El teu esperit

Sovint dormo i somio com un nen, cerco el teu esperit en la foscor i aquest es manifesta en forma d’estels que em van mostrant la bondat de tot allò que rebo de tu, que és un tot deliciós, sublim… Com no recordar aquella lucidesa en la manera d’obrar, la paraula justa que desperta, o controla, o, aclara, o proclama, o acarona… per la seva fermesa i veritat. I què dir del silenci, que regala prudència i respecte i que és també íntim amic dels somriures de complicitat més adients i meravellosament sans. Dormo i somio, i ho vaig sovint, i descanso feliç com un nen… 

Dormia feliç...

I jo parlava en silenci i m'escoltava i m'ho repetia fins que m’agradés, fins que m’emocionés, fins que veia que podria ser del teu interès. Després obria la finestra i deixava veure i escoltar a la lluna i, així com aquell que no fa res, em posava a escriure i allí t’ho deia tot i bé i bonic, i m’adonava que t’arrencava un somriure i, aleshores, m’adormia feliç…

La calma de la vida

La pau de la llar, la calma de la tarda, la migdiada a la meva butaca reclinable, còmoda, molt còmoda, a mida, especial, una música suau, una mena de fil musical triat amb molt bon gust, no massa alt, al punt… i, aleshores, Morfeo fa de les seves, m’entra la més espectacular de les nyonyetes, se'm tanquen les persianes i dormo plàcidament una hora.. Després em desperto com a més viu i recuperat, i amb ganes de seguir fent coses, encara que només sigui per demostrar-me a mi mateix que segueixo actiu i viu, molt viu encara…

Un petó de bona nit

Vaig a pesar figues al regne de la son, com diria Salvador Espriu, és a dir vaig a dormir, a descansar una mica i a somiar. Crec que com més gran em faig més somio i sovint me'n recordo d’allò que he somiat i em resulta com a divertit esbrinar d’on han pogut sortir aquests somnis, ja que tots tenen el seu origen en alguna cosa que has fet o has pensat. Bé, abans de dormir sempre va bé alguna cosa relaxant, una música apropiada, una lectura adient, un petó de bona nit, sentit, real, de cor…

Dormir bé

Se'm tanquen els ulls, em cau el cap… Saben allò de la son dolça, que no cal que et cantin ni res, només un bon llit amb un matalàs com cal i una temperatura adient… i a dormir. A vegades penso que és una sort el poder descansar bé, a la mare li costava una mica i ella sempre demanava que a mi no em passes igual. Un bon descans reparador per a tothom… 

Com abans

Les estrelles em somriuen, la lluna també ho fa, amb picardia maliciosa… Les orquídies són una manifestació a l'abast de la bellesa més artística, la nit mostra un preciós silenci en pau, la música s'esforça en no molestar, les parpelles em fan figa, tinc una nyonya prou interessant, aviat li faré els honors i aniré cap al llit a donar-li continuïtat. Llàstima, a la nit no prenc cafè, ara me'n prendria un i una cigarreta rossa, com abans, de jove…

Romper la rutina

Dicen que las mañanitas de abril son buenas para dormir, pero las de mayo son las mejores del año… Por eso, un día de estos voy a hacer caso omiso del despertador, o mejor no lo pongo, y me quedo a dormir hasta que el cuerpo aguante, o sea, aquello que llamamos una cura de sueño. Creo que hacerlo alguna vez estaría bien, salir de la rutina de la sana normalidad para saborear el placer del san queremos proceder de jubilado. Dormir siempre ha sido un gran placer… y duermo bastante bien.

Plaers de la vida

Després de sopar, mirava les notícies i m'he quedat adormit al sofà, ha estat una mitja horeta, però de gran plaer, la Teresa diu que fins i tot ha estat musical, amb uns greus més que lluïts. Després de dinar i amb el cafè, també li escau una mica de migdiada, la faig a la butaca reclinable, que és una meravella, i el plaer és també molt edificant i reparador. Proclamo el plaer de dormir i la facilitat que tinc per a fer-ho, no necessito cap ambient especial, puc fer-ho perfectament al tren, al cotxe, i no em costa gens quan canvio de llit, només cal que estigui una mica cansat…

M'he aixecat d'hora

M'he despertat una hora abans del meu horari habitual, eren tres quarts de vuit però jo pensava que ho eren de nou, me'n he adonat quan ja m'estava vestint i aleshores ja no me tornat a gitar. Miro per la finestra i la calma és total, no passa ni l'aire, anit la merengada del barri va celebrar la Champions fins tard i ara deuen dormir plàcidament… Un colom descansa damunt d'un aparell de l'aire condicionat i les orenetes encara no donen senyal de vida, cap soroll, ningú a la plaça, és diumenge, avui a dos quarts d'onze final de la copa de la reina… El Barça ha guanyat per 6-1, el Barça ha fet el triplet, llàstima de la Champions!!

La bonança del teu somriure

T'he vist dormir i ho fas amb la pau i al bon son d'aquell que té la consciència tranquil·la, fins i tot se't dibuixa un somriure fi, de plena satisfacció. A mi m'encanta mirar-te, experimento continuïtat amb el somriure, ho faig com aquell benaurat que, assegut prop de la pau i del bé, doncs així, ha trobat la bonança, la pau i el bé que dona el teu somriure.

Mañana duermo

Es sábado, mañana duermo hasta que el cuerpo quede satisfecho, alguna vez lo hacemos, sobretodo ahora que ya se acabaron las campanas, los timbres y las músicas. También terminaron las preocupaciones por los alumnos y todo lo que comporta ser tutores de una clase, de todas formas, siempre dije que para descansar hay que estar cansado y es entonces cuando se agradece la oportunidad de una buena desconexión. Bien, es todo un placer, un día cualquiera, practicar el san queremos dormir, hasta que el sol te arranque una buena sonrisa.

Estic empipat

M'han trencat la migdiada, sembla que els nens del barri s'han posat d'acord i a les quatre han acudit a la plaça, sota la meva finestra, a fer el seu partit de futbol, avui amb uns xiscles espectaculars, d'aquells aguts que tant em costava de poder aguantar al pati de l'escola, doncs avui els he tingut en escreix, però bé, he acabat mirant el partit. Quan ja s'han calmat una mica i semblava tot més racional, m'ha trucat un amic del poble, amb ganes de xerrar i recordar els vells temps… Bé, ja m'ha passat, demà més i si és possible amb una bona migdiada reparadora.

 

La siesta

Quién me iba a decir a mí que acabaría amando la siesta... Recuerdo a mi madre obligándome, en los calores del verano soleado, siesta que no se discutía, impensable circular a pleno sol, y yo las odiaba, además me impedía jugar al fútbol con los amigos que también se escapaban de su cama. Ahora es otra historia, la vida del jubilado tiene sus placeres delicia de selección, así que después del paseo matutino (4 km), una buena comida de la Teresa... y siesta en mi espectacular butaca automática, gran invento, por sus prestaciones y comodidad. No, no la perdono, la gozo, la agradezco, me regenera y me levanto como nuevo.

 

Un dormir de quatre estrelles

Un bon llit, la pau de sempre, el refugi, la calma, vacances… Sempre l'estada al poble es un retorn a casa i, com repeteixo tantes vegades, torno a ser un nen, o no tan nen, i viure i reviure la dolcesa dels amors de la sang i dels amics. Fins i tot, ara dormo millor... i com les vacances ara ja són indefinides, doncs encara fa que la tranquil·litat sigui més evident i pugui dormir fins a quatre estrelles, és a dir molt bé, i amb molta felicitat...

 

Noches de paz

Suelo levantarme antes de lo previsto... ya lo hacía cuando trabajaba y ahora, ya sin despertador, también lo hago, parece que mi cuerpo, cuando ya ha dormido lo suficiente, se levanta sin hacer ruido y busca raudo la sonrisa amada, que no tarda en acariciar y bendecir con un aromático café… Es jueves, hace frío, estamos a cinco o seis grados, y vamos ya con buena marcha hacia los tiempos navideños, aquellos de diciembres congelados y pesebres de muy buenas esperanzas y noches de paz...

El silencio del domingo

Me encanta el silencio del domingo, el barrio duerme, descansa, no se oye ni la máquina infernal de las obras cercanas, la mañana es fría, algo húmeda, no suenan los despertadores, la gente se da la vuelta, algunos  duermen hasta que el cuerpo aguante y así se vengan de los excesos de la semana donde se levantan de madrugada para ir a trabajar. Me encanta el silencio del domingo, la sonrisa del bien dormido...

 

Contar ovejitas

Hay alguna noche en la que no se duerme bien, pero yo nunca entendí aquello de contar ovejitas... uno piensa en lo que ha hecho durante el día, incluso en lo que no ha hecho, o en lo que pudo hacer mejor, pienso en el último partido del Barca, como jugaron, como fueron los goles y quién los marcó, en lo que podríamos hacer mañana, para hablarlo con mi santa y vivirlo lo mejor posible… Es curioso que al acostarme o me quedo frito en el acto, o tengo algún buen momento de los que me reconforta con mis convicciones de seguir siendo buena gente… ¡Felices sueños amigos!

 

És la vida...

He caminat pel pis i pel replà de l'escala, més d'una hora, ens hem dutxat i perfumat i hem escoltat música. Hem dinat col-i-flor al forn amb beixamel i formatge, després d’una amanida verda amb fruits secs, aigua, una poma i un cafè... com podeu veure tota la bondat del món mundial.Hem fet una bona migdiada i ens adormit i tot durant una horeta, i després hem fet dues partides de Rummikub i hem empatat. Hem escrit, llegit i hem parlat i ens hem vist amb el Pere, el nostre fill, i hem aplaudit als sanitaris a les vuit, i he passat les coses a la tauleta, i he tornat a escriure, i llegir i sopar, i les notícies, i… bé, és la vida, desats!

La siesta

A veces la hago de un tirón, otras me cuesta conciliar el sueño, sobretodo ahora que voy bien servido, otras me veo tan relajado y cómodo que no me importa ese estado delicioso de semiinconsciencia, pues gozo de un estado de bienestar general perfecto. Recuerdo que, de joven, cuando no la dormía bien solía levantarme con dolor de cabeza, ahora no, si duermo, bien, y si no, también, ¿será que me hago viejo?

La siesta es una fiesta

Suena el despertador, la maravillosa siesta ha terminado, tocan baños termales... pero hoy incido en la magnanimidad de la siesta, el poder de seducción, la regeneración total, el placer infinito, el descanso reparador, por si te queda un atisbo a recomponer, o un sueñecito que te cuente el cuento de la lechera, pero... amigos, pónganle música de solemnidad, la siesta es una gran, inmensa, fiesta...