Puc, vull...

Puc obrir els ulls, pot sortir el sol, és possible que es pugui contemplar la parsimoniosa calma d’una nevada. Puc captar el teu somriure de vida i esperança, si més no somiar-ho, tot i fent plàcida la nit sense gaires estrelles. Puc, vull anar a la platja, aquella veïna del meu amic el bosc, i allí, amb els verds a l’esquerra i els blaus de cel a la dreta, cercar les teves passes, el teu record, la teva veu, la teva olor de sal i sol i net, el teu amor de prop que es fa present en el meu cor. Vull despertar, o potser no… Bona nit amics, vinga, ànim sempre que fa bon temps!! 

Els silencis que mai callen

Temps de pau i reflexió, ha començat a nevar, gaudeixo del silenci de la muntanya nevada, és un silenci que pots omplir de records, que els pots musicar amb les veus de la consciència emocionada. També em passa quelcom semblant en les meves estades a la platja a l’hivern, hi ha un silenci de monotonia, un silenci d’onades fredes, d’escuma blanca, i aquí la música torna a ser interior, més emocions d’aquell amor tan tendre, tan jove, tan pur. Ja ho sabeu, els meus silencis sempre parlen de nosaltres… i mai callen. 

Lluna plena

Hi ha lluna plena, calma, pau i bé, hi ha silenci, silenci de veus harmonioses que només les pot escoltar l’ànima. S’està bé, a gust, convida a escriure tot i la calor. Demà a les platges l’espectacle està servit i jo no hi aniré, però em recrearé en recordar-ho des de la pau tranquil·la de l’aire condicionat, o fins i tot des de la bicicleta estàtica. Però ara, avui, hi ha lluna plena, maca, lluenta, plena de bon sol del dia… 

Boig de mar

Mai he estat un boig de mar, vull dir com aquells que esperen les primeres calors per anar-se a remullar. Per a mi, i des de sempre, sol, sorra i aigua salada formen un combinat que, a la llarga, acaba per resultar-me desagradable, però això no vol dir que no entengui la falera de la gent pels banys de mar. Com ja he repetit tantes vegades, a mi el mar m’agrada a l’hivern, on també hi ha dies de tota mena de temps, i contemplar-lo des del penya-segat és un autèntic plaer per als sentits… 

L'hivern exerceix d'hivern

La tarda és lletja i fosca, a més de freda i plujosa, però plou bé, com cal, i fins i tot de forma intel·ligent perquè ho fa també a les capçaleres dels rius, la qual cosa fa augmentar el nivell dels pantans. Diuen que s’apropa algun dia de molt fred, així que sembla que l’hivern s’acomiada fent allò que li és propi i la proximitat de la primavera no li molesta gaire. Potser algun dia d’aquests sota zero, ens podríem prendre la llicència de fer-nos “calent”, el nostre menjar típic de Deltebre (col, arròs i fesols), deliciós…

Ho tenim tot

Ens veiem i ens n’anem, som en aquell temps que ens sobra tot, sobretot les estridències de la multitud. Ens agraden tots els silencis de la platja a l’hivern. Ens complau la música de bosc, la pau de l’alzina centenària que acull en abraçada maternal, els caminants a dos plens d’amor a compartir. Ens agrada la natura, l'herba fresca, els animals lliures. Som en aquell temps en què sembla que, en tenir-nos, ho tenim tot, tu ets el meu tot…

Sóc agraït...

Sóc amic de la lluna, de la finestra i del silenci. Estimo el meu racó de pensar, allà en aquella roca, que també estima el mar com jo. Em plau accelerar la matinada i acudir a la platja per veure la sortida del sol. Sento una gran felicitat quan escolto la música del despertador que em regala un nou dia per poder gaudir de la vida. Gaudeixo de la pau interior i procuro ser molt agraït, molt!!

Piscina

M’he plantejat algun vegada anar la piscina municipal del Serrallo, que la tenim a tocar de casa, fins i tot una vegada em vaig comprar tot l'equip, perquè també hi ha gimnàs, i ho volia complementar tot amb els seus monitors especialitzats ja en gent jubilada que semblen funcionar molt bé. Però, per una cosa o una altra, mai he arribat a anar, primer perquè sempre he preferit l’aire lliure i, tot i que la platja no m’agrada, sempre m’he banyat al poble al canal o al riu Ebre, al meu poble, abans de ser jubilat…

La meva lluna

Aquesta nit la lluna no té l’eufòria d'altres vegades, es mostra amb una certa timidesa, com amagada darrera d’un núvol negre i carregat d’aigua. De totes maneres, ella sempre cerca la meva finestra i acaba apropant-se per poder fer la nostra xerrada habitual. Avui m’explica que ha anat a xafardejar per les platges que ja es preparen per a l’estiu, aviat t’explicaré coses em diu, i jo li parlaré de l’hivern passat, vull dir d’aquest, recent passat de molt poc…

El relax de la pau

Avui ens han convidat a visitar un càmping, a un meravellós bungalou a primera línia de mar on la natura ens ha mostrat que el relax de la pau té nom i cognoms. Asseguts mirant el mar des de pocs metres de l’aigua, hem observat com la immensitat blava, tot i que va pel seu compte, avui ens mostra tot un reguitzell de roses blanques, com un obsequi per a la nostra contemplació. Espai idíl·lic, amb tots els equipaments a l’abast, sense perdre un cert encant rústic, d’aventura, de natura que encara lluita per sobreviure. Bé, hem sortit entusiasmats de la visita, caldrà provar-ho…

Coses de la vida

M’encanta accelerar la matinada, acudir a veure sortir el sol, veure com eixuga la rosada i com la natura pren color… la mar té blau de cel, contemplar les tonalitats de verds, després d’una fina pluja és tota una meravella de regal. Caminar per la platja, per la sorra mullada i la gosadia d’alguna petita onada que et passa entre els peus és també tota una delícia. Petites grans coses de la vida que són al braç de la felicitat…

Tercer dia a Benidorm

Avui, a l’hora d'esmorzar, se m’han cremat una mica les torrades, però es podien menjar, les he fet amb margarina i melmelada de préssec, boníssimes. Bé, després hem agafat el bus de l’hotel i hem anat fins al carrer de l’Ametlla de Mar, que és a tocar de la platja de Llevant, on hem fet un molt bon passeig, fins arribar a l’extrem esquerre i ens hem apropat gairebé a tocar aigua, que avui estava una mica revolta, amb bandera groga, però feia aquella olor indefinida, de iode, algues i fins i tot d’algun plàstic que ni la sal pot diluir. Hem fet una canyeta al bar de la cantonada i a dos quarts d’una hem tornat a agafar el bus cap a l’hotel. Demà toca bus turístic, veurem…

Mar salada

M'he apropat fins a la platja, buida evidentment, el dia està fosc, tot i que un solet prou generós és fa aplaudir. Estic recolzat a una farola, he dit recolzat, no abraçat, que podria donar peu a pensar en altres derivades consideracions. Veig una senyora que va caminant descalça, mullant-se els peus amb l'alè de cada onada, potser un noi de color, allà en un racó prop de les roques, però ningú més. La mar fa olor de mar, de mar salada i neta…

Aniré a veure el mar

Aviat la borrasca, el fred i el vent buidaran la platja de gent, s'apropa l'hora d'anar a fer una visita a la me a roca de pensar i d'observar. Oloraré el mar, escamparé la vista el més lluny  que pugui, cercaré les sirenes i fins i tot imaginaré el seu cau allà al mig de la mar, potser em saluda una llissa i un grup de dofins em fa l'aleta amb tota la gràcia i simpatia d'aquests animalons… 

Tothom a la platja

La gent va majoritàriament a la platja, hi ha un bus que els porta diàriament, d'altres van caminant, fins i tot molt carregats amb cadires i hamaques, fent gairebé un quilòmetre, fins arribar a la sorra. Es porten el frigorífic i el para-sol, o els diaris del dia, fins i tot la música, fa la impressió que per gaudir una estona del sol i de l'aigua no se'n poden estar de tenir les comoditats que gaudeixen a casa. Bé, és simplement una observació, com ja sabeu jo només vaig a la platja a l'hivern… 

Verano

Risas, sonrisas, rosas de espuma en el mar, baile de delfines, verano, vacaciones, sol y cerveza, playa y sombrilla y al agua, agua no muy fría, pasable. Nunca me gustó tomar el sol en la arena, pero sí darme un paseo por entre las olas que llegan calmadas… Como siempre, observo parejas, alguna joven de buen ver y familias enteras que me recuerdan a la familia Cebolleta de los tebeos de mis tiempos…

Ja fem estiu

Finestra oberta, terrasseta, cafè gelat, aire condicionat, algun gelat d'aquells que acaben en xocolata al final del cucurutxo… De platja, res de res, ja fa uns anys que no anem a la platja a l'estiu, les incomoditats superen en escreix els avantatges i, aleshores, ho deixem per a l'hivern, on ja no hi ha gent ni cap olor de bronzejadors ni suor. Passejant per la platja, a l'hivern, és un recuperar l'essència de la mar i en l'ambient és capta tot allò que no van dir els silencis prudents… 

Cal tenir-ho tot a punt

Després del vent, la calma, han desaparegut les roses blanques d'escuma de la mar, ara sembla una bassa d'oli, amb minsos i molt monòtons moviments constants. Uns camions van reomplint de sorra la badia i un senyor amb un tractor ho va arreglant i rebaixant. És nota, se sent, es veu que l'estiu és prop i la gent s'està preparant, cal tenir-ho tot a punt, cal preparar molt bé totes les atraccions i més… 

Peripatear

El día amanece claro, nítido, el paseo será plácido, toca mar, un mar que se avecina sin rosas blancas de espuma, pero con toda la gracia y aroma de la sal al sol y al yodo y a las algas que me fascina. Peripatear por la arena, tiene el embrujo de los sueños posibles, donde el amor se mostró tantas veces al natural y en directo. El día está diáfano, vamos a almorzar y, luego, iremos a gozar de lo que nos depare el día… 

La calma de l'entretemps

Miro per la terrassa de l'hotel, són les dotze del migdia, la mar en calma, cap soroll, cap cotxe, fins i tot un agradable silenci ocasional que s'agraeix… Diria que ha passat la Setmana Santa, també Sant Jordi, la nostra estimada festa, la diada tan estimada dels catalans, i ara hi ha com una mena de treva fins l'estiu, que és a tocar, on tot es tornarà a omplir a vessar de vida, amb soroll i activitat total, que sigui en pau i bé per tothom…