Els ulls dels nens

Diuen que no hi ha res millor que el somriure d’un nen, l’entusiasme, l’esperança i els ulls com a taronges quan venen els Reis. Costa, però han d'anar a dormir aviat perquè, en despertar, la seva ànima infantil els accelerarà el cor, un cor que rebrà diferents i variades manifestacions d'amor total. A la meva escola de La Salle de Reus teníem un dia dedicat a que els nens poguessin portar a l’escola la joguina que més els havia agradat. Era una mena de festa de la il·lusió. Els ulls dels nens eren tot un poema d’entranyables sensacions.  Ara gaudeixo de veure’ls jugar…

Tortell de Reis

Aquests són temps entranyables on recordes família i amics que ens han deixat però que sempre tindrem al cor. Quan s'apropa el dia de Reis, sempre penso amb el meu millor amic del poble, Josep de Tacos, gran amic i millor persona, que aquest dia sempre venia puntual a portar-nos el tradicional tortell de Reis i, amb un somriure d'orella a orella, ens recordava allò de la fava… “si et surt l'any vinent has de pagar el tortell”. Una forta abraçada al cel, company, quants bons moments vam passar…

Els Reis d'Orient

Recordo que, de petit, agafava una senalla d’espart, que ens havia fet l'estorer de davant de casa, i anava a l'hort a fer herba per als cavalls i, en passar pel pati de l’àvia, agafava unes panolles de panís i un grapat de garrofes que el padrí tenia per al matxo. Amb el cabàs ple, el posava a la finestra i, amb tota la innocència del món, i amb una il·lusió de nen total, esperava l’endemà per veure si havien menjat i què m’havien deixat. Recordo les meves pilotes de goma i fins i tot una de cuir, amb corretja, que semblava de reglament. També recordo un carretó de fusta, que després el pare em va pintar amb els colors del Barça. Us desitjo uns Reis carregats de salut, pau i amor, si hi ha tot això, la resta ja ve sol. Molt bon tortell a tothom!!

El regal són els pares

Avui l'amic Salvador Ribes, de Deltebre, ha publicat unes paraules que m'han semblat força interessants, diu alguna cosa així com: "De més gran vaig descobrir que els pares no eren els Reis, els pares eren el regal". Els pares, des de la perspectiva d'un nen, són la millor companyia, la millor defensa, protecció, la millor aliança, la millor joguina, el millor tresor, la millor complicitat… Els pares tenen, segur que el tenen i molts fins i tot el troben, aquell temps que tant estimen i necessiten els fills, aquell temps on els nens s'obliden de les joguines perquè els pares són el regal de Reis, de tots tres Reis, del Tió i de qualsevol Pare Noel ben carregat…

Ull amb la fava!!

Tothom parla del dinar de Nadal, els galets, el xai al forn, la llagosta, el llamàntol, el bon vi i el cava brut, i les neules i els torrons, és clar. També són famosos els canelons que, evidentment, ja no es fan de restes del gall d'indi o el capó de Nadal, sinó d'un bon rostit a la cassola recent fet. Menys es parla del dinar de Reis, potser perquè ja estem una mica tips de tot i ja procurem començar a fer la bondat adient amb algun peixet a la planxa i una mica de fruita, però… encara toca el tortell. Ull amb la fava!!

La felicitat als ulls

L'expressiu somriure dels nens, la felicitat als ulls, l'emoció, la il·lusió total posada amb l'esperança de què els seus desitjos, tan ben escrits a la carta als Reis, serán escoltats i complaguts. Ells ja han procurar complir, bones notes, molt bon comportament, han fet bona herba per als camells i, ara, les seves cares són un meravellós poema. Alguns no dormiran, tot i que la dita és que avui ho han de fer ben d'hora… Bon Reis a tothom!!

Tortell de Reis

Aquests són temps entranyables on recordes família i amics que ens han deixat però que sempre tindrem al cor. Quan s'apropa el dia de Reis, sempre penso amb el meu millor amic del poble, Josep de Tacos, gran amic i millor persona, que aquest dia sempre venia puntual a portar-nos, el tradicional tortell de Reis i, amb un somriure d'orella a orella, ens recordava allò de la fava… “si et surt l'any vinent has de pagar el tortell”. Una forta abraçada al cel, company, quants bons moments van passar…

Joguines i regals

Aquests dies de després de Nadal ja es veuen les joguines noves i els regals que ha portat el Pare Noel… en el meu temps, els nens havien d'esperar a la nit de Reis, però bé, tot sigui per la festa i el consum. El típic pare jove que li ensenya a la seva filla a anar amb la bici nova: mira al davant, no et preocupis que jo agafo el seient de la bici… La pilota de bàsquet de reglament, que peta al terra com un espetec de tro, i la pilota de futbol, que garanteix els partidets a la plaça i la cridòria habitual…

Santa inocència

Recordo haver anat a fer herba per als cavalls i després posava la senalla a la finestra, i fins i tot afegia una mica de moresc, per allò de què els animals estiguessin més contents. Després, escrivia la carta als Reis, procurant sempre de no passar-me en demanar massa coses, i mai m’oblidava d'explicar que havia estat un bon nen, tot i que alguna vegada feia enfadar la mare. Bé, santa innocència, una bona pilota era la meva alegría de cada any i em feia molt feliç i agraït...

Carta als Reis

Com cada any, he fet una carta al Reis, evidentment no he demanat joguines per a mi, tot i que he pensat en allò de la pilota i les cartutxeres amb pistoles de plàstic… Sempre demano salut per a tothom, considero que si una persona està bé, tan físicament com mentalment, podrà comprendre i actuar en conseqüència per a cercar una forma de vida adient. Demano responsabilitat als polítics electes, que no perdin el cap un cop han aconseguit el propòsit de manar. Demano també qualitat humana en aquests temps en què gairebé tot sembla deshumanitzat i, sobretot, seny i sentit comú, o acabarem fent-nos mal de forma irrecuperable. Un bon any sense Covid i amb treball i molt d'amor i pau!!

Reis

La il·lusió dels nens rega sempre els temps de pau i és quan un nen somriu quan pren sentit la vida, i tot és sà, blanc i natural, la bondat surt de cada cor emocionat i es passeja per la nit de Reis agafant formes de generositat i de tota mena de sorpreses positives. I els nens van a dormir aviat, tot i vigilant el menjar dels cavalls i que les finestres no estiguin del tot tancades, a més de recordar per darrera vegada les seves bones notes i que ha estat un bon minyó. El matí del dia de Reis, cap nen sense pa, tampoc sense joguines, és clar, però cal reflexionar…

Me lo pido...

¡Que vienen los Reyes! Y yo me lo pido… y lo canto y lo proclamó a los cuatro vientos y a los otros, pido salud, paz y bien, amor, bondad, generosidad, un mundo sin rencor, con respeto y más perdón. Me lo pido… una lluvia de sonrisas con pan, un mundo con trabajo estable, para gente responsable y sin explotadores. Me lo pido… la alegría de los niños, la sabiduría de los libros, la paz de la escritura en la plácida noche, donde los sueños se pasean entre los humos de un aromático café. Me lo pido… la proximidad de los míos y de los otros, que están tan cerca que también son míos y los abrazo…

Han vingut carregats

He estat molt bon minyó, aleshores els Reis han vingut molt carregats, també vaig fer herba per als cavalls i han estat molt contents… Un Alexa, un Rummikub, un jersei, un pijama, un dòmino, un parxís i un viatget a Tenerife que ja tenim a punt per finals d'aquest mes de gener. Sobretot m'han portat agraïment, perquè tinc una jubilació prou bona… i gaudint de la gent que més m'estimo molt prop.

Noche de Reyes

Mi madre le encargó a un carpintero, vecino y amigo, una carretilla de madera, una verdadera obra de arte artesanal. A cambio, ella le hizo un par de pantalones… y todos tan felices. Mi tío Benjamín solía ir por detrás de la casa, para hacer ruidos, vaciar la hierba de los capazos y depositar los regalos que nos habían dejado sus majestades los Reyes Magos de Oriente. Santa inocencia, bendita inocencia, gloriosa felicidad total…