Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada