Penso que tenen tota la raó del món, tenen una exigència màxima, una burocràcia exagerada i sense sentit, poc personal per atendre tanta diversitat i, a més a més i per acabar-ho d’arrodonir, no estan gens ben pagats. Recordo que la primera classe que vaig tenir era el mes de setembre de l’any 70, tenia 56 alumnes i la veritat, tot i la joventut, vocació i ganes de fer-ho bé, em va agafar una mica de por i vaig haver de cercar ajuda en els meus companys i posar tot allò que cal per fer front a tanta responsabilitat. Els mestres mereixen un millor tracte, comprensió, més mitjans i evidentment un millor salari. La feina del bon mestre mai acaba a l’escola i això no és valora com caldria…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada