La vida és poesia

Veig la matinada en cada teulada on la meva vista encara arriba, abans potser esperava allò de què qualsevol nit pot sortir el sol. Bé, de moment contemplar la rosada damunt la gespa que acarona la desembocadura del riu Francolí tampoc està gens malament. També, de bon matí, he estat observant com les orenetes fan viatges, sense aturar-se gens, cap al niu que tenen a la finestra que dona a la plaça on els petits amb la boca oberta esperen la seva ració de mosquits. Bé, la vida és poesia, a vegades no tant… o si. 

Les orenetes ja són aquí

Ahir en va semblar sentir un xiuxiueig a la finestra del menjador, allí tenen el seu niu de cada any i es veu que ja l’han començat a rehabilitar per deixar-lo llest per pondre-hi els ous i tenir cries noves. Aviat es podran veure les seves boques obertes esperant que els seus pares, que van fent viatges a la cerca de menjar, els portin alguna cosa per anar omplint el pap. A mi m'encanten aquests ocells, els agrada planejar pels carrers i, a més a més, quan penses que s’alimenten de mosquits, encara els estimes més... 

El meu niu d'orenetes

Al niu de les orenetes hi ha petits, reclamen amb les boques molt obertes alguna cosa per omplir el pap, els pares fan viatges sovint i jo observo l’espectacle des de l’altre extrem de la finestra. A sota del niu hi ha un bon grapat d'excrements, que mai els trec abans no marxin fins l’any vinent. Sempre m’han agradat les orenetes, amb els seus vols gairebé a ras de terra i, cada cop que penso que la base de la seva alimentació són els mosquits, encara m’agraden més, del tot. M’encanta el meu niu… 

Tarda pacífica

Han vingut a arreglar l'aire condicionat, més aviat sembla que mancava gas o alguna cosa així, el cas és que en deu minuts ja funcionava tot correctament, el preu ha estat que se m'ha carregat la migdiada, però ara aprofito per a mirar per la finestra i veure la plaça buida i assolellada, només les orenetes que aprofiten la calma i el silenci per fer viatges al seu niu, que han tingut a bé de fer a la meva finestra. Bonic silenci, cau la tarda, la gent dorm o és a la platja, o a la piscina del barri… 

Orenetes

Onze d'abril, quarts de deu, miro per la finestra… ja són aquí, les orenetes que conserven el seu niu a la meva finestra ja són aquí, van i venen, i a mi em fa una gran il·lusió primaveral. M'encanten les orenetes, sobretot quan penso que consumeixen gran quantitat de mosques i mosquits, que tant ens molesten i ens posen nerviosos. Observo el niu i sembla que han fet el forat d'entrada més gran, es veu una mica humitejat, en un temps prudencial, pondran ous i els petits obriran la boca per menjar…