Un lloc per estimar

Anem de la mà fins la font, allà al mig del bosc que presideix el Pont de Diable, allí ens esperen els nenúfars amb les seves fulles surant a l’aigua i algun flor blanca que comença a ensenyar la preciositat dels seus pètals. Damunt de les fulles, algunes granotes raucant, estan com de festeig, com nosaltres, és per això i pels ocells que sempre acudeixen a la festa que aquest és un lloc molt romàntic per estimar i ser estimat com cal…

La ruta dels ponts

Vaig a corre cuita i, en un no res, arribo a la vora del riu sec, ja ho sabeu… aquella mena de camí blanquinós que alguna vegada venia ple d’aigua i ara és ple de canyes i altres herbes que ni se ben bé com poden viure, ja que a Tarragona no plou ni per casualitat. Però bé, jo camino per la vora, faig allò que en dic “la ruta dels ponts”, tot i recordant que de més jove podia arribar, juntament amb els meus companys, fins al Pont del Diable...