serrallo i per la part de l’ombra hi ha fins i tot un banc de fusta per descansar una mica els meus bessons. Avui en una cantonada hi havia un sensesostre, amb barba de temps, embolicat amb una manta foradada i amb un cartró de vi a la mà. Tenia uns ulls desperts, però que transmetien una certa tristesa. Penso que aquesta persona ha passat la nit al ras, una nit on hem arribat als zero graus, i a mi se m’ha encongit el cor, és el mateix de cada any i no sembla que hi hagi massa millora, és una situació dramàtica i trista… 

Silenci que no calla

Puc parlar de les llisses del Serrallo, dels iots dels rics, de les barques de pesca que cada cop semblen més testimonials. Puc parlar de la llum que hi ha en el somriure d’un nen, de la pau que et dona cada gest noble que pots fer de manera gairebé espontània. Puc parlar del romaní que, cada cop que hi passo per davant, he de passar la mà per portar-la prop del nas i gaudir de l’aroma més encisador del meu bosc mediterrani. Puc, fins i tot, callar i regalar el meu silenci, que no calla, a tots els bons amics…