Gran dia

El nostre fill fa uns dies de vacances i ha vingut un dia per a estar amb nosaltres. Per celebrar-ho hem anat a dinar al restaurant Les Tines de Renau, que ja s’està convertint en un dels nostres preferits. Hem menjat molt bé, molt sa, molt natural, tenen sobretot una brasa molt bona i la brasa a vistes, vull dir que es veu des del menjador, i fa molta patxoca. Passar una estona amb el nostre fill és per a nosaltres una plenitud d’emocions que sempre vivim amb gran intensitat, tot i que ens veiem sovint per videotrucada, però contactar personalment sempre ens reconforta… 

Dinar d'aniversari (2)

Lloc, restaurant “Can Mañá”, de La Ràpita, comensals quatre, la Teresa i jo, el nostre fill, Pere, i la cunyada Marcel·la, germana de la Teresa. Teníem reserva i puntuals a les dues ja érem allí, a més ho teníem clar, volíem un menú Mañá amb un vi blanc de Batea, i així ha estat, tot fresc, tot bo, tot ben fet i ben cuinat, fent d’aquesta mena de menú degustació, que acaba amb un deliciós arròs pelat, una meravella i un cant per als sentits. Ho hem segellat amb unes postres de la casa i un cava brut per brindar per la salut de tots els comensals i de la família i els amics en general. De nou i de sempre moltes felicitats senyora meva, per molts anys més, sempre gaudint en la pau i el bé habitual…

Sorpresa!!

La sorpresa ha estat consumada, turbot, gambes i quatre musclos han fet un suquet espectacular. Com sempre la Teresa ha estat magistral i el vi blanc de Gandesa de 14,5º ha acompanyat meravellosament. La reacció del nostre fill ha estat l’esperada, tot confirmant que els menjars de mama, com ell sol anomenar, són una cosa única. De postres hem menjat un pastisset fet amb cabell d’àngel i amb la recepta de les nostres mares. Bé, ara cap a Tarragona i se suposa que farem bondat, que ja toca…

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

Aniversari del Pere

Estic agraït per ser, per veure, per viure, per sentir i presenciar, observar, comprendre, per acabar estimant com a principi i final de tot plegat. Tenir un fill és un d’aquells regals que et fa la vida, i gaudir de la infantesa i de l’adolescència, ben a prop, i després la joventut tenint sempre cura d’una bona relació plena i complementària és molt edificant. Hem fet un bon dinar de celebració i hem gaudit de la seva bonhomia que persisteix de manera encantadora, tot i la nova volta al sol. T’estimem fill, feliç aniversari, esperem que siguin del teu gust els nostres regals fets amb tot el cor…

Celebració amb el nostre fill

Hem tornat a celebrar el meu aniversari amb el nostre fill, ja que el dia 24 treballava i no hi va poder ser. Hem anat al restaurant Vistamar, a Hospitalet de l’Infant, un lloc preciós a peu de mar, on el paisatge blau et relaxa d’allò més bé. Hem fet una bona graellada de peix, amb un vi blanc de la Terra Alta prou bo, però no hem estat de sort perquè no tenien panna cotta, que és el seu postre estrella. Bé, hem estat molt bé, com cada estona que passem amb el nostre fill. Hem fet alguna foto, però la que més m’ha agradat ha estat una on estem els tres, estem molt guapos, eh que sí?

Dinar d'aniversari

Hem dinat amb el nostre fill… ens hem trobat a Calafat, al restaurant Les Veles, a tocar del circuit i prop del mar. Ell ha vingut de Deltebre i nosaltres de Tarragona, tots dos tenim una mitja hora de camí, així que a les dues ja érem a taula. Uns entremesos a base de pop a la gallega, calamarcets i unes croquetes delicioses. De plat la Teresa s’ha menjat un llenguado, jo unes costelletes de xai a la planxa i el Pere un tataki que, segons ens ha dit, estava espectacular, tot i que a nosaltres l’aspecte d’estar la tonyina crua no ens acaba de fer el pes. Ens hem begut una ampolla de cava Rendé Masdéu, de molt bon beure. Ha estat un dinar de pau i bé i molt d’amor. 41 anys de casats, pinta bé i encara en volem més, ànims!!

Primer bany de l'Ayla

El Pere s’ha emportat la gosseta a la platja, ha fet el primer bany d’aigua salada i fins i tot diu que ha nedat una mica. L’Ayla té tres mesos, és preciosa i és admirada per tots els que la veuen per primer cop. Quan han arribat a casa estava molt cansada, però el meu fill l’ha dutxat i l’ha netejat ben bé, amb un sabó especial per a gossos. Després ha menjat amb la mateixa gana i voracitat de sempre i s’ha quedat adormida al seu llit. Avui ha viscut un dia diferent, tot i ser molt joveneta, un cadell. Com podeu veure, aquesta preciositat ens té el cor robat…

En Pere i l'Ayla

Ha vingut el nostre fill i la seva gosseta Ayla, que ara té un parell de mesos i escaig, perquè li han de posar la segona vacunar i llavors ja podrà moure's amb més llibertat. En Pere està molt content perquè la cadelleta està molt desperta i és molt divertida, no para quieta i ho mossega tot amb unes dentetes que ja comencen a punxar com cal. L’Ayla menja amb una voracitat que impressiona i es veu créixer dia a dia. Ara el nostre fill ja ha començat a ensenyar-li coses, per exemple ja sap que ha de seure abans que li doni algun premi. La situació promet molt…

No, però sí!!

En Pere, el nostre fill, i jo sembla que no estem massa al dia d’allò que caldria menjar en aquest cop de calor que fa avui. Som a Deltebre i ahir la Teresa ens va preguntar que voldríem dinar avui i el Pere va respondre “coses de mama”, com per exemple “calent”, és a dir, col, arròs i fesols, la qual cosa a mi em va semblar perfecte i vaig confirmar el desig de viva veu. Després, analitzant tots els conceptes d’arrel familiar entranyable i definitiva, em va semblar que ho gaudiríem, no en tinc cap dubte, això sí, el deixarem gelar una mica i posarem l'aire condicionat a tota pastilla…

Molt, molt eixerida...

Parlo de la gosseta del Pere, l’Ayla, durant el dia roman sola a casa, tot i que el meu fill la vigila amb la webcam i a l’hora d’esmorzar a la feina no es pot aguantar i la va a veure i xerrar i fer-la moure una mica. Avui ens ha enviat un parell de gravacions on demostra que, tot i ser un nadó, és molt eixerida i entremaliada i ja té unes dentetes que punxen molt i pot menjar-se el pinso sense cap problema. Comença el procés educatiu, ara tindrà una bona feina, però és allò de què si et ve de gust no costa tant…

Es diu Ayla

Aquest és el nom de la nova gosseta d’en Pere, té un mes i mig i,, com podeu veure a la foto, és l’animaló més bonic en què un pot somiar. El nom l’ha triat el meu fill, és un nom d’origen turc que significa resplandor de lluna, també hi ha una pel·lícula que es diu “Ayla, filla de la guerra”. Bé, és un nadó però ja va menjant el seu pinso i també l’hem vist veure aigua i, fins i tot, ha fet unes gotes de pipí  i també una mica de caca. La carona ens recorda a la Lucca, que mai oblidarem, ella tenia 3 mesos i estava més refeta, però és també molt agraciada i mou la cua amb gràcia…

Recordant el meu nen

Avui he pensat en aquells ullets de "carinyo", en aquella veu que semblava estereofònica de nen empiocat. Avui, sovint ho faig, he pensat amb el meu fill quan era petitó, he tornat a mirar les seves fotos que tinc penjades per tota la casa. Recordo emocionat al nen petit, la seva abraçada, aquella expressió tan nítida que va tenir tan aviat i que ens deixava totalment cofois. Aquell nen que m’esperava per anar a caçar animalons i després tenir-ne cura i alimentar-los. Bé, el nen sempre serà el nen, el nostre fill estimat…

La Plaça dels Infants

Avui he passat per la Plaça dels Infants, és un lloc de bons records ja que, de petit, acompanyaven al Pere per agafar el bus que el portava fins al col·legi Sant Pau. Hi ha una font, ara malauradament buida, on hi havia peixets i el Pere s’apropava i es posava al costat dels dos infantas de bronze i aleshores semblava que en lloc de dos n’hi havia tres. Bé, bonics records del meu fill de petit… i de sempre. Sempre m’assec una bona estona, és prop de casa i és molt prop de les escales mecàniques que tant m’agraden de pujar. La Plaça dels Infants un molt bon indret…

Felicitat...

Un cel de plom humit, no plou aigua, plou pau i bé, la gent porta el somriure a flor de pell, cada dia és el dia més internacional de l’abraçada, algunes acaben en petó, sentit, sincer, de cor a cor. Sento l’olor del cafè, la reina de la casa fa presència, la llum dels seus ulls il·lumina la meva ànima. Comença el dia, arriba el nostre fill, som aquí, som molt feliços tots!!

Dinaret amb el Pere

Hem celebrat el seu aniversari, ja que el dijous ell va treballar i no podía ser. Hem anat a la urbanització Calafat de l'Ametlla de Mar, on hi ha l'espai gastronòmic del restaurant Les Veles. Allí hem fet un menú molt agradable i molt correcte i sa, on tots els seus productes són els habituals de les Terres de l'Ebre, musclos i cloïsses de Deltebre, llagostins de la Ràpita, arròs del nostre, etc. En el menú hem provat alguna d'aquestes coses, realment deliciosa. Li hem fet un regalet que li ha fet molta il·lusió i hem passat una meravellosa estona amb el nostre estimat fill…

Aniversari d'en Pere

Tenir un fill és la màgia que certifica la plenitud de l'amor, des del primer plor fins a aquell plaer que experimentes en cada somriure de vida que va encadenant al llarg del temps. Avui fa anys el meu fill, el nostre fill estimat, i sembla com si fos ahir, érem a casa, a Tarragona, amb la sogra que va voler la Teresa que hi fos, i vam haver de córrer fins a l'hospital de Santa Tecla, i allí va néixer la criatura més preciosa del món mundial, que és el fill per a tots els pares que l'esperen amb deler. Bé, podria allargar la història de la nostra vida, però només comentaré que hem fet allò que era al nostre abast per la seva educació i formació integral i que, ara i des de sempre, ens sentim molt orgullosos de les seves formes i, sobretot, del seu fons senzill, tendre i humà, que tan bé el caracteritza. Per molts anys en pau i bé, estimat fill. Moltes felicitats, totes!!

Menjars de mama

Som a Deltebre, el Pere i la Teresa han anat a comprar a un supermercat, la mama li pregunta pregunta què vol per menjar aquests dies, i el Pere, el nostre fill, li diu "fes menjars de mama, que de verdures i amanides ja en menjo sovint”. La mama ens ha fet calamarcets amb ceba, allò tan rebò que es queda amb oli i que s'ha de sucar amb pa sense remei. El següent menjar de mama serà un estofat de vedella amb patates, la qual cosa igual fa més d’un any que no en mengem. Bé, la mama és la mama, un ser excepcional que, a més, cuina com els àngels i nosaltres ho aplaudim…

Biologia

Sempre he pensat que el nostre fill Pere hagués estudiat Biologia, sobretot per la seva afició a tota mena d"animalons. Unes papallones, unes marietes, uns capgrossos, o unes petites granotes, o alguna tenca petita que podia agafar quan anàvem a la recerca d'alguna cosa, ell intentava alimentar-ho a casa i, ja de petit, tenia una mena de zoo infantil improvisat. Recordo que al pati tenia una petita bassa, on observava tota la metamorfosis de la granota. Bé, no ha estat així, que sigui per a bé!!

Celebració al restaurant Xaloc

Ha vingut el nostre fill i hem anat a dinar al restaurant Xaloc, al Serrallo. Hem fet un àpat espectacular, com sempre hem menjat el seitó fregit amb farina de cigrons, que és una meravella de bo, hem provat també la sípia al Chartreuse, amb ceba i tot, rebona, i de plat principal i un regal per als sentits, un llenguado cadascú. No hem fet postre, només un cafè curt, el vi ha estat un Viña Esmeralda, fresc, prou bo, tot i que jo sóc més de vi negre, però amb peix toca blanc…