Sempre he dit que m’agrada veure el mar a l’hivern, sembla que aleshores tenim més intimitat. M’agrada anar allà a la meva roca preferida, que més aviat sembla un bon racó per a pensar i reflexionar, però allí estic tranquil i en pau, tanco els ulls, així com per començar des de les fosques, per obrir-los després i contemplar la immensitat d’aigua més bonica que es pugui veure, perquè aquí sembla banyar-se el cel tot i deixant un blau, blau cel, d’una bellesa immillorable. Poder veure el mar és un espectacle i si, a més, ho pots veure una nit de lluna plena fent un bany nocturn és un moment màgic… Bona nit a tothom, amics!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada