Recordant l'àvia

Fa temps que no parlo de les tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, de la mussola o l’anguila en suc, de l'escrita o del lluç que es mossega la cua. Fa temps que no parlo de l’arròs, col i fesols, amb cua o pota de porc, dels trencats amb col, de les farinetes de panís o de llegums, amb una pesteta fregida per després posar l’oli al damunt. Fa temps que no parlo de les baldanes d’arròs, dels xapadillos d’anguila a la brasa i amb allioli i pa torrat. Bé, fa temps que no parlo de l’àvia, una dona que de les pedres feia pans, una reina de l’amor i de la subsistència, gran dona!!