"Suncioneta"

Avui és el Sant de la meva mare, filla de l’oncle Rafel de la Madrina i de Conxó de Raneta, tot noms que escric amb gran respecte i estima perquè eren persones d’una honestedat molt contrastada. Avui a casa tocaven els canelons d’estiu de la mare, presentats en forma de margarida en un plat gran i que, a més de la plasticitat evident, eren molt bons i apropiats per a aquesta època de l’any. Sovint recordo la mare, no em calen dates ni motius especials, la mare és en cada bri de cosa per on es desenvolupa la meva existència. De totes maneres, moltes felicitats, una abraçada al pare que deu ser per aquí prop. Una abraçada de tots tres, com solíem fer… 

Coses d'aquell temps

La mare m’explicava que la tia Cinta de la Càquera cridava a la meva àvia Conxó de Raneta i als veïns que havia cuit fesols, per si en volien una cullerada per al “calent” (col, arròs i fesols). També recordo que la mare solia explicar-li a la tia Julia de Boqueta el que feia a dinar cada dia i, quan trobava que havia gastat massa, li deia: “Suncioneta, vigila que per la gola es perden los barcos (vaixells)”. Bé, són coses de quan jo era un nen i esmorzàvem tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, i berenavem pa amb vi i sucre… i alguns encara som vius… 

Temps de flors

És Temps de Flors a Girona, on val molt la pena de fer una visita per gaudir d’un bany de primavera i un impacte estètic de primer ordre. Aquest any les escales de la catedral fan homenatge a Gaudí i la seva Cocollona (cocodril-papallona), amb trencadís, presideix tota la bellesa floral habitual. Quan parlo de flors sempre penso en el jardí que tenia la mare, les seves roses sobretot, amb les que tenia les seves converses i una cura especial i, com no, amb les orquídies de la Teresa, que amb ella ressusciten puntualment, mostrant sempre un espectacle de bellesa i color...

Hola mare!!

La mare no té un dia, tots els dies són de la mare, són para la mare… Si ja no la tens, per recordar-la i donar-li les gràcies per tot allò que t’ha donat amb tant d’amor desinteressat i, si la tens, és ara quan cal gaudir-la, però també pensar que per a ella som com a bocins de la seva pròpia carn. Hola mare, sembla que avui en volen fer pensar amb tu, diria que no cal, jo sempre et tinc present, la teva capacitat per protegir i estimar, el teu esforç per arribar fins i tot on no hi havia camí, el teu amor total i majúscul, per fer de mi, si més no, una bona persona… Un petó mare!! 

La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!! 

Un exemple de vida

Aquell plorar dels ulls de la meva mare, aquella llàgrima fàcil, emotiva, com si fluís gratitud per algun èxit a base de lliurament total, com ella solia fer les coses. Aquella abraçada que abraçava sinceritats, comportaments diversos i silencis múltiples. Aquell valor que la feia invencible, almenys a mi m'ho semblava, perquè posava l'ànima en la feina de cada dia i en la família. Aquella mare, Mare amb majúscula, que es desfeia més enllà de l'esforç i els límits dels quals s'estableixen en la moralitat i l'honradesa. Aquella dona era la meva bona i santa mare, un exemple de vida… 

Un exemple de vida

Sovint penso amb la mare, amb aquell alè temperat que sempre esdevenia en un ànim que es basava en l’esforç i el treball, i així em donava una confiança en mi mateix que m’ajudava molt per vèncer aquella timidesa crònica que mai m’ha abandonat del tot. La mare era, és, un exemple de vida, amb la bondat com a base de qualsevol actuació, però amb el caràcter i la fermesa necessària per aconseguir, sempre amb esforç i honradesa, els seus propòsits. Sovint penso amb la mare, l’amor més natural, el millor llibre de vida que podia llegir… 

Tinc ganes d'hivern

M’agrada més el fred que la calor, anar ben abrigat per no deixar passar les humitats, gaudir de les begudes calentes i una bona temperatura a la llar. Sempre recordo el foc a terra de les cases del poble, el braser de l’àvia i un jack de pell de be que tenia el meu pare. Recordo, com no, la sopa de la mare, la sopa i olla del diumenge, que ens feia passar el fred de l’hivern i la trobàvem boníssima. Bé, si el fred és sec i vas ben tapat, és un plaer, però si el fred és humit i et penetra, per molt tapat que vagis, la cosa no pinta tan bé. Doncs sí, tinc molt ganes que arribi l'hivern… 

La mare i les roses

Em ve a la memòria aquella imatge de la mare parlant amb les roses del seu jardí i, és clar, un esbrina la bellesa plàstica de la situació i li encantaria saber la resposta de les roses davant de la seva admiració. La mare era capaç, fins i tot, de netejar algun pètal de les roses, sobretot de les blanques per les que tenia una atenció especial, i gaudia de la puresa immaculada d’aquest roser tan especial. És tot un plaer per a mi tenir aquesta visió, reviure el somriure de la mare al pati de la casa del poble, feliç entre les roses del seu petit jardí de roses de color… 

Canyella

Sempre m’havia agradat l’olor de la canyella, la mare en solia posar al menjar blanc, una branqueta dins i, després, en pols quan ja el tenia al plateret. No fa gaire en vaig assabentar que la canyella actua de manera positiva quan tenim nivells alts de colesterol, així que, com que m’agrada també el bon gust que té, ara me’n poso una mica a la llet i, sobretot, al iogurt grec, que li escau molt bé i és molt agradable de menjar. Una amiga ens ha regalat un pot de canyella alemanya i cada nit li faig els honors com cal, la veritat és que la trobo boníssima. Bé, ho recomano… 

15 d'agost

És la Mare de Déu d’agost, el sant de la meva mare. La mare, aquella persona que sempre tens al cor i que mai oblides i, tot i que jo no crec en les celebracions ocasionals, quan arriba el sant o l’aniversari, o qualsevol data significativa en què la recordem especialment, fa que jo m'aturi, tanqui els ulls, que és quan hi veig millor, i contemplo, relaxat i ple d’amor i agraïment, la figura incomparable d’una persona íntegra, que ho va fer tot per mi i per la família, la mare, la meva mare, i en molts moments la mare de tots, tots aquells que van tenir la sort de tenir-la, viure-la de prop… 

La mare i la Teresa

Sovint penso amb les atencions que la mare tenia amb mi, allò del menjar adient i a punt, segons les seves possibilitats, la roba que majoritàriament em feia ella, sempre preparada, neta i planxada, apart de l’exemple i els consells adequats. Ara, amb la Teresa, molts cops sento el mateix. Amb el menjar sap perfectament allò que m’agrada, però encara sap millor allò que em convé i obra en conseqüència, fent que cada àpat sigui una autèntica delícia per al paladar. Al sortir de la dutxa, tinc la roba preparada i a punt, tot correcte en una convivència genial, sublim… 

Papa, caca i nona

Aquesta és una expressió que també havia sentit, sobretot a la meva mare, era semblant a una altra, que també deia molt, “Ofici del burgès, menjar, beure i no fer res”. Evidentment, feien referència a tot aquell que avui nomenaríem un paràsit social. La mare, que tenia amb mi com una obsessió en la meva educació, quan observava en mi alguna manera de deixadesa em llençava una d'aquestes frases, que a mi en fríen riure i que, després, quan ja vaig anar comprenent el significat, em van fer reflexionar i deixar la mandra i la deixadesa molt ben aparcades.

Una gola de llop

La tarda és fosca com una gola de llop, no sembla de primavera. A més, aquesta paraula em recorda una frase de la mare quan m’explicava que una veïna, quan veia que algú gastava massa en menjar, deia “Escolta tu, que per la gola es perden los barcos”. No crec que aquest sigui el nostre cas, tot i que les verdures i les viandes en general han pujat molt de preu. Sempre és un plaer recordar les expressions de l'àvia i de la mare, plenes de sentit i molt boniques i originals. Per la gola es perden els barcos, ja ho sabeu…

Dia de la mare

La meva mare era una persona entranyable, sempre se li notava aquella cara emocionada quan veia que el seu constant esforç en mi tenia algun resultat positiu. Jo l’he vist plorar de felicitat, l’he vist lluitar fins a l’extenuació per la família, l’he vist donar la cara per la veritat, i ho ha fet sense cap por i amb molta dignitat. La mare ha estat sempre el meu àngel de la guarda, fins i tot ara que ja no hi és és el meu punt de referència i reflexió més preuat. Dia de la mare, cada dia és el dia de la mare, de totes les mares sempre impagables…

Recordant la mare

Avui fa dotze anys que va traspassar la meva mare, la gent del poble la coneixia com a “Suncioneta de Rafelet de la Madrina, la dona de Pedro del Metge”, ja que el meu avi era el metge de Jesús i Maria. Recordar la mare sempre és una llàgrima i un plaer, la llàgrima és el sentiment per la seva pèrdua, però el plaer sempre és immens, tot recordant el seu esforç, el seu exemple, la seva entrega i el seu amor sense mesura a la família i a la vida. Suposo, mare, que t’hauràs trobat amb el pare i continueu la vostra felicitat que tan m’agradava de gaudir. Si voleu veure l’àvia, deu estar fent el sopar a Sant Pere, així que és fàcil de trobar i li doneu una bona abraçada de part meva. Sempre al meu cor tots plegats, petons!!

Les flors del pati

Per aquí, a la Costa Daurada, solc quedar bocabadat contemplant aquelles solitàries flors que hi ha en alguns penya-segats propers, però el que realment m’agrada recordar són les torretes de les finestres de la mare i el jardinet del pati. M'encanta anomenar-les com ho feia ella: floreta del dia, boquetes de conillet, arracades de la reina, floretes de Sant Josep, lliris blancs, clavells vermells, que feien una olor que ara sembla que ha desaparegut, i em deixo per al final la seva filera de rosers de colors, on destacava un impressionant roser de roses blanques…

Santa Suncioneta

Avui és el sant de la meva mare, la mare que no solament em va parir, sinó que em va construir, i algun cop fins i tot reconstruir, amb una actitud sempre positiva i edificant. Dins de la seva humilitat i poca salut, els meus pares m’han estat un bon exemple, un punt molt valuós al que sempre acudir per trobar les vies de solució a qualsevol problema, però sempre des de la decència i l’honestedat més absoluta. Moltes felicitats mare, avui ens faràs els teus famosos canelons d’estiu i els presentaràs en forma de margarida en un plat espectacular… i et recordarem i t'estimarem com sempre perquè avui és la Mare de Déu de l’Assumpció, el teu sant.

Algunes expressions de la mare

“El porten a ser bisbe”, quan veia que passejaven a algú que ja no disposava de les seves facultats físiques i mentals en condicions. “Qui no pot segar, espigola”, quan algú s’ajustava a les seves possibilitats reals. “Tal com vas te tracten”, fent referència a la manera de vestir i de presentar-te net i de manera correcta. “Si no t’importa el què diran, ja et pots fotre al riu”, i aquí jo a vegades no estava d’acord, però ella era molt curosa amb l’entorn i ho expressava així. “Fa ullets de "carinyo"”, quan de petit estava una mica empiocat i se’m posaven els ulls plorosos...

Sempre la mare...

La mare, la mare, la mare, com gaudeixo de recordar- la, de reviure-la, per poder tornar a sentir aquella sensació de gran sensibilitat en el seu amor incondicional. Ella m’obria la finestra i em despertava cantant, em tenia la roba preparada, generalmente feta per ella mateixa, i em tenia la llet a punt i un petit entrepà fet de tot allò millor que podia arreplegar i, entre riures i somriures, em donava els consells pertinents per a comportar-me bé a l'escola, tal i com ho feia a casa. La mare, la mare, sempre la mare…