Festes majors

Pel mes d’agost se celebren les festes majors de molts pobles de les terres de l’Ebre. Jo recordo especialment les que feien a La Cava, que eren reconegudes com unes de les millors de la comarca. Recordo les tendes que es muntaven on es feien uns berenars espectaculars i, sobretot, les nits de ball, on venien els millors cantants del moment. Les festes de Sant Roc eren esperades amb totes les ganes del món, ja que per a moltes persones eren les úniques festes que podien fer, això si no s’avançava la sega de l’arròs i tot se n'anava en orris. Bones festes!! 

Més pobles

Encara som a Peníscola… Avui hem visitat dos pobles més, tot i que Cervera del Maestrat ens ha semblat molt empinat i no ens hem atrevit a pujar per aquells carrers, tot i que sí hem estat a un antic molí que hi ha abans d’arribar i hem fet algunes fotos, hi ha un museu, però estava tancat. Primer havíem passat per Càlig, on aquí sí hem vist per fora l’església de Sant Llorenç, per dins, tot i que estava oberta, no hem pogut veure gaires coses perquè era a les fosques i, com sempre, hem fet foto a la Casa de la Vila, i a la una ja érem a l’hotel, ben impregnats del paisatge tan estimat i ben conegut de la Mediterrània, on destaquen els ametllers florits, que són preciosos, i uns camps de carxoferes impressionants…

Hem anat de pobles

Seguim a Peníscola, avui hem anat de pobles. Primer hem visitat Alcalà de Xivert, on ens ha agradat molt l’església de Sant Joan, tant per fora com per dins ja que avui, com és diumenge, hem tingut la sort de què era oberta. Després hem anat a Torreblanca, on també era oberta la seva església de Sant Bartomeu, no tan maca com la d’Alcalà de Xivert, però que també té la seva gràcia i els seus devots. A Alcalà de Xivert ens hem fet una foto on podia posar el cap i quedava vestit de templer, que sembla per aquí campaven d’allò més bé. Bé, ha estat una sortida plàcida i instructiva…

Un poble feliç

És un poble tranquil, feliç, en pau, que viu la seva democràcia gairebé apartat del soroll de la resta del món. No, no fàbrica armament, perquè no pensa atacar a ningú, ni tampoc que pugui ser atacat. És com aquell poble blanc de la cançó, que diu que pels seus carrers de pols i pedra, per no passar ni va passar la guerra. Només l’oblit de tothom camina lent, potser afortunadament per a tots ells, segur…

Avui, sis pobles...

Pobles de muntanya, simpàtics, empinats, petits, acollidors, amb les seves teulades típiques de pissarra ben inclinades i preparades per a la neu. Bolvir, Ger, All, Bellver de Cerdanya, Talló i Alp. Potser Bellver ja és una mica més gran i l’església de Santa Maria Talló sembla que va ser la catedral més antiga de la Cerdanya. Als altres pobles també esglésies romàniques, com la de Santa Cecília de Bolvir, que data del segle dotze, o la de Santa Coloma de Ger, la de Santa Maria d’All. Hem dinat a Alp al restaurant Cal Padrí, que ens el van recomanar, però no ens ha acabat de fer el pes... bé, però no tant com per tornar. Demà cap a Tarragona, hem fet una molt bona sortida, la recomano de totes totes, m’ha impressionat…

Al meu poble

He estat a Deltebre i, sempre que sóc al meu poble, penso que encara en queda d'aquell poble que recordo de petit i que mai oblidaré. Encara hi ha moltes cases que tenen el seu hort prop, amb tots els productes de temporada, també el seu galliner, amb ous i carn de ploma a l'abast, a part del riu i el mar i les basses, on tenen peix fresc també a l'abast. Si penses que un nebot que viu a Tolosa m'explicava que una bossa amb tres o quatre pebrots li costen gairebé quinze euros, veus la gràcia de ser al poble… 

Bona sortideta

Hem anat a Bellvei, hem fet fotos al castell de la Muga i a l'església de Santa Maria, hem fet un cafè i hem anat cap a l'Arboç i ens hem endut una sorpresa, és tot molt bonic, la Giralda de l'Arboç, l'església de Sant Julià i per qualsevol cantonada hi ha alguna portalada, finestra, mirador, o façana força interessant. Per acabar, hem anat a Castellet, que evidentment també té el seu castell i, sobretot, el pantà de Foix que, tot i la sequera persistent que estem patint, té una mica d'aigua… Bona sortideta!

Respiro poble

Respiro poble, respiro casa, pares, les fotos de tots, l'habitació de cadascú, el pati, els rosers, els carrers que donen a Les Goles de l'Ebre, ara tots recent asfaltats i bonics, sembla que al barri li han netejat una mica la cara… El pati, el pi, el llorer, el llimoner, alguna suculenta bonica, algun cactus original, áloe vera a dojo, unes gallines que van ponent algun ou, la Lucca que ja té 9 anys i que és tan dolceta com sempre… El meu poble, la meva infantesa tan estimada…

Gastronomia d'Alcalà-Alcossebre

M'ha fet gràcia veure que el seu referent gastronòmic és la "tomata de penjar", que es veu que són especialment bones per fer el "pa amb tomata" i que, al mes d'octubre, celebren una fira dedicada a aquest producte. També dintre de la seva gastronomia, destaquen productes locals com les ametlles, l'oli d'oliva o les carxofes. Els plats més populars són "l'olla gaspatxera", el "suquet de peix" i diferents varietats d'arròs. Hi ha també una gran tradició en pastissos artesans que es venen amb el nom de "Pastes de sempre". Bé, sembla bon menjar i molt sa i variat…

Alcossebre

Població de la ruta dels templers que pertany a l'ajuntament d'Alcalà de Xivert, passeig marítim immens amb moltes palmeres, carril bici, bancs per seure i, allà al fons, el far, normalet, com la parròquia del poble, que no té res d'especial, ja que és dels anys 60-70. Hem fet un talladet i quatre fotos per algun raconet de costa que ens ha semblat bonic i també alguna al port. Bé, ja som a l'hotel, a quarts de dues a dinar! Anit vam poder veure el partit del Barça i va guanyar, el VAR, va haver de rectificar a l'àrbitre Gil Manzano…

Alcalà de Xivert

Ens hem aturat relativament prop de la parròquia de Sant Joan Baptista i ens ha sorprès perquè ens ha agradat molt, amb uns frescos força interessants, en lloc de les clàssiques escultures, i una construcció que a mi m'ha recordat a Florència. Aquí, al costat de la parròquia, hi ha el camí dels templers que porta a un castell, però a nosaltres ja ens fan una mica de respecte les pujades i l'arribada en cotxe, segons ens han dit en l'oficina turística, no era massa bona. Bé, bon diumenge, molt bon temps, una mica d'aire que no molesta, bona estada…

Benicarló

Avui ens tocava visitar Benicarló… l'àvia em parlava de les "benicarlandes", que venien a Deltebre a vendre fruites i verdures i avui ho hem vist de prop, és a tocar de Peníscola, a uns 4 km i escaig. Hem sortit per l'Avinguda del Papa Luna, i a Benicarló també hi ha una avinguda amb aquest nom, ens hem aturat, ara encara hi ha lloc per aparcar per tot arreu, i hem fet un talladet a 26º de temperatura. Hem fet una visita a la parròquia de Sant Bartolomé, hem fet fotos ben maques i hem descansat una mica. Després volíem veure l'ajuntament i resulta que el teníem just davant i també li hem fet fotos, també del port i d'alguna casa blava que hem trobat forca interessant. Aquesta tarda hi ha una desfilada de ninots, però nosaltres tenim patit del Barça femení i no ens el perdem per res…

Viva mi pueblo

La era, el pajar, una gallina clueca, otras picoteando todo lo que encuentran, unos patos, unas ocas y un corral con dos cerdos esperando que les llegue su San Martín… Una higuera de higos negros, un columpio colgado de una de sus ramas, una cuerda alta con ropa tendida, otra donde se están secando las anguilas abiertas por la espalda… Una vaca rumiando, un caballo comiendo alfalfa en su cuadra, una cisterna de agua potable y un pequeño horno familiar… ¡Viva mi pueblo, sano y hermoso donde los haya! Por muchos años, por siempre que pueda verlo así…

Un paradís

Recordo de petit les cases del meu poble, orientades de cara al sol, on en alguna adreça posava "calle diseminado". Totes tenien el seu hortet, un galliner i, fins i tot, alguna tenia el seu forn de pa familiar... al galliner algun gall d'indi, gallines ponedores i algun pollastre per poder fer un bon rostit a la cassola el diumenge i, al costat, un hort on es feien quatre cols, alls tendres, tomàquets, pebrots, albergínies, patates… El meu poble, lliure, natural, tot i l'abandonament administratiu, sempre ha estat un paradís.

Anar de pobles

La Teresa i jo solem anar de pobles, sobretot si són vells i tenen alguna història interessant, algun castell antic, un paisatge on fer descansar la vista… i una gastronomia on llepar-se els dits, per la seva tradició i originalitat. A mi m'agrada contactar amb alguna persona del poble i preguntar-li pels llocs recomanats, pels productes típics, on aconseguir-los i on poder menjar allò que al poble saben fer tan rebò i n’estan orgullosos. Anar de pobles, sense horaris, amb tota llibertat...