Puc obrir els ulls, pot sortir el sol, és possible que es pugui contemplar la parsimoniosa calma d’una nevada. Puc captar el teu somriure de vida i esperança, si més no somiar-ho, tot i fent plàcida la nit sense gaires estrelles. Puc, vull anar a la platja, aquella veïna del meu amic el bosc, i allí, amb els verds a l’esquerra i els blaus de cel a la dreta, cercar les teves passes, el teu record, la teva veu, la teva olor de sal i sol i net, el teu amor de prop que es fa present en el meu cor. Vull despertar, o potser no… Bona nit amics, vinga, ànim sempre que fa bon temps!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada