Temps de verema

M’encanta… per a un com jo de les Terres de l’Ebre, la collita del raïm té un interès especial. Penso en el moscatell de taula que venia l’àvia, quan jo era petit, que era sucre pur, i amb la garnatxa de la Terra Alta, on es fan vins d'alta qualitat, també amb aquell raïm de grans negres i petits on al Priorat fan, per a mi, els millors vins del món. Bé, podria seguir parlant del Montsant i el Penedès, però sempre acabaria dient que els vins catalans són els millors. Estic llegint un llibre de Roc Casagran on surt una frase que m’agrada: “Fem un glop de vi. Vi. Mitja vi-da”... 

Grans plaers

Sovint em complau pensar en coses com la xocolata negra, també desfeta, amb el cafè curt, carregat, amb la cervesa fresca o amb el vi negre català. Són petites o grans temptacions que, si et deixes anar, pots acabar pagant un preu molt clar. Però si som capaços de complir amb allò que diu que hem de tenir una mida per a totes les coses, totes aquestes que he anomenat valen molt la pena d’assolir. El cafè t'arregla o et destrossa l’àpat, el vi sembla beneir-ho tot, la cervesa a l’estiu és allò que s’havia d’inventar sí o sí, la xocolata és la veritable definició del plaer… 

Així com nosaltres...

Parelles així com nosaltres, que ja ens ha arribat la tarda, es veuen asseguts davant d’un vi de luxe, en un restaurant car, demanen allò que els ve de gust, es miren, s’ho miren, semblen gaudir de la pau, de la llibertat, de la companyia mútua, de la solvència, de l’amor, que és allò que fa que tot sigui present, aquí i a punt. No, aquests no treuen el mòbil, en tenen prou amb el llenguatge dels ulls i fan un brindis eufòric per magnificar que encara van a dos per la vida…

Entrepà de pop

Avui ens toca un entrepà de pop, no n’he menjat mai, però segons ens expliquen és molt bo, hi ha pebrot i una mena de salsa blanca de ceba i alls que sembla que li escau molt bé. Tindrem un Rioja que es diu 828 de catorze graus i, tot i que jo prefereixo un vi català, també diuen que és molt bo. Unes olives verdes, un bon cafè i tota la bona voluntat i el saber fer dels nostres amics alemanys del bar “Ola, hola”, que són molt bona gent i s’esforcen molt per tirar el seu negoci endavant. Bé, de moment ens fa molta il·lusió, sobretot per la novetat de menjar pop en un entrepà…

Pernil i vins d'aquí

A Tarragona hi ha algun lloc on pots menjar una mica de pernil ibèric amb pa amb tomàquet i un bon vi negre. El que no sé és si hi ha algun lloc que sigui un bar català amb productes que siguin típics d'aquí. Hi ha algun extremeny, o el Rincón del Guijuelo, i amb vins de Rioja o Ribera del Duero. Bé, la pregunta és si hi ha algun lloc amb pernil català i vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès, Costers del Segre i tants d'altres, que no tenen res a envejar a cap altre vi del món. Del pernil i dels formatges catalans, també se’n podria parlar molt, són a l'alçada dels vins… 

Vi ranci

Per fi ho he aconseguit… Al barrilet de roure que em van regalar el Pere i la Teresa li vam posar un bon vi ranci de Reus que sembla que li encanta el roure de la meva tina. Aleshores, el resultat és un extraordinari vi ranci, sec, amb gust de fusta, potent, de molt grau, bon color i un sabor magnífic. Puntualment, li fem els honors i, quan ve algun amic o familiar, presumeixo de la qualitat d'aquest vi meravellós. Fer el tast, amb una mica de formatge de cabra, és una autèntica delícia i una de les meves il·lusions de feia molt de temps.

Vins catalans

A un bon àpat sempre li escau un bon vi… i jo en proposo algun de català sabent, evidentment, que hi ha gustos per tothom: Llàgrimes de Tardor de Bot (Terra Alta), Cap de Ruc (Montsant), Mas dels Flarers (Priorat), Tempus (Terra Alta), Allibera'm (Montsant), Blau (Montsant), Gotim Bru (Costers del Segre), Dara (Priorat), Clamor (Costers del Segre), Viña Esmeralda (Penedès), Sumarroca (Penedès), Bru (Penedès)... Bé, aquests els he provat tots alguna vegada i amb moderació, ara ja només en bevem en àpats especials, però un bon vi revaloriza un bon menjar mentre que si no és a l'alçada el minimitza moltíssim…

Vi ranci

Tinc un barril de roure, d'uns 30 litres, on la fusta beu bastant i, ara, el vi ranci està boníssim, sembla que ha arribat al punt de sabor que ens agrada. Era d'aquelles coses que sempre m'havien fet il·lusió i mai ho havia aconseguit i ara, per fi, el tinc a punt i agafar una mica de pernil o formatge i fer dos ditets d'aquest vi és un d'aquells plaers de la vida que valen molt la pena… Vi ranci de la bota del racó!!

Vinos...

Estamos en la Virgen del Camino (León), restaurante Las Redes, buena gente, el que nos servía, muy atento y agradable, nos sirvió un vino de poco grado y le pedimos cambiarlo porque nos gustan con más persistencia en boca y más gradación. Hablando le contamos de los vinos catalanes y el nos sorprendió diciendo que la presencia del Cabernet Sauvignon lo hacía demasiado fuerte para su gusto y nosotros le comentamos que nos ocurría exactamente lo contrario… cualquier vino que no tenga Cabernet lo encontramos como que le falta alguna cosa. Bien, ya dicen que contra gustos no hay nada escrito, hay vinos buenos por todas partes… y luego están los del Priorat, Montsant i Terra Alta, extraordinarios.

Vi

Som al menjador de professors, "Un remanso de paz", com deia un dels companys. Dos o tres bevíem una mica de vi, tot recordant que va bé per a moltes coses sempre que es faci amb moderació, i jo els recitava allò del "Con los tragos del que suelo llamar yo néctar divino, y al que muchos llaman vino, porque nos vino del cielo", la qual cosa era ben vista a la meva escola, Germans de les Escoles Cristianes de La Salle de Reus…

Una bodega selecta

Doncs no, no bec cervesa cada dia, ni vi, ni cava, café si, un parell, un "ristretto" pel matí i un descafeïnat després de dinar, a la nit no en prenem… Però als moments ocasionals de celebració d'alguna cosa, o simplement el "san queremos", són espectaculars i els gaudim  com cal. Tinc una bodega selecta on posar mà, on tinc vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, etc, que celebren molt bé, també algun cava del Penedès i fins i tot d'alguna casa particular. Bé, algun cop encara ho gaudim com cal…

El Pispa, un bon vi

“La cadernera entremaliada agafa una llavor i desapareix, veloç, cap a l'alzinar. La roca impassible del Montsant vigila l'escena. Pedra blanca, farigola, cards al sol. Petites vinyes en terrassa davallen els vessants. Els seus ceps de Garnatxa negra i Carinyena expressen la vitalitat i la frescor d'una terra escarpada i bella.Viu i saborós, un equilibri perfecte de fruita madura, tocs minerals i notes de torrefacció.” Aquesta és la descripció d'aquest bon vi, que es diu Pispa i que avui ens hem regalat, la Teresa, el Pere i jo. Ho he llegit a l'ampolla i m'ha fet gràcia de contar-ho als amics.

Néctar divino

Ens hem assabentat d'una oferta de cava i vi Cap de Ruc, de Cornudella del Montsant, i n'hem comprat mitja dotzena de cada, són prou bons i a meitat de preu valia la pena, així la meva bodega torna a fer bona cara. Habitualment no bevem vi, però, quan fem algun àpat especial, sempre m'agrada tenir a punt un bon vi, del Priorat, Montsant, Terra Alta o de qualsevol localitat catalana que són especialment bons. Al menjador de l'escola, quan fèiem un vi, solia recitar allò en castellà: "...con dos tragos del que suelo llamar yo néctar divino, y al que otros llaman vino porque nos vino del cielo". M'encanta Cornudella, bon vi i bon menjar i paisatge…

Tot a punt

Ha vingut el Pere i hem aprofitat l'avinentesa per anar a dinar, aquest cop ha estat al Taranta, bastant bé, amb algun plat prou original i atractiu. Per la tarda hem acabat de posar a punt el barrilet, el Pere l’ha netejat i ha posat els vint litres de vi ranci que ja teníem preparats en garrafes. Bé, ja és tot a punt, ara el roure i la nostra il·lusió farà la resta. Em farà gràcia de convidar als meus amics, per a fer uns taquets de formatge i una copa del meu vi, però això serà més endavant quan hagi comprovat que tot progressa adequadament. El vi anirà a millor en molt poc temps...

Preparació del barrilet

Preciós ell, de roure, fa olor de fusta i em fa molta il·lusió. Primer s'ha de netejar amb aigua, fins a tres cops... el primer amb aigua calenta, les altres dos no, i ara ja no cal cremar cap metxa com feien abans. Recordo al meu padrí que venia vi amb unes botes grans i, abans d'omplir-les, hi cremava una metxa que per l'olor devia ser de sofre. Ens hem assabentat que hi ha algun lloc que venen vi de Batea i que són experts en les seves indicacions perquè no es faci malbé.

Restaurant Cócula

Doncs sí, hem descobert un molt bon restaurant, a tocar de la Plaça Corsini, al Carrer Reding, Restaurant Cócula, molt acollidor i amb cuina d'autor, tot molt ben fet i ben presentat. La sorpresa ha estat que no fan cap i pota com ens havien dit, però han canviat de direcció i ara fan altres coses semblants, també molt bones. Ens ha servit un cambrer rus que ens ha atès amb tota exquisidesa, diria que l'amo és català i també ha vingut un parell de vegades per comprovar que tot anava bé. Bé, ha estat un bon descobriment, ho recomano, per cert, de vi hem triat un Cap de Pera del Montsant, de 14,50º, molt bo, del cafè n’hem de parlar...

 

Anar a comprar

La Teresa i jo hem anat de compres al Carrefour.. hi havia ofertes de 3x2 i de 2x1 i ho hem aprofitat una mica, sobretot amb productes de neteja. M'he aturat a veure els vins i he vist que hi havia un 2x1 per al “Mas dels frares”, un excel·lent vi del Priorat de 14’5º, i me n'he comprat quatre ampolles. Hem agafat una mica de fruita i cap a casa. De tant en tant, em ve de gust anar a comprar, vaig mirant coses, llibres, vins, fruita i qualsevol cosa que em cridi l'atenció. Abans no m'agradava gens ni mica... 

 

La carmanyola i la bota

La dona preparava la mescla, el seu marit treballava al camp i matinava molt... moltes feines millor fer-les abans que el sol es fiqui viu. Ella ja té les carmanyoles a punt i un vi al fresc per posar-li a la bota, ell, potser abans d'anar a l'arrossar, passarà pel seu bar de sempre, farà una barreja i s'endurà un parell o tres de caliquenyos que l'ajudaran a passar el dia una mica més distret… L'home va en bicicleta, duu un portamantes amb el menjar i, fins i tot, algun estri que haurà de menester durant la seva jornada laboral... que no té hora fixa, sempre hi ha coses que no poden esperar i s'ha de córrer perquè la collita està en perill i fa mala hora…

Vinos

Hablamos de vinos con mi hijo... me cuenta que en el restaurante muchas personas no hacen la misma valoración de los vinos que hacemos nosotros, los prefieren finos, sin mucho cuerpo ni grado, que pasen bien y de largo… mientras que a nosotros, nos gustan fuertes, con grado y con gran persistencia en boca. Diría que hay un vino para cada ocasión, o para cada comida, pero a nosotros nos gustan los catalanes: Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès… que ya acaparan premios internacionales. Alguien dijo: "...con dos tragos del que suelo llamar yo néctar divino, y al que muchos llaman vino porque nos vino del cielo". Por cierto, me gustan los negros.

Va de vins

“Pluja de medalles pels vins catalans al concurs Grenaches du Monde 2019. Els vins catalans han obtingut 36 medalles d'or i 26 de plata, en una edició que ha batut el rècord de participació, amb un total de 869 vins d'arreu del món”. Avui, mentre llegia aquesta notícia, he recordat aquells llocs, com per exemple a Sevilla, que quan anàvem a un restaurant i demanàvem un vi, et preguntaven si volies Rioja o Ribera… i, clar, un no pot per menys de pensar que si tinguessin algun Priorat, Montsant, Penedés o Terra Alta, la seva oferta milloraria molt...