Feliços somnis

He somiat que passejo, és un dia gris, no cal posar-me la gorra, sembla que al cel hi ha un para-sol natural que et fa caminar pels teus espais preferits com si anés acompanyat i protegit per una aura amiga. Em faria il·lusió una pluja fina, d’aquella que no mulla gaire i no porta el fang de la pols en suspensió. M’assec una estona a una escullera, davant d’una barca de pescar, una de les poques que queden… ara recordo una que es deia “L'Avi Juanito”, era la més popular, pintada de blanc i blau, significativa, era la que portava a la verge del Carme, en la processó pel mar… 

Fa un dia esplèndid

Camino pel port del Serrallo, un cormorà es capbussa i surt uns deu metres més enllà, sembla que m’acompanya, també deu saber que soc un senyor gran, tal com ho fan els coloms i les gavines, i fins i tot les llisses, que se m'apropen per cercar alguna cosa per menjar. Arribo on atraquen els iots, també hi ha un vaixell anglès, que és escola i, de fet, es veuen alguns alumnes fent pràctiques en diferents activitats. Fa un dia esplèndid, calor, cal plantejar-se deixar la jaqueta, tot i que és molt fina, i agafar la gorra per al sol i les ulleres.  

Els iots del Serrallo

Sembla que és el temps on els vaixells dels rics venen aquí al Serrallo, per fer descans, neteja i alguna reparació si s’escau. Avui he tingut el plaer de veure el iot de titani, un petit veler, que diuen que pertany a un ministre, també un vaixell escola anglès que té més 30 ulls de bou només al pis de baix, també hi és el Solange, que és preciós i un que es diu Tatoosh, grandiós i molt maco, un altre que es diu Mogambo, una mica més petit, i al final, gairebé a tocar del pont d’entrada al port, el Katara que és l’estrella, una meravella, blanc, blanquíssim, majestuós, de gran presència. Bé, n’hi ha molts, tot un luxe, tot i que a mi m'agrada tocar de peus a terra… en tots sentits. Bona nit!! 

Llisses i gavines

Nosaltres, habitualment, no mengem pa a casa i teníem desat un paquet de pa torrat, que estava caducat, així que avui l’he agafat i els hi he portat a les llisses del port del Serrallo. Com podeu imaginar l’espectacle ha estat impressionant, allí han acudit llisses que et pujarien a coll-i-bé pel port de pescadors, a més, les gavines tampoc s’han volgut perdre el festival, són molt cridaneres i gairebé espanten una mica, però també es deixen veure de prop i jo m’ho passo pipa de veure-ho tot plegat… 

Les llisses del Serrallo

Quan està la mar en calma i una mica baixa surten a la superfície les llisses grosses del Serrallo. L'aigua és clara i neta, el sol adequat, la brisa és molt suau i elles fan el seu passeig per ser admirades amb una certa devoció, com la meva i la d’altres jubilats que també ho gaudeixen com jo. Avui els he portat una mica de pa sec que els he esmicolat perquè se’l puguin cruspir més aviat i sense problemes. Realment són molt grosses, sembla que alguna et pujaria a coll-i-bé i et passejaria per tot el port… 

És diumenge

És diumenge, camino pel port del Serrallo, soc a Tarragona, evidentment. Els pescadors no pesquen, no cobren, hi ha mala maror i molta necessitat, perilla la pesca a la ciutat imperial. Cada cop hi ha menys barques i tot és molt diferent de quan jo vaig arribar, on hi havia un moviment força interessant que donava vida a molta gent. Tampoc hi ha gaires iots d’aquells que es fan mirar, ara és estiu i van navegant de port en port… 

Avui, Serrallo!

Avui he passejat pel Serrallo amb la petita, preciosa, coquetona i entranyable església, el port dels pescadors, cada cop amb menys barques, el port dels iots dels xeics i els rics. M’he assegut una estona sota un pi que hi ha en un parc infantil i he vist les gavines fent moviments, com a senyalant canvi de temps. Mentre les mirava, de dins del pi, he sentit el cant preciós d’un ocell, semblant a un canari, potser no tan nítid, ni refilat, però d’una musicalitat impressionant. M’he estat una bona estona, a més no feia massa calor, corria un bon airet i s’estava molt i molt bé… 

Seguim per La Ràpita

Ahir pel matí vam visitar EL museu de miniatures de “Juanito Cartes”, un senyor del poble que ha plasmat, amb materials diversos, els indrets més significatius de La Ràpita, val molt la pena de veure. Avui hem anat a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona que, tot i ser una mica empinada, s’arriba bé amb el cotxe. A part de l’Ermita, hi ha molt bones vistes, un museu i una ruta per veure pintures rupestres força interessants. A la tornada hem passat pel Freginals, on hem dinat al restaurant Racó del Montsià, un lloc que ens havia recomanat el nostre fill i que no ens ha defraudat gens ni mica. A la tarda hem anat a veure la subhasta del peix a la llotja. La Ràpita té la flota pesquera més important de Catalunya, impressionant…

Bella Tarragona

Sóc aquella veu que proclama la bellesa de l’entorn… mira que n’és de bonica Tarragona! Avui he anat a tocar ferro, he vist la mar amb amb una dotzena de vaixells esperant l’ordre per poder entrar al port a descarregar. A l’esquerra del Balcó del Mediterrani, l’Amfiteatre Romà, on pots fer-te idea de la història. Tarragona acull genial i té indrets d’una bellesa espectacular. I jo sóc aquella veu que proclama als quatre vents la seva sublim plasticitat…

Un luxe

He tornat a caminar per la vora del mar del port del Serrallo, he fet les parades habituals… davant de les barques dels pescadors, davant de la cantonada on les llisses, les gavines i els cormorans es deixen veure gairebé a tocar. Seguint caminant ja venen els iots que sempre impressionen una mica, són d’un luxe que no és al meu abast. Però el passeig vora mar pels ports del Serrallo també és, realment, un luxe…

Un cormoran

Avui la zona de les llisses està atapeïda, les llisses van en grups diferents, però també hi ha munió de gavines que sembla que han vingut a prendre el sol, entre elles destaca el cap d’un cormoran que, quan li sembla, es capbussa i surt uns metres més enllà, i ho fa en diferents direccions com si s'estés divertint en un joc que només sembla entendre ell. Després d’una estona de fer de Guadiana, ha fet una capbussada molt llarga i ha desaparegut de la meva vista. Bé, aquests animalons són una mica estranys, però també són divertits, tenen la seva gràcia…

El passeig d'una sípia

Pel Serrallo, el port de Tarragona, sempre m’aturo a la cantonada on les llisses acudeixen quan els avis i els nets els hi tiren algun tros de pa sec que ja portaven de casa. També es fan presents les gavines, que picotegen tot allò que veuen comestible i, a cops, hi ha alguna lluita alada espectacular. Sempre em distreu una estona. Fins i tot, un cop que no hi havia ningú, vaig veure com molt lentament es passejava una sípia…

Passejant

Vaig passejant amb totes les nostàlgies, pensant amb el que dic i diuen, en allò que passa i que no entenc i, malauradament, cada cop hi ha més coses que no sóc capaç de comprar. Vaig caminant, procuro no amagar-me l'existència, vaig a veure les llisses, algú els ha llençat unes barres de pa sec, han acudit com un llampec, de totes les mides. Després aniré a veure els romers i el margalló que hi ha prop... 

Siempre una delicia

Camino más o menos ágil por el puerto del Serrallo, hay yates nuevos, preciosos, relucientes, grandes, de personas muy pudientes, ricos vamos… También está el buque escuela, o así me gusta llamarlo porque así me lo parece dado el espectáculo que se me da a contemplar viendo a los marineros de prácticas. Siempre es una delicia el paseo por el puerto, la gente pasea o va por el carril bici, todos a su ritmo placentero.

Gavines grans

Avui he passejat pel Moll de Costa, he anat fins al final dels tinglados i, tot i que hi ha una tanca de vidre, es poden veure molt bé tant els iots atracats com les aus marineres habituals d'aquest indret. A la vorera, prop d'un dels iots, potser el més petit, hi havia una gavina d'aquestes que són més grans, com a dues de les normals, m'he apropat a mirar-la i, en un no res, n’ha aterrat una de blanca i una altra semblant a la primera fins que, al veure que no els donava res, han marxat cap a una altra corda gruixuda. 

El Solandge

En el passeig d'avui tocava vora mar, tinglados i moll de costa. Ha fet calor gairebé d'estiu, bon sol, tant que m'hagués anat bé alguna de les gorres que tinc per casa i que ja no se m'oblidaran més. Majestuós i net, brillant, el iot Solandge roman al port, i jo sempre que passo pel davant me'l miro i observo tots els detalls que es poden veure des de fora. Crec que ha de ser molt pràctic i còmode…

De port a port

Solc passar, molt distret i feliç, alguna estona mirant els iots dels rics que són atracats al port de Tarragona, observo sobretot els treballadors que sempre van fent la neteja, ho tenen net com una patena, com diria la mare, sempre van pintant i traient llustre per tots els racons. Penso en aquests treballadors que ves a saber d'on són, el cert és que són lluny de casa seva, perquè ara, casa seva és un iot preciós que canvia de lloc, va de port a port, arreu del món. És la seva vida, semblen contents… 

Temps de bici

Carbó, muntanyes de carbó esmicolat a la dreta del carril bici que arriba fins al far. El far era parada obligada per descansar i beure aigua, a més d'observar el mar i els vaixells que estaven a l'espera, o a l'ordre, de què els donessin permís per entrar al port a descarregar. També algun raig d'aigua sobre el carbó que, en trobar-se amb algun raig de sol, forma un arc de Sant Martí. Records dels meus temps de bici diària, molt sans i saludables, divertits i interessants. Hi penso sovint…

El sol de invierno

Enamorado del sol de invierno, deambulo, más bien peripateo, sin pretensión ni destino, solo me aparto de las frías sombras y de los pasillos del viento que, cual ríos desbocados, van ya azotando los árboles y el material urbano. Busco el sol de invierno, paseo por los tinglados pegado al mar, me siento en un banco contemplando el azul de cielo entre los yates de los ricos. Amo el sol de invierno, es como un sobreabrigo que el cuerpo necesita y agradece para paliar los fríos impertinentes del mes de enero…

Bona passejada

Camino per Tarragona, vaig fins a la Plaça dels Carros, pel carrer Reial, baixo per les escales mecàniques que hi ha sota la via del tren i arribo als tinglados per passejar per la vora de la mar i fer un cop d'ull als iots impressionants que sol haver-hi, i també arribaré al port dels pescadors per observar les barques de pesca, les poques que ja van quedant, ja que sembla que els hi fan la vida impossible. Bé, molt bona passejada, total.